dilluns, 11 de gener de 2010

Indigofera

El gènere Indigofera comprèn varis cents d'espècies, i l'indigofera tinctòria és la més utilitzada en tintoreria. És un arbust d'un metre d'alt aproximadament, cobert de pèls i amb floretes morades que es transformen en beines. Creix a l'Àsia tropical i es troben altres varietats en zones de clima càlid, des d'Amèrica Central fins al Yemen, sempre que la planta disposi de suficient aigua. Les fulles dels indigoters són les que contenen la principal substància colorant de l'indi (també anomenat anyil), l'indican.

El tint de l'indi es practica des de l'edat antiga en totes les regions on creixen plantes que contenen indican. Per extreure aquesta substància, el mètode tradicional és la fermentació: les fulles s'amunteguen en una galleda amb aigua per tal que es descomposin. De totes maneres cada cultura té la seva recepta, on els seus secrets passen de generació en generació. Al Marroc s'afegien dos grapats de figues seques, de dàtils o de sucre, cendra de fusta i cal viva. A l'Àsia central, la tribu turkmena ersatri recorria a la farina de blat agri i a la medul.la òssia d'ovella o de bou. A Europa l'orina servia d'excipient per tenyir la llana de blau, fins els anys 50 del s.XX. El seu tractament per mitjà d'àcid sulfúric es va practicar a vàries regions, i li dona un aspecte brillant a partir de batre el teixit amb un tauló.

Aquest tint sol fer-lo les dones, a la cultura yoruba (Nigeria i Benin) s'associa al culte d'una divinitat Ita Mopo que protegeix el món femení i les seves activitats. A tota l'Àsia, aquest tipus de tint va acompanyat de precaucions: les dones en període de menstruació o embarassades no poden acostar-se a alterar el procés. A Laos es tem la presència dels monjos.

Com la ciència de les plantes tintòries i de les plantes medicinals sempre han estat relacionades, se suposava que alguns colorants conferien propietats protectores a les peces que tenyien, per exemple al Japó degut a l'olor que desprenia es deia que protegia de les mossegades de serp.

Els pintors i calígrafs han usat molt aquest pigment blau que s'extrau de l'indi. I es va servir també per pintar la fusta sobretot en l'estatuària africana.



Es veu que és un color molt poderós per a la psique, s'associa amb el funcionament del cervell i és un estimulant de la imaginació i de la intuició. Per tant me'l sumo per tenir-lo ben a prop meu.

6 comentaris:

òscar ha dit...

I jo que també m'hi afegeixo. Tot sigui per donar ales (estil Red Bull) a la nostra imaginació i intuició.

garbi24 ha dit...

Si a més d'agradar-me el color encara ens reporta imaginacio, fantàstic

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

M'ho apunto!
...ens caldrà molta imaginacio per acabar el mes de gener, després dels nadals, reis i rebaixes.

Una abraçada de colors

joanfer ha dit...

Prenc nota!! En l'àmbit de l'educació i en temps de crisi, entre altres coses, sempre va bé enfortir la imaginació i la intiució... Tot sigui per sobreviure! ;P

Gemma ha dit...

El trobo molt bonic aquest blau. Jo també me'l sumo a la gama de blaus estimulants de la imaginació i de la intuició. Ha sigut interessant conéixer els seus orígens. Gràcies Gemma.

Petons anyils.

GEMMA ha dit...

Doncs vinga, indi (anyil) per un tub!! I ja ens anirem explicant els seus efectes, desitjo que tots siguin ben brillants!