dimarts, 19 de gener de 2010

Quietud

Necessito tancar els ulls,
mantenir-los clucs,
potser els obri,
obturant-los novament.


Serà així fins demà,
o fins que el repòs cessi,
i opti per alçar-me,
reprenent l'acció.

7 comentaris:

joanfer ha dit...

Aquests moments també són necessaris; i, de vegades, gairebé imperiosos per després poder aixecar-te amb noves energies... Gaudeix-lo! ;)

Cris ha dit...

Tal i com comenta en Joanfer, la quietud i el repòs és necessari per després reprendre l'activitat amb les forces renovades.
No hi ha res com relaxar-se i deixar-se 'seduir' per morfeo, i despertar recuperat!

Aprofita'l i gaudeix-ne! Te'l mereixes de ben segur!

gerardeli ha dit...

Gaudeix del moment...viu-lo i assaboreix-lo.

garbi24 ha dit...

Amb les piles carregades tindràs corda per a tot un dia.
Ah i amb els ulls tancats també hi han coses bones......;)

GEMMA ha dit...

Gràcies macos, avui ja estic més revifada, poder descansar és un gust!

Bon dia de dimecres a tots, de nou plujós, i a veure si aviat surt el sol que el meu cos demana raigs de llum!

PD: Joan, sí, amb els ulls tancats es desenvolupen altres sentits, agradables sens dubte, merci...

Joana ha dit...

Una manera molt maca de reconèixer la necessitat del descans!

GEMMA ha dit...

I crec que expressat sense embuts, dominada això si per un desig: desconectar de tota escena mundana!!