dijous, 7 de gener de 2010

Metàfora

Segurament has llegit algun cop algun poema, però sabries definir que és la poesia, en el sentit més ampli? Jo ara mateix penso en com fer-ho i em costa concretar-la, però et diré que la vida la sento i la visc amb poesia, i la poesia la percebo com una presència totalment inherent en tot, conforma i es manifesta en la bellesa del viure. De totes maneres, si trobo la meva definició l'afegiré en aquest post, encara que penso que potser no existeix cap bona definició, de tal manera que totes li poden ser curtes limitant-la, per què a cas deu tenir-ne una i n'ha de tenir?... O és tant extensiva que passa a ser indefinible?

Aquesta discreta i tímida reflexió, se m'ha originat ara mateix al voler tractar el post d'avui sobre la pel.lícula El cartero de Neruda, l'he vist per segon cop fa només unes hores, la primera vegada devia ser cap el 1994, any en que es va fer. Es tracta d'una lloança a l'art de la paraula, tot un himne de sensibilitat vers als creadors d'imatges verbals i mestres de l'ús de la metàfora. Ei! Em sembla que en aquesta darrera frase acabo d'aproximar-me a una bona definició, doncs el poeta és el més hàbil en el maneig de la metàfora, aquesta capacitat li és exclusiva, possiblement té la patent.

Com ho veus tu?


Per cert, jo necessito de la poesia, de fet no concebo el viure sense la seva existència, va amb mi i en mi, i m'estic referint a la poesia en el sentit més ampli, i no de poetes ni poemes preferits.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

La poesia i jo ens barallem amb simpatia. Per a mi és l'art de la síntesi, potser per això no m'agraden gaire els poetes que abusen d'adjectius i metàfores, si alguna cosa es pot dir de la manera més senzilla, si hi ha l'opció de fer-te arribar l'olor de l'herba acabada de tallar sense massa viaranys, millor. I potser, també, me'n fa ser contrària tota aquesta poesia més destinada a les demostracions d'erudició de l'autor, a alimentar el seu ego, que no pas la seva obra.

Vaja! jo aquí pontificant sobre la síntesi i m'enrotllo com una persiana! :D Petonets :D

garbi24 ha dit...

Prefereixo una bon escrit a un bon poema.....però reconec que n'hi ha alguns que et commouen.
Hi ha d'haver de tot en aquest món!!!

Joana ha dit...

Crec que la teua definició de poesia és la millor que podem fer. Identificar-la amb la vida suposa percebre-la plena de misteris i d'encant.
Viscam doncs la vida com la poesia.

Euria ha dit...

La poesia és el llenguatge de l'ànima. És llegir-la i sentir-la teva, per a tu, per a la teva tristesa, per a les teves ferides. Es una de les coses mes boniques de la vida

GEMMA ha dit...

Montserrat, sí hi ha molts estils de poetes, i entre tot el ventall també hi entra algun pedant, però com en tot es tracta de topar amb algún que t'il.lumini, en el teu cas de simpatica síntesi!!

Joan, si hi ha d'haver de tot, i és molt millor poder tenir l'opció d'escollir!

Si Joana, identificar-la i descobrir-la en la pròpia vida, que sigui així m'encanta.

Euria, el llenguatge de l'ànima... definició sensiblement profunda, sí, es tracta d'una de les coses més belles de la vida... se senten i es palpen.

Bon cap de setmana, poetes!

David ha dit...

No crec que la poesia es pugui definir. Aquesta és la seva principal característica. Ja l'he definit, doncs.
Salutacions.

David ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Helena Bonals ha dit...

La poesia, com l'art, no es veu ni se sent, com el vent que mou els arbres i només sabem que hi és perquè les branques es tomben al seu pas.

GEMMA ha dit...

David i Helena, comparteixo els vostres comentaris, i m'agrada que així sigui. Senzillament hi és, viu en i amb nosaltres.