dimarts, 30 de juny de 2009

Cordes

Has sentit a parlar de la Teoria de les cordes?

Jo l'altre dia vaig tenir l'ocasió de saber sobre la seva existència en una trilogia de reportatges científics realitzats per l'agència Nova, he vist que els pots trobar a Internet, fes un clic. No és àgil de comprensió pels desubicats en aquests temes però la idea s'agafa i crec que val la pena saber on es troba actualment la ciència alhora de donar resposta sobre l'origen de l'univers. Aquí tens un breu flash d'aquests documentals:



Per cert, he començat a llegir-me la Història del Temps, del big bang als forats negres de Stephen W.Hawking, ja t'explicaré, no va de fòrmules matemàtiques ja ho aclara en el pròleg el propi autor, està escrit intencionadament amb un llenguatge didàctic i planer, dirigit al gran públic, és a dir per a la gent de peu, com algú com jo vaja, ubicada fora del gremi científic. I bé, ja em suposo que el més probable és que absorveixi només una minúscula idea de la complexa comprensió d'aquest misteriós univers, però menys és res. Em ve de gust endinsar-m'hi.

L'Univers Elegant... és maca l'expressió, no et sembla?

dilluns, 29 de juny de 2009

Modèstia

Quanta raó hi ha en aquesta cita:

"Mai m'he trobat amb algú tant ignorant de qui no pogués aprendre alguna cosa." Galileu Galilei (1564-1642), astrònom i físic italià.


Tots tenim coses per ensenyar, i diria també que som uns continus aprenents en tot.

dissabte, 27 de juny de 2009

Vinoteràpia

No sabia d'aquest us del vi, amb el que m'agrada a mi el vinet!


A la Rioja per exemple, és cada cop més habitual la vinoterapia, un sistema importat de la regió de Burdeos. El vi conté antioxidants que neutralitzen els radicals lliures de la pell, responsables del seu envelliment. Segons els adeptes, submergir-se en una banyera plena de vi o most és una bona opció per lluitar contra les arrugues, les taques cutànies i les potes de gall. A més, el vi proporciona major consistència als músculs i ajuda a disminuir la papada o la pell penjant sota els braços.

Si s'escull un lambrusco, que és ric en minerals, s'ajuda al manteniment saludable de la pell.

El sauvignon o el xianti tenen propietats tranquilitzants.

El cabernet o el merlot contribueixen a eliminar cèl.lules mortes.

El rioja val per diversos tractaments.


M'hauré d'assabentar de les propietats terapèutiques dels vins catalans, però del bany de cava que me'n dius? O potser ja t'has fet un bany de vi? No cal anar tampoc a la Rioja a casa nostra també n'hi ha d'aquests plaers.

Un dia ho provaré, clar que sí, són sensacions segur gratificants i si fa salut millor encara.

divendres, 26 de juny de 2009

Calmosa

Ella és la cantant sueca Lisa Ekdahl, de veu fràgil i suau:



Diu alguna cosa com ara això: Si vols el meu amor tan fi.../ Tanca els ulls.../ No has de viatjar.../ Només pensa en mi i tanca els llums.../ Estaré en l'interior dels teus somnis més profunds...

Quin ritme més fantàstic (encara que pel meu gust les imatges del video no són molt enllà, però es tracta de tancar els ulls i escoltar la música).

dijous, 25 de juny de 2009

Oportunitat


"La millor manera de viure el present no és córrer darrere el temps que fuig, sinó veure i viure l'oportunitat que es presenta." Extret del llibre El respirar dels dies de Josep Maria Esquirol.

He aprofitat doncs l'oportunitat, m'han deixat un ordinador, puc per tant anar penjant noves entrades.

Quants dies sense tocar tecla!

dilluns, 22 de juny de 2009

Pausa

Tinc l'ordinador malalt, quan es posi bo, podré seguir amb viatge plural.

GRÀCIES i fins ben aviat!!!!!

divendres, 19 de juny de 2009

Asserenador

En general, els ritmes ens asserenen, llevat dels massa ràpids, encara que siguin els d'un mateix. Així, per exemple, ens asserena més prestar atenció al ritme de la nostra respiració que no pas al dels batecs del cor. Aquesta menor o major rapidesa dels ritmes és el que anomenem freqüència. La dels batecs del cor és d'aproximadament setanta per minut, mentre que la freqüència respiratòria és d'entre dotze i quinze inspiracions i expiracions per minut. Aquest darrer, i no l'altre, és un ritme asserenador.

