dimarts, 12 de gener de 2010

Avenir-se

Ja fa temps que vaig llegir la següent exposició de pensament i vivència (escrit per algú desconegut per a mi); avui l'he retrobada i la poso aquí perquè la trobo interessant de compartir:

Crec que tots tenim la possibilitat d'aprendre alguna cosa de nosaltres mateixos a través de l'art, o millor dit, a través d'expressar-nos plàsticament des de l'inconscient. Deixar-se endur sense cap intenció premeditada, sense judici ni prejudici. Permetre'ns deixar sortir i seguir fins el final en allò que vagi sorgint.


I és que un gran canvi s'ha produït en la meva vida com a conseqüència de la recerca i la necessitat, per dir-ho d'alguna manera, de trobar un punt de cohesió i reconciliació entre el meu món intern i el meu món extern. Aquest escrit següent va dedicat a totes aquelles persones que estan en el camí que condueix a viure en comptes de simplement existir:

No hi ha "l'actitud correcta", "la postura idònia".
Tot apareix espontàniament.
Si Ets, sorgeix.
No s'ha d'anar a buscar res.
No hi ha res a assolir.
Deixar passar els pensaments sense aferrar-se a cap, i deixar-se sentir les emocions sense agafar-s'hi.
Simplement Estar.
Expressant amb aquesta actitud, tot està bé.
Tot el que sorgeixi és el que ha de ser.
No hi ha bo, ni dolent.
Bonic ni lleig.
Estar en el present.
Deixar que el temps i l'espai desapareguin en una abraçada d'infinit.
Simplement Ser.
Refugiar-se a aquesta bombolla del moment i surar-hi.
Viure la seva infinitud.
I així com pregar és demanar i meditar escoltar, un cop acabada la nostra obra, estar atents al que ens diu, i escoltar els altres.


I és que si és el teu cas t'animo a canviar de rumb, segur que el gir s'ho val i et serà sens dubte bellament gratificant.

5 comentaris:

estrip ha dit...

molt encertat, artista!

Clidice ha dit...

uns consells excel·lents. amb els anys aprens que la realitat "és" i deixar-se anar és la gràcia de l'assumpte :)

garbi24 ha dit...

Una assignatura que només s'apren amb els anys

Cris ha dit...

Estic justament en la tessitura de veure per on em portarà la vida i intento justament deixar que els fets succeeixin, deixar fluir i no forçar res.

Un escrit preciós.

Gràcies Gemma!
Un petó molt fort.

GEMMA ha dit...

Jo crec que una de els coses maques de la vida, és créixer i intentar solucionar-se.

Us desitjo per tant un rumb personal ple de meravelloses vivències!