dilluns, 22 de febrer de 2010

Cúrcuma

El seu to ocre el trobo agradable, càlid i afectuós. I és del tot lluminós, realment m'inspira. Aquí tens informació sobre aquest pigment:

La cúrcuma és una planta herbàcia originària de la Índia, que es va cultivar molt aviat a tot el sudest asiàtic i en nombrosos països tropicals. És de la família del gingebre, amb gran fulles llises i petites flors grogues. Es cultiva per l'espècie que se'n treu i per les seves propietats tintòries, i el que s'utilitza en els dos casos són els rizomes frescos. Està enregistrada com colorant alimentari amb el codi E100, la podem trobar per exemple a la mostassa i a la margarina. La pols de cúrcuma es ven a les tendes d'espècies magrebies.

Està associada a Occident amb el curri indi i és la planta tintòria més emprada en tota l'Àsia. El seu color groc és molt buscat i intervé en gran quantitat de rituals i cerimònies. També s'utilitza com a cosmètic, com és al Vietnam, on les camperoles de les altes planuries al sortir del bany es froten tot el cos per donar-li el to daurat de les heroines descrites en els seus rituals.



Combinant cúrcuma i indi (índigo) s'obtenen teixits verds que, per cert, viren ràpidament, doncs el tint de cúrcuma a diferència del safrà, resisteix malament als rentats i a la llum. Però a la Índia i a Indonèsia aquesta fragilitat pot arribar a ser-ne una qualitat, doncs a cada festa li correspon una roba específica tenyida amb indi i s'afegeixen dibuixos amb cúrcuma, que desaparexien després dels rentats i són substituits per d'altres adaptats a un altre context.

En d'altres temps es practicava el tint amb cúrcuma afegint sèrum al bany de tintura. Es reunien així les substàncies més fastuoses, doncs la cúrcuma està associada a l'amor i als seus fruits, i el sèrum, que prové de la vaca, és font de purificació total. Al Rajastan a la cúrcuma se li afegia una escorça de granada, i a Tailàndia, en d'altres temps, s'aplicava el mordent amb fang als tints de cúrcuma destinats al cotó.

A Guatemala, es treia un tint verd de l'extracte líquid de l'arrel de la cúrcuma amb fusta de pal de campetx.

I també ha estat emprada pels pintors per fabricar laques d'un groc molt lluminós i fugaç.

5 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Amb què creu que faig les paelles a Finlàndia a falta de safranillo??

fanal blau ha dit...

Interessant apunt, Gemma!
Ara ja sé alguna coseta més! :)

una abraçada!

GEMMA ha dit...

Hola comtessa, paella... mmm!! Records als finlandesos, com porteu el fred per aquí?

De res Carme!

Petons a les dues, i molt bon dia de dimarts.

Joana ha dit...

Passar per ací sempre resulta interessantíssim, mai me'n vaig amb les mans buides. Gràcies.

GEMMA ha dit...

Joana, sempre tan tendre, sàpigues que ens nutrim mutuament. Gràcies mútues.