La música tranquil.la calma, mentre que la música amb ritmes molt ràpids excita. La primera "calma els ànims més alterats" precisament perquè proporciona un model al qual s'ajusten els nostres ritmes. El ritme és només un dels elements de la música, però és probablement el que més la uneix de manera directa al cos humà. Així, quan el ritme que escoltem té una freqüència superior fins i tot a les nostres pulsacions, és quan es pot produir l'excitació o també el desgrat (força gent gran, en escoltar "música màquina", no es disgusta només per l'eventual volum, sinó per les esgotadores pulsacions del seu ritme).


El caràcter rítmic de la música, doncs, asserena. I també apaivaga, calma: Orfeo, tocant la lira, amansia els animals més ferotges. Ens ha quedat la dita: "La música amanseix les feres".

dijous, 18 de juny de 2009

Dia

Avui el sol ha sortit per llevant i s'ha post per ponent, com cada dia.

Miquel Martí i Pol, "Muralla", del Llibre de les solituds.


Sembla senzill.

A veure de quins continguts l'omplim avui, et desitjo els millors.

Molt bon dia!

dimecres, 17 de juny de 2009

Estoïcisme

La qüestió ètica que preocupava als estoics del segle IV a.c era la manera com s'havia de reaccionar davant del sentiment preponderant de fatalisme que comportava viure en un imperi rigosorament controlat. No podien canviar gaires coses de la seva vida quotidiana, de manera que van decidir canviar l'actitud que prenien davant de la vida mateixa. Era l'únic control personal que els quedava. El que els estoics van plantejar va ser un distanciament emocional de la vida. D'aquesta actitud en van dir "apathia", i pels estoics l'apatia era una virtut, cosa que els va convertir en la riota a les tavernes de l'època. Els estoics estaven disposats a sacrificar algunes menes de felicitat per tal d'evitar la infelicitat que comportaven les seves passions. Actuaven sempre sobre la base de la raó, mai de la passió, i per tant es consideraven a ells mateixos les úniques persones realment felices, cosa que és com dir que eren in-feliços.

En la història següent, el senyor Cooper demostra una forma moderna d'estoïcisme: l'estoïcisme per poders.

Els Cooper van ser acompanyats fins a la consulta del dentista, on el senyor Cooper va deixar clar que tenia moltíssima pressa.
- Res de filigranes, doctor - li va ordenar-. Res d'anestèsia , agulles ni coses d'aquestes. Vostè arrenqui el queixal i llestos.
- Tant de bo tingués més pacients tan estoics com vostè -va dir el dentista admirat-. A veure, quin queixal és?
El senyor Cooper es va girar cap a la seva dona:
- Obre la boca amor meu.




Mira'l ell, es nota que la boca no és seva!!

(Il.lustració de Mariona Cabassa, m'encanta la seva combinació de colors)

dimarts, 16 de juny de 2009

Amplitud

He descendit d'una estada bellament reconfortant...


acompanyada també per bona música, entre altres la veu de Molly Johnson, descoberta dins del seu darrer treball Lucky. Es diu que s'ha convertit en una de les grans veus canadenques de tots els temps. La peça següent forma part del seu treball Another day:



Tot conforma una deliciosa sinfonia còsmica.

divendres, 12 de juny de 2009

Flux

Mihaly Csikszentmihalyi és un catedràtc de neurociència de la universitat de Stanford. Es dedica a investigar la base i les aplicacions dels aspectes positiius del pensament, com és l'optimisme, la creativitat, la motivació intrínseca i la responsabilitat.

Pero és més famós per la seva creació de la idea de flux, que pot descriure's com un estat en el qual l'atenció, la motivació i la situació es troben, donant com a resultat una mena d'harmonia productiva o retroalimentació. Per assolir un estat de flux, s'ha d'aconseguir un estat d'equilibri entre el desafiament de la tasca i l'habilitat de qui la realitza. Si la tasca és massa fàcil o massa difícil, el flux no podrà presentar.


Aquí tens un petit fragment d'una entrevista que li va fer l'Eduard Punset:



En els moments en que estic ocupada en temes creatius sento aquest estat de flux que és xulíssim, l'acció m'absorveix i em sento de conya, vibro, sóc feliç.

