dimecres, 17 de febrer de 2010

Dersú

Feia temps que tenia ganes de conéixer la història del caçador Dersú Uzalà, i un cop he satisfet aquest desig puc dir que aquesta pel.lícula mereix que es vegi. Tot un clàssic novel.lesc i cinematogràfic que veritablement crec que té bons motius perqùe s'hagi convertit en estelar. La novel.la fou escrita pel rus Vladímir Arséniev i l'adaptació cinematogràfica va anar a mans del reconegut director japonés Akira Kurosawa l'any 1975.

És un cant a la perduració de la bona relació entre home i naturalesa. Es tracta d'una història bellíssima, és meravellós percebre-hi com el respecte per la naturalesa va al mateix nivell que el respecte vers la humanitat.

El valor de l'amistat pren un paper clau en l'argument, s'estableix un profund lligam entre el científic i explorador Arséniev, i el vell caçador xinès.

Dersú ens ensenya coses: per a ell la Naturalesa està conformada per un munt de persones, de trets diferents a les que la majoria estem acostumats a nombrar com a tals, ens mostra com tot allò que ens rodeja està composat per gent, ja sigui bona o dolenta, però en definitiva gent. Per a ell hi ha la gent de l'aigua, la del foc, la del ferro, la del cel, la del sol... i tot allò que l'envolta ho tracta amb gran reverència. La Naturalesa li parla a partir dels seus llenguatges particulars, i per tant existeix un diàleg entre aquesta i el solitari caçador, un personatge que es fa estimar, un home ben curtit de natives vivències.


I no és d'estranyar que davant de tanta puresa energètica Dersú en una ocasió verifica que la vida d'urbanita és la seva mort, perquè per a ell, home nòmada dels boscos, la Naturalesa és qui bombeja la sang del seu cor. La seva llar són els amplis espais de la molt canviant taiga russa, on el clima no es caracteritza per la seva benovelencia (o pel que la gran majoria considerem un temps bondadós).

La Naturalesa és un bon mestre.

13 comentaris:

Clidice ha dit...

però és un mestre dur, que no accepta a tothom. Amb Dersu em vaig fer un bon tip de plorar, allà per les primeries de TV3. És una obra d'art que val molt la pena de reveure de tant en tant :)

garbi24 ha dit...

Doncs jo no l'he vista....

Joan Sol ha dit...

Magnífica pel·lícula, Gemma; de les millors que he vist mai. La vaig veure quan es va estrenar aquí, fa més de trenta anys, i me'n recordo perfectament. És d'aquelles pelis que marquen i que no s'obliden. I és que el vell Dersu es fa estimar.

Tinc la novel·la a casa, però no l'he llegit i no sé si està a l'altura de la pel·lícula. Perquè hi ha pelis que són millors que el llibre d'on han sortit.

Has fet un bon descobriment!

A reveure.

David ha dit...

És un d'aquells clàssics que s'han de veure i que jo no havia vist fins fa un mes. Em va agradar moltíssim i coincideixo amb tot el que en dius al teu post, Gemma. L'escena de la tempesta és del millor que he vist mai.
Salut!

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Hola maca!

Ja tinc peli per al cap de setmana...fa poc vaig veure Mongol. Encara no l'avia vist i em va encantar.

Moltes gràcies

Un petonàs

Joana ha dit...

Moltes gràcies per la teua informació, i sí, hi estic d'acord, la natura és un bon mestre, jo diria que el millor

gerardeli ha dit...

Jo també la vaig veure quan era adolescent i em va marcar, el personatge de Dersu Uzala.
És de les millors pelis que he vist mai!!!

digue'm ariadna ha dit...

... Aquesta no l'he vista, en prenc nota. De Kurosawa sí he vist Ran i Els set samurais...

GEMMA ha dit...

Locutora Montserrat, diria que la naturalesa com a bon mestre que és de vegades és dur. La peli a mi no m'ha fet plorar, però si se m'ha posat la pell de gallina.

Joan, doncs te la recomano, i ja em diràs, per a mi ha valgut la pena.

Mariner Joan, veig que tornem a coincidir, magnífica si, i de moment estic saborejant el que m'ha transmés la peli, que és un molt agradable gust, ple de bons ingredients!

David, doncs jo coincideixo amb tu que l'escena de la tempesta està super ben rodada i molt aconseguida, és un moment de patiment això si, però és genial.

Dissenyadora Esther, doncs aquest cap de setmana intercanviarem les pelis, jo miraré de veure la Mongol, a veure si m'agrada com a tu. Ja intercanviarem parers. Petonàs wapa!

Mestra Joana, i tu crec que també ets una bona mestra eh!!

Gerard, veig que és una bona peli per molts doncs. per cert, tu has escrit el nom Dersu Uzala sense accents, jo he afegit els accents perquè a la peli es pronunciava com a paraules agudes, i he vist que en català altres també ho han accentuat. Jo sempre ho havia pronunciat diferent però vés per on, de moment ho deixo així doncs.

Ariadana et dic... doncs jo tinc pendent de voler veure Vivir, la de Ran la desconeixia, i la dels Set Samurais la conec només de títol. Gràcies!

Bon cinema a tots!!

fanal blau ha dit...

Jo també la vaig veure d'adolescent quan la van estrenar aquí. Recordo que em va impactar!

GEMMA ha dit...

Té bons motius per recordar-la, i com ara ja la tinc, me la remiraré de tan en tan, perquè li he agafat carinyo fins i tot. Diria que és com un fanal, és una peli que transmet llum. Petonet Carme!

Llopis i Llepes ha dit...

Dersu Uzala és una pel·lícula extraordinària. Una història excel·lent amb una fotografia magnífica.
M'alegro que en parlis en el teu bloc.
Ah! per cert fa temps que et segueixo i et felicito pel teu VIATGE PLURAL.

GEMMA ha dit...

Hola Llopis, benvingut a Viatgeplural. Veig que Derzú és un possible ídol per molts, una bella història que de ben segur que aporta bellesa a l'ànima de qui la veu. Que bé que vagis passejant per aquest espai, ara visitaré el teu bloc. Gràcies, i fins la propera.