divendres, 29 de maig de 2009

Tallers

Avui divendres s'inaugura la nova edició dels Tallers Oberts de Ciutat Vella de Barcelona, tens doncs aquest cap de setmana i el proper per acostar-t'hi i passejar tranquil.lament pels diversos punts on artistes de diferents gremis obren el seu taller per tal que facis una ullada i descobreixis com treballen.

Fa anys hi vaig anar i vaig disfrutar moltíssim, tens l'oportunitat de parlar amb els artistes, també hi ha activitats paral.leles: rutes, tallers, exposicions i xerrades com a opcions alternatives.

A la seva web tens la informació a més del plànol en format pdf on apareixen ben situats els diferents tallers.


Doncs ja ho saps, pots aproximar-t'hi i fer el tafaner. Si hi vas, que en gaudeixis tan com puguis!

dijous, 28 de maig de 2009

Esbós

En el pròleg Els quaderns, esbossos de dissenyadors, il.lustradors i creatius. Ed. Blume, l'autor Richard Brereton ens diu:

A mida que estudiava cada cop més quaderns captava més similituds familiars. No totes són importants, però totes són necessàries. Per a alguns, els quaderns d'esbossos són un diari visual, on les idees s'afirmen, o reafirmen, o descarten. On la repetició aporta claredat, o aturdiment. Per altres, els quaderns d'esbossos només són un lloc per jugar, una sala per a la llibertat i una via d'escapament del treball.


El meu escriptori sol estar replet de lletges notes autoadhesives de color groc, petits recordatoris, referències i cites. Poden contenir el nom d'un hotel que mai visitaré, un llibre que mai llegiré, o un disc musical que mai compraré. Sovint em costa llegir allò que he escrit, i un cop escrit, no sempre ho vull rellegir. Rarament, si és que algún cop ho faig, guardo una nota durant més d'un parell de dies. Són més com pensaments fugaços, careixen de l'interès suficient com per recollir-los en un llibre. El seu propòsit és expulsar dits pensaments de l'interior de la ment.

Des que era nen, sempre que el meu pare passava pel costat d'un arbust florit treia la seva càmera i cridava a la meva mare per tal que posés. Durant dècades ha acumulat una col.lecció considerable d'exactament la mateixa fotografia una i altra vegada, totes immediatament relegades a l'oblit. "Aquesta" dirà amb una acceptació de familiaritat, pasant-li a la meva mare les darreres fotografies recent revelades. Ella quasi mai les mira; senzillament l'arxiva com les demés. El que és important no és la fotografia, és el moment en que va ser presa, la seva manera de dir-li: "t'estimo". Un dejà vu sense fi d'un hàbit inconscient, una renovació del que signifiquen l'un per l'altre.


Jo guardo un grapat de petites llibretes plenes de notes, on hi habiten un pupurri de records varis, el dia que les rescati reviuré moments segur interessants.

dimecres, 27 de maig de 2009

Humor

Unes frases més o menys gracioses:

- Cinc minuts després de tallar-te les ungles et picarà alguna cosa.
- No importa el que surti malament, sempre hi ha algú que ja ho sabia...
- Quan t'equivoques al marcar, mai estan comunicant.
- Després d'haver-ho comprat, ho veuràs més econòmic.
- L'assegurança ho cobreix tot menys allò que passa.
- Una partícula que vola buscarà sempre l'ull més proper.
- Tot ingrés imprevist ve acompanyat per una despesa inesperada.
- Les oportunitats es donen en el moment més inoportú.
- Quan més temps portis en una cua, més probabilitats hi ha de que t'hagis equivocat de finestreta.


La Llei de Murphy és inacable, si tens més bones les afegeixo!


(L'humor gràfic és de Maitena)

Aquí els afegits per vosaltres:

- Perquè a la gasolina li diuen inflamable si és flamable??
- Nota enganxada en el mirall del bany: Hola Annna bondia!! Avui tindràs un bon, dia, petons!!!!
- Tots els camins tenen més trams de pujada que de baixada, independentment del sentit de la marxa.

Per cert Ester, com va el teu caparró?... l'espai dóna per posar-ne més.

dimarts, 26 de maig de 2009

Llaunes

Que podries fer amb unes llaunes buides: llums!


Fàcils de fer, el taladro i el soldador són les eines principals. Per ocultar el disseny imprès en la llauna es pot pintar amb un símil de zinc amb pintura per alta temperatura, però el color dependrà també del gust de cadascú i de l'ambient on es vulgui situar. Per fer les incrustacions de la seva decoració com es mostra a la foto es poden usar papers metalitzats i penjolls de vidres de colors. Caldrà foradar la llauna per la part superior per col.locar el portallums on va la bombeta, i fer vàries perforacions per tota la llauna per evitar el seu reescalfament. Es poden escollir diferents mides de llaunes i penjar-les juntes en desnivell.

Tret del manual Reciclado de muebles y objetos. El arte de renovar lo viejo, de Matilde Asenzo i Nora Menzel, editorial Albatros. El llibre me l'han deixat però he vist que es pot consultar en format digital per internet, aquí tens el link per si t'interessés fer-li una ullada: llibre.

Ingeni i creativitat al gust de cadascú.

dilluns, 25 de maig de 2009

Escriure

Sobre l'ofici d'escriure:

- Es deu escriure només quan la idea que un vol expressar és tan obsessiva que fins que no l'expressis de la millor manera possible no et deixarà en pau. Qualsevol altra motivació per escriure, la glòria, o, pitjor encara, els diners, encara que s'afegeixin al principal, a la necessitat d'expressar-se, només faran interferir en la franquesa i la qualitat de l'escriptura. És una cosa que s'ha de témer.

