divendres, 22 de gener de 2010

Re-cordar

La paraula recordar prové del llatí recordare, format pel prefix re- "nou" i -cordare que prové de cordis "cor", que és d'on antigament es pensava que reposaven les facultats de la memòria. Així doncs, la paraula recordar porta a dins la paraula cor.

José Ortega i Gasset ens proporciona una maca explicació d'aquesta etimologia, a El espectador, II, "Azorín: primores de lo vulgar":

"El jo passat, el que ahir sentirem i pensem avui, perdura en una existència subterrània de l'esperit. Només cal que ens desentenguem de la urgent actualitat per tal que ascendeixi a flor de l'ànima tot aquell passat nostre i es posi de nou a ressonar. Amb una paraula de bells contorns etimològics diem que ho recordem, que ho tornem a passar per l'estuari del nostre cor. Dante diria "per il lago del cor".


8 comentaris:

Joana ha dit...

El senyor Ortega i Gasset tenia molta raó. Partint d'aquesta maca definició, jo diria que el jo present no és res més que una projecció del jo passat i que juntant tots els jo existentens i els esdevenidors tindrem la força de ser el que som i serens sense que els records passats es puguen perdre en el temps. Els portem al nostre cor i sense ells no ho SOM-
Uffffffffff!!!!! que filosòfica ´'estic posant, crec que encaara no coneixies aquessta cara meua. Normalment quan la monstre, la gent em diu que millor ho deixem estar. Espere no ser un plom. Ho sento, però m'has fet reflexionar i pensar que tots nosaltres no sóm res més que la suma de tots els jo existents i a més una gran multitud que ens acompanya.
7milb7s i bon capde!

joanfer ha dit...

Després del comentari de la Joana, només em queda treure'm el barret.

I me'l trec per l'Ortega i G. i la seva maravellosa definició; a tu, Gemma, per haver-la escollit i voler-la compartir amb nosaltres; i a la Joana per les seves conclusions i reflexions.

Tots som una mica filòsofs, veritat? ;)

Un petonet! ;D

Clidice ha dit...

hi ha poques coses més plaents que recordar, mentre passeges, mentre et gronxes sota el sol a l'hivern ... :) gràcies per recordar-nos-ho :)

David ha dit...

Proust en sabia una miqueta també de tot això.

Euria ha dit...

Molt cert. De vegades no ens entenem a nosaltres mateixos. Només hem de mirar una mica enrere el nostre passat i tot recupera el seu sentit. Petons

jorditib ha dit...

Te'n recordes?
aquesta frasse la fem anar molt sovint, massa. Potser és que ja tenim una edat..
Sort

Anna ha dit...

Aix!! menys mal que la part del cor que serveix de memòria la tinc amb un rendiment mes que òptim, perquè si el tingués igual que la part del cap que ho ha de fer... aniríem llestos!!
Un tema molt adient per mi aquests dies, jejeje!
Una abraçada, bonica!

GEMMA ha dit...

Hola filòsofa Joana! Una reflexió molt encertada.

Hola Joanfer, filosofem o fem el que podem, però dir la nostra si que ho fem!

Hola David, ok, gràcies per l'aportació.

Hola Euria, sí, mirar enrera per entendre d'on venim, i seguir endavant amb ganes.

Jordi, sempre tenim una edat, però tan és quina!

Hola Anna, records a les teves precioses neurones!!

Bona setmana a tots i amunt els cors i la memòria!