dilluns, 25 de gener de 2010

Rajoles

Tinc el pati tot xop, la pluja no es cansa de gotejar, i el meu paraigües de tan obrir i tancar se m'ha espatllat.


Sembla que al sol l'hagin arrestat!

Per cert, existeix un municipi de Terol que el seu nom està relacionat amb la pluja i concorda amb el temps actual, acabo de trobar-me'l per la xarxa, es diu Plou.

L'Estrip ha escrit fins i tot una Carta al sol, entra aquí.

11 comentaris:

garbi24 ha dit...

No sabia d'aquest poble, segurament que allà tenen sequera...tot està al ravés.
Ja tornarà el sol....no?. Visca l'estiu

Clidice ha dit...

òndia! doncs si com diu en garbi allà tenen sequera, amb aquest nom ... n'hi haurà per llogar-hi cadires :P

Rosana ha dit...

M'encanta que plogui! Aquest sorollet, la brillantor de totes les coses mullades... L'única cosa que odio és haver d'assecar al gos cada cop que surt a fer pipí :((

Veig que tens la mirada educada per la composició fotogràfica =) M'agrada

David ha dit...

És que estem molt ben acostumats per aquí. Ara, jo també tinc la sensació de viure a Manchester en lloc de Barcelona.

joanfer ha dit...

A mi em dóna la sensació que, o és molt tímid, o es fa pregar... O totes dues coses! ;P

estrip ha dit...

curiós...
50 habitants diu que hi ha. Hi haurà un poble que es diu Sol?

GEMMA ha dit...

Ei! Sembla que ens van sentir (bé, no seria el cas de la Rosana), avui el sol ha donat la cara, guai! A veure quan dura, m'anima rebre la seva escalfor.

Bon dia a tots, i avui si que sembla que comença bé, o pel meu gust diria que millor.

PD: Estrip per Sol no he trobat cap localitat, deu se perquè és més acaparador que la pluja?

Joana ha dit...

La pluja també té el seu encant, ens fa sentir la melangia i l'enyor del temps passat, almenys a mi.

GEMMA ha dit...

Joana, a mi m'agrada la pluja en mesura, però el sol m'aporta molt més, sobretot la seva energia, que m'és vital, i em sento més viva.

jordi ha dit...

Maques les rajoles de casa teva, però no has ensenyat les esberlades!! La composició i el color Fantastics, i m'agrada que al estar mullades no es reconeixin desseguida.
Molt bones fotos!!

El Faraó de les Pergoles.

GEMMA ha dit...

Hola Jordi! El que pretenia era jugar amb les línies de les rajoles, i no amb els seus trossets trencats. Si et satisfà ja et faré unes fotos dels trossets i te les envio, o et passo una bosseta plena de bocinets.

Petons, m'alegra llegir-te.