dijous, 21 de gener de 2010

Fets

El filòsofs polítics dels s.XVII i XVIII, com ara Thomas Hobbes, John Locke i Jean-Jacques Rousseau, van considerar que l'impuls de formar un govern provenia de la inseguretat de l'home a l'hora de viure en l'estat turbulent de la natura. Aquests filòsofs no només parlaven de l'amenaça de les bèsties salvatges que hi ha a la natura; també feien referència a l'anarquia: els riscos del trànsit de dos sentits, els veïns sorollosos, el perill que et robin la dona, aquesta mena de coses. Aquests inconvenients van dur a homes i dones a organitzar-se en Estats Sobirans. Van acceptar com un intercanvi just limitar les llibertats individuals en benefici de l'Estat.

El sofiacudit següent reflexa el plantejament de l'estat de la natura:

Un conill salvatge va ser caçat i portat al laboratori de l'Institut Nacional de la Salut. Allà de seguida va fer amistat amb un conill que havia nascut i s'havia criat al laboratori.

Una tarda el conill salvatge es va adonar que no havien tancat bé la seva gàbia i va decidir fugir corrents cap a la llibertat. Abans va proposar al conill de laboratori que l'acompanyés, però aquest no les tenia totes perquè no havia sortit mai d'allà.

Finalment els dos van sortir, i un cop lliures el conill salvatge li va dir:
- T'ensenyaré el tercer millor camp que conec- era un camp tot plantat d'enciams.
Després d'haver-se atipat, el conill salvatge li va dir:
- Ara t'ensenyaré el segon millor camp- i el va dur a un camp tot plantat de pastanagues.
Quan van quedar ben tips el conill salvatge va tornar a dir-li:
- Ara t'ensenyaré el millor camp de tots- i va portar el conill de laboratori a una llodriguera plena de conilles. Era el paradís i si van passar la nit fent l'amor.

A punta de dia, el conill de laboratori va anunciar que ja començava a ser hora de tornar al laboratori.
- Però per què vols tornar al laboratori?- va dir el conill salvatge.
El conill de laboratori va contestar:
- No ho puc evitar. Em moro de ganes de fer un cigarret.


Aquest són els beneficis d'una societat organitzada. I Hobbes en descriure què seria la vida sense un govern, va fer una famosa consideració sobre l'estat natural de l'home: "solitari, pobre, repugnant, brutal i curt." I que nosaltres sapiguem Hobbes no era humorista.


Em ve a la ment, un fet, quan un cop fora de casa, estant de viatge, algú que m'era proper va dir-me que ja tornava cap a casa seva perquè es moria de ganes de menjar-se una truita de patates, no m'ho podia creure, i jo tan bé que hi estava allí, lluny del meu habitual cau!

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

Potser si que som realment animals de costums, de vegades fins i tot dolents

Helena Bonals ha dit...

La truita de patates és l'essència d'allò més bo que es pot menjar sense passar per "El bulli", ni falta que fa, ben mirat.

Anna ha dit...

Aix!, doncs jo soc de les que, al final, em ve de gust tornar al "camp base", que és com acostumo a anomenar casa meva.
No sé, allí és on carrego piles per tornar a viure.
A mes....com diu l'Helena... no hi ha res com una bona truita de patates, que coi!
Un petonàs, bonica!

David ha dit...

Doncs a mi em ve sovint molt de gust imaginar-me el meu país sense govern. Deu ser mèrit dels governants que tenim.

Joana ha dit...

Trobar l'esencia de les coses és difícil, però amb una mica d'esforç ho podem aconseguir. A mi hui m'ha arribat la teua esencia que ha estant tan agradable com la de la rosa. Si la de la rosa és el perfum la teua és la sensibilitat i per damunt de tot la presència més enllà de l'abstracció, el fet d'estar sense estar. No sé si m'entens, igual millor mira la bústia...
Mil gràcies Gemma.

GEMMA ha dit...

Joan, diria que si que som d'hàbits, però coincidir entre tots nosaltres ja seria més difícil!

Helena i Anna, ja veig que us va la truita de patates eh! A mi també m'agrada que consti en sumari. Però si estic a mils de quilòmetres de casa com que desconecto d'aquest àpat.

David, el nostre pais sense govern, un bon somni, però hi estem tots preparats?...

Joana, Joaneta, no et passis que em posaré vermella com la de la rosa de la que comentes... Gràcies preciosa essència!

Bon cap de setmana a tots!!