dilluns, 4 de gener de 2010

Positura

A la dècada dels anys 60 va arribar tot l'enrenou de l'ètica de situació. Els seus defensors van afirmar que la resposta ètica que s'havia de tenir davant d'una situació determinada depenia de la barreja concreta de factors que es donessin en aquella situació. En un cas d'infidelitat, per exemple, els experts en ètica de situació voldrien saber, entre altres coses, quines són les circumstàncies del matrimoni. Podrien acabar alineant-se en un costat o altre del cas depenent de si el matrimoni ja està acabat a efectes pràctics. Els que s'oposaven a aquesta ètica de situació es van mostrar indignats, ja que intuïen que aquest raonament es podia utilitzar per justificar qualsevol cosa que una persona volgués fer. Alguns d'aquests opositors van agafar la posició absolutista: la infidelitat sempre és un error, siguin quines siguin les circumstàncies.


Paradoxalment, però de vegades és ignorant els factors específics de la situació quan creem l'oportunitat perquè es donin situacions interessades. Aquí un sofiacudit com a exemple:

Uns lladres armats irrompen en un banc, obliguen els clients i el personal a posar-se en fila contra la paret i comencen a prendre'ls les carteres, els rellotges i les joies. Dos dels comptables del banc formen part dels que esperen el seu torn. El primer comptable de sobte entafora una cosa a la mà de l'altre.
- Què és això?- murmura el segon comptable.
El primer comptable li contesta amb un xiuxiueig:
- Són cinquanta dòlars que et devia.


(A la imatge una obra de l'artista Lucio Fontana)

8 comentaris:

joanfer ha dit...

Molt enginyós l'acudit, sí senyor!! ;D

I sí, jo tampoc em posiciono massa favorable a aquesta "ètica de situació". Emparant-se en ella, es podrien justificar moltes atrocitats. Si no, que li preguntin directament als ianquis i les seves "guerres de prevenció"...

Clidice ha dit...

Bé, trobo que fer anar parells guerres i infidelitats, o millor, comportament social, és una mica agosarat. El rotllo d'Hèlena de Troia no se'l creu ningú hores d'ara (és broma, la comparança). Però bé, segurament que aquesta ètica va suposar un pas més cap a la relativització de moltes formules de relació humana que es donaven com inamovibles i que, curiosament, si repassem la història, són força recents, cent cinquanta o dos-cents anys com a molt.

En tot cas, un post per a la reflexió, gràcies :)

garbi24 ha dit...

Per anar bé sempre s'hauria de veure i buscar la solució en cada cas.....cap norma pot ser universal.
L'acudit molt bo

joanfer ha dit...

Ni molt menys volia comparar ambdues coses, Clídice. Només faltaria!! jajajaj...

Al que em referia és que un ètica amb aquesta base ideològica no pot esdevenir-se mai, com molt bé diu en garbi, com a llei universal. Tot té una causa, però aquesta no sempre justifica l'efecte... ;)

Clidice ha dit...

Ja m'ho penso joanfer, el mal és que els patrons de la guerra són inamovibles pel que sembla, en canvi, volem fer inamovibles uns patrons de relació humana que moltes vegades no són humans. Diguem que portem uns quants mil·lennis mirant malament que dues persones s'estimin (com, on i amb qui sigui) i considerant heroic que dues persones es matin. Al final, és una mica decebedor no?

Joana ha dit...

Un acudit fantàstic!
Cal relativitzar més qualsevol tipus de norma social i fer-la meys universal.

Jordi Tudó ha dit...

Com pot ser que entre torró, neules i altres herbes d'aquests dies, et pugui sortir un escrit ple de cos i reflexiu com aquest?

Saluit i felicitat

GEMMA ha dit...

Hola macos, quines dissertacions, ha provocat debat i tot, somric, gràcies.

Sabeu, comparteixo plenament el comentari del Joan (garbi24): "Per anar bé sempre s'hauria de veure i buscar la solució en cada cas.....cap norma pot ser universal." Analitzar els casos en particular, veient les circumstàncies concretes en cada situació. Segurament comporta més feina, però ho veig més just i crec que guanyaríem perquè tots ens sentiriem més ben etesos, i en resoltaríem més satisfets.

Petons i ètica.