dimecres, 3 de febrer de 2010

Agalla

Agalla (en català no es diria així, seria valor, ànim, veure's amb cor...) en el context quotidià vol dir tenir coratge i determinació per enfrontar-se a una situació difícil o adversa. Però també està relacionat amb un tipus de tint, i aleshores parlaríem de gala o també d'agalla, i si volguessis fer tintura, diuen que aquesta substància sovint la tenen a les botigues de menjar asiàtic:

L'agalla (o nou d'agalla) es troba en un encreuament entre el món animal i el món vegetal. Està produïda per un insecte de la família de les mosques que posa els seus ous en els brots i les fulles d'algunes espècies de roures. La saba que l'arbre traspua al voltant del forat fet per l'insecte crea una forma arrodonida que envolta a la larva, i a l'eixugar-se forma l'agalla. S'han de recollir les agalles abans de finals d'estiu, quan la larva de l'insecte encara està a dins, doncs és en aquest període quan conté el màxim de taní, i per tant la substància tintòria. Es recull en tot l'Orient Pròxim i en els països mediterranis.


Aquest tint es practica en el món mediterrani des de l'antiguitat. Prop del Mar Mort s'han trobat teixits tenyits amb l'agalla pels hebreus durant el S.I de la nostra era. La seva riquesa en tanins la converteix també en una substància preciosa per l'adobat de pells, que les converteix menys permeables a l'aigua. A més és un dels components fonamentals de la tinta anomenada "al galotanat ferrós", doncs també conté molt de ferro.

El seu ús està documentat a Egipte i Xina des de l'any 2500 aJC. i encara s'utilitzava a Occident a principis del s.XX. Gràcies a aquesta tinta sumamanent sòlida ens ha arribat la majoria dels escrits occidentals des de finals de l'edat antiga. L'agalla, producte de base de nombrosos oficis, va ser aviat objecte de comerç internacional. A final de l'edat antiga, les principals regions productores eren el nord de Mesopotàmia i el sud d'Armènia. A l'època mitjaval s'importaven sobretot d'Esmirna, de les illes gregues i d'Istria, però es recollien per a ús local en tota la regió mediterrània. És l'única substància que permet aconseguir en tintura negres profunds i sòlids.

Era un producte car, calen grans quantitats per obtenir una mica de colorant, i a l'Occident mitjaval només s'emprava per a teixits preciosos. A més l'addició del ferro era difícil de dominar. Insuficient, el tint agafava malament. Excessiva, rosegava el teixit.

La gran època de l'agalla en el tenyit occidental va ser al S.XVIII, s'emprava en les fàbriques de teixts estampats, i com a remenjant per preparar els teixits destinats a ser tenyits de vermell d'Andrianòpolis.

6 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies Gemma, no en tenia ni idea. Llegir-te sempre suposa rebre tot un gran manatial de saviesa en alguns temes que desconec totalment.
B7s

Clidice ha dit...

molt bona, de petita les fèiem servir per jugar a boles :) sempre m'han fascinat, però en desconeixia el seu ús com a tint :)

Cris ha dit...

Que interessant tot això que ens expliques dels tints!!!!
Increïblement curiós com ja en aquella època se les enginyaven per poder escriure, pintar...

Gràcies per tants coneixements curiosos que ens transmets!

Petonets guapa!

garbi24 ha dit...

Aqui cada dia aprenem alguna cosa...

David ha dit...

Mira, una cosa més que sé. Gràcies, Gemma.

GEMMA ha dit...

Que bé que hagiu tret profit!

Jo també aprenc coses quan entro als vostres blocs, és un intercanvi mutu d'aportacions.

Gràcies.