dijous, 28 de gener de 2010

Nomenar

Les coses i els homes
es creen en el mateix moment
que els anomenem

res ni ningú existeix
sense nom

cada carrer
cada estàtua de pedra
té un origen
un primer dia

no puc pensar en quelcom
sense imaginar-ho abans en paraules

el món
aquest immens diccionari
en moviment.



(Poema La creació de David Escamilla, dins El somni del col.leccionista, 1999)

4 comentaris:

Clidice ha dit...

nomeno doncs penso :) sempre he cregut que les coses que no nomenem no existeixen, si més no per a nosaltres :) Un pensament molt profund, gràcies :)

David ha dit...

Som paraules. És així.

Joana ha dit...

Aquest poema deixaria en mal llocaqella dita quediu que val més una imatge que mil paraules. Np é de vegades pintem el món amb la imaginació, d'altres les mirades parlen soles. Potser el podriem imaginar amb colors, no sé , sols potser.

GEMMA ha dit...

Nomeno doncs penso...
Som paraules...
Pintem el món de manres vàries...

M'agrada!