Bellíssim estat de flux per a tu, i desitjo que no cessi durant tot el cap de setmana.

dijous, 11 de juny de 2009

Xocant

No sé si has sentit parlar del Dr Hamer i la seva Nova Medicina. Hi ha molta informació per la xarxa, només transcric de manera resumida el seu cas:

Fa més de vint anys, el Dr Ryke Geerd Hamer, un doctor alemany amb oficina a la ciutat italiana de Roma, va rebre una trucada telefònica enmig de la nit. El seu fill Dirk, de 17 anys havia estat tirotejat durant unes vacances pel Mediterrani. Tres mesos més tard Dirk va morir i poc després, el Dr Hamer, qui havia estat sa durant tota la seva vida, però totalment aclaparat per aquesta catàstrofe, va descobrir que patia d'un càncer testicular. Aleshores sospità que això no era mera coincidència, i va decidir investigar les històries personals dels pacients de càncer per veure si és que havien patit algun xoc conflictiu, angoixa o trauma anteriorment a la seva malaltia.

Amb el temps, i després d'una intensa recerca amb milers de pacients, el Dr Hamer finalment va aconseguir demostrar que la malaltia només és causada per un xoc que ens agafa totalment desprevinguts. Si d'alguna manera aconseguim preparar-nos per l'esdeveniment xocant, evitarem malalts. De fet, el Dr Hamer prefereix no dir 'càncer'. Més aviat, és una resposta biològica especial a una situació insòlita, i quan la situació de 'xoc' es resol, el cos s'apressa per tornar al que és normal.

Va presentar el seu treball a la universitat alemanya amb la qual estava afiliat. Ells, però, sense explorar o comprovar les seves hipòtesis li van demanar negar les seves troballes. Com a conseqüència li va ser treta la llicència per practicar medicina, situació que persisteix fins al dia d'avui. Encara que la universitat de Tubinga fou ordenada per la cort a que dugués a terme les proves necessàries per comprovar la teoria, aquest procediment mai es va dur a terme.


La vida del Dr Hamer ha estat un remolí d'esdeveniments des d'aleshores, portant fins i tot a sentència el seu empresonament de divuit mesos a Alemanya. Gran part de les contrarietats que va patir procedien del fet que les bales que van matar al seu fill havien estat disparades pel príncep de Savoia, l'últim rei d'Itàlia.


Dibuix de l'il.lustrador anglès Leonard Beard.

dimecres, 10 de juny de 2009

Dalírium



Creat per Leandro Blanco.

La creativitat d'aquest creador no té fi. La pel.lícula suposa un desbordament d'imaginació en què l'autor imagina la visió que tindria Dalí del món submarí en l'actualitat contaminada, barreja de fantasia i realitat. Un deliri d'imatges i música composada per ell mateix.

És un defensor i protector dels tiburons, ha realitzat un seguit de documentals relacionats amb el món submarí.

dimarts, 9 de juny de 2009

Missatge

Em declaro viu!
Són paraules de l'indi quètxua Chamalú.


Jo també m'hi declaro, em sento molt viva!

dilluns, 8 de juny de 2009

Argot


La veritat de cadascú la sap cadascú, ningú té el poder d'estar dins de l'altre.

El temps ens cura i només un mateix pot saber on està en cada moment.

Cal reconéixer que no tots parlem el mateix llenguatge i per tant el desencontre pot arribar en algún moment.

Però sempre amunt, i a seguir amb força, això sí... cada cop més curtits.

Per què qui creu que la vida és un camí de roses?

Suposo que aleshores seria tot massa avorrit!!

diumenge, 7 de juny de 2009

Sabor

Entre les meves pel.lícules preferides, de les que en guardo un bon record per tot el que em van transmetre en un moment donat i encara avui en són una part de mi, està "El sabor de las cerezas" del director iraní Abbas Kiarostami, que s'ha convertit desde fa temps en un dels meus directors de cinema preferits, per les seves personals propostes i per a mi magnífiques obres d'art. És una pel.licula que no és lenta, és lentíssima, però aquest pausat compàs forma part de la seva particular màgia. La vida la pots viure a molts ritmes, i la lentitud n'és un, i sé que aquest pas sovint pot agobiar, però a mi m'encanta, sóc bona aliada del viatge lent.

No fa massa vaig tornar a veure-la, i segueixo pensant el mateix que des del dia que la vaig descobrir (a la filmoteca de Barcelona), segueixo trobant-la plena de candor, deixa empremta. És un senzill però profund poema, per gaudir-lo sense presses, i remarco que possiblement pot arribar a ser tot un martiri pels sers impacients però qui sap, potser passi a ser tot un descobriment cinematogràfic pel menys imaginat.


La història transcorre per aquests paratges de l'Iran.

Encisadora

Ella és la cantant nord-americana Stacey Kent, està considerada una de les millors veus del jazz actual, no m'estranya:



Quin doll de veu més fascinant, genial.

divendres, 5 de juny de 2009

Koan

A Orient, a més de l'arròs, els estels, els haikus (poemes brevis), els fideus, el paper higiènic, la pólvora que tant va contribuir al progrés d'Occident, li devem el Budisme Zen i aquest conté els koans.

Els koans no són relats o diàlegs platònics interminables; són breus, clars, aguts i precisos. Són famosos perquè compten històries que impacten la ment, que revolucionen els conceptes apresos. Són frases enfront a les que la ment és estrella i, com no pot solucionar la seva paradoxa seguint esquemes conceptuals, ha d'obrir-se a la intuïció.

Aquí en tens un:

Dos monjos anaven cap al seu monestir quan en passar un riu van escoltar els crits d'una dama que demanava auxili. Era una jove que estava en perill d'ofegar-se. Un dels monjos es va tirar a l'aigua, va agafar a la bella jove entre els seus braços i la va posar fora de perill a la vora del riu. Després d'acomiadar-se els monjos van continuar el seu camí. Transcorreguda una estona el que no havia fet res va dir:
- Hauries de saber que les nostres normes no permeten tocar cap dona.
- Jo vaig agafar a aquesta jove amb els meus braços i després la vaig deixar a la vora del riu. Tu encara la portes a sobre.


dijous, 4 de juny de 2009

Contenidor

Cases fetes a partir de contenidors:


L'arquitecte és Adam Kalkin, que t'animes?

La trobo del tot inspiradora, a la seva web veuràs bé els detalls, es mostra un reportatge del seu procés de construcció.

dimecres, 3 de juny de 2009

Art Casual

M'ha cridat l'atenció aquest tipus d'art:

"Un home emprèn un treball ardu i convençut de la seva capacitat descura alguns detalls, aquests el fan fracassar." Així comença el poema El fracàs, síntesi perfecte del procés de definició i no promoció de l'Art Casual, poema i nou art de creació de l'escriptor F. Ferrer Lerín (Barcelona, 1942). A continuació pots llegir el manifest telegràfic, i l'extracte d'una entrevista radiofònica que li van fer fa uns anys:

Què és:

1) El que es dóna en objectes o grup d'ells, materials sense vocació artística, que per la seva ubicació, col.locació o combinació produeixen en l'observador un plaer visual sense haver-ho pretès el responsable de la situació.
2) Tot el que és capaç de crear una "emoció estètica" partint d'elements no "naturals" però no "pensats", en la seva construcció i / o en la seva col.locació, amb "mentalitat artística".

Característiques:

1) Casualitat, espontaneïtat, involuntarietat de l'Obra.
2) Transitorietat, temporalitat, fugacitat del Fet Artístic.
3) Adogmàic, obert, subjectiu, infinit, impredictible, aleatori.
4) Popular, lliure, democràtic, públic, comunitari.

Reflexions:

1) No és sarcàstic; no es burla (de l'art actual).
2) No és revengista; no venga un afrontament a l'art.
3) No és crític.
4) No és iconoclasta.
5) Sinó que és deutor de l'art últim perquè aquest ens ha ensenyat a veure, a apreciar la descontextualització, les sèries, els nous agrupaments d'objectes, els acotaments de l'espai, els empaquetaments, els apilaments, l'atzar com a font de plaer estètic.

Entrevista a la S.E.R el 1997:

A finals dels vuitanta defineixo l'Art Casual (A.C), formulació que necessita suport fotogràfic o una visita urgent, donat el seu caràcter efímer, al lloc en el que es dóna la manisfestació del mateix. La fotografia no és l'Art Casual sinó un mitjà per acostar la manifestació d'A.C, convertint a l'espectador en Artista Casual, ja que el Fet Artístic es produeix sempre en l'ull del descobridor, encara que en aquest cas sigui un descobridor forçat. Entre les qüestions que suscita la sistematització d'A.C estan les que pertoquen a la Propietat de l'Obra Artística i la seva autoria. Sempre A.C es manifesta en objectes, grups d'objectes, instal.lacions, acotaments etc... en els que no hi hagi una intencionalitat artística per part de la persona que els va fabricar, els manipulà i els col.locà.


(Font: El Pais; el creador d'aquest art té un blog)

A casa meva he trobat un acostament d'Art Casual (ho considero només una aproximació perquè en aquest cas el que suposaria ser A.C es troba dins un espai privat i no públic, per tant no compleix una de les seves característiques), aquí tens doncs una aparença d'aquest tipus d'art:


T'agrada?

Que consti que ja hi era al meu pati, no ho acabo de crear pel post.

dimarts, 2 de juny de 2009

Natura

Ja de nou per aquí, he estat uns dies desconnectada...


unida a molta natura, envoltada de gran munió de verds.