- Una cosa bastant freqüent i del que crec, pequen sobretot els escriptors contemporanis (en això es basen tots el moviment dels decadents), és el desig de ser especial, original, de sorprendre, de meravellar al lector. Això és encara més perniciós que les condicions col.laterals de les que he parlat en el primer punt. Exclou la senzillesa. I la senzillesa és una condició indispensable d'allò que és bell. El que és senzill i mancat d'artifici pot no ser bo, però allò que no és senzill i si artificiós no pot ser bo.

- La pressa en l'escriptura. És nosciva i a més simbolitza la manca d'una veritable necessitat d'expressar el propi pensament. Perquè si aquesta veritable necessitat existeix, aleshores la persona que escriu no escatimarà ni esforços ni temps per tal que el seu pensament assoleixi una claredat i una deficnió absolutes.

- El desig de respondre als gustos i a les exigències de la major part del públic lector en un moment determinat. Això és particularment perjudicial i destrueix per avançat la importància del que s'escriu. La importància de tota obra literària radica en que no és edificant de manera directa, com ho és un sermó, sinó que li descobreix a la gent alguna cosa nova, desconeguda, i molts cops contrari a allò que el gran públic considera incontestable. Però en aquest cas justament es posa com condició indispensable que no sigui així.


Són paraules de Lev Tolstói, del llibre que ja vaig esmentar fa uns dies, Correspondencia.

Ja he acabat de llegir aquest llibre. Ha estat un viatge de mesos per una pila de cartes seves plenes de confessions íntimes i clares, sinceres i profundes, repletes de dissertacions que fan pensar, reflexions del tot actuals, on hi abunden les discussions morals. Un home que no podia callar (somric), que veritablement diria que compleix els seus punts sobre l'ofici d'escriure transcrits més amunt, coherentment dur de pelar però sense deixar de ser afectúos tot exposant les seves discordances. Diria a més que va ser un pensador d'arestes no absentes de cert encís, transmet positiu encant. Una lectura nutritiva, de regust amplificant.

Han estat una munió de pàgines de les que feia melangia desprendre's, o millor dit acomiadar-se del seu remarcable protagonista. Un llibre ple de manifestacions intel.ligents, escrites per un home de caràcter malgrat que ell en molts moments es declari dèbil. Sincer en opinions i valoracions. Activista, pedagog, indignat amb els soberans del moment, d'esperit rebel i franc, implicat en els aconteixements històrics de la seva època, home d'afirmacions contundents al servei de la causa del seu país. Malgrat que la seva visió respecte a la dona no era massa progressista. Preocupat per les qüestions religioses, amb un enorme i particular sentit espiritual que es pronunciava de manera accelarada amb l'edat. Era un fidel exemple de les seves posicionades formulacions, un predicador que duia a terme allò que predicava, un home de conviccions.


He escollit aquesta imatge perquè la seva personalitat m'ha anat entendrint.

dissabte, 23 de maig de 2009

Complaent

Ella és la nord-americana Hope Waits, la seva veu subtilment trencada i sensual eclipsa, atrau l'oïda. Versiona una peça del cantant de soul Jackie Wilson, I'll Be Satisfied.

Estaré contenta sí, però també ho estic ara:



Ah, no és parenta del cantautor Tom Waits.

divendres, 22 de maig de 2009

Volapük

Et sona la paraula Volapük?

He esbrinat sobre el seu contingut, de fet vol dir llengua del món:

Fa referència a la primera llengua internacional ideada el 1880 per un sacerdot austríac, el reverend pare Schleyer, que més tard fou suplantada per l'esperanto (inventat el 1887 pel doctor polac Zamenhof) on la gramàtica era molt més senzilla.

En els seus primers anys va aconseguir un gran èxit i s'estima que va arribar a tenir uns cent mil parlants en els seus millors moments. No obstant, la relativa complexitat de la seva gramàtica (enfront del seu principal competidor, l'esperanto) i greus divisions entre el seu univers de parlants provocaren el declivi de la llengua. Actualment està pràcticament extingida, però encara hi ha qui la impulsa.

Pel que fa a l'esperanto el seu vocabulari es va extreure de molts idiomes i en l'actualitat s'estima que compta entre 100.000 i 2.000.000 parlants (estudi realitzat pel Professor Sidney S. Culbert de la Universitat de Washington en Seattle, un conegut esperantista). Cap país ha adoptat l'esperanto com a llengua oficial.



Si no tens prou amb aprendre l'anglès (o tens la sort de que ja el domines), sàpigues que t'esperen amb ganes aquest parell de llengües. No serà per manca d'opcions!

dijous, 21 de maig de 2009

Enllaçar

Aquí tens més enquadernacions artesanals, cosits amb diferents estils japonesos: Asa-no-ha Toji (el vermell/rosat), Yotsume Toji (el blau) i Kikko Toji (el taronja). Ara, a partir d'aquest darrer curs que he fet, ja puc realitzar un treball que tinc pendent de mesos, quan el tingui acabat ja te'l mostraré:



Hi ha tanta varietat de materials per poder fer tanta varietat de combinacions!! És inacabable, que bé.

dimecres, 20 de maig de 2009

Llumins

Per anar de compres en èpoques de crisi, text de Núria Rodríguez Bodelón, l'he llegit a la revista Literata i com m'ha provocat un àgil somriure, decideixo compartir la seva simpatia, aquí el transcric doncs:

Repeteix fixament davant del mirall: no necessito res, no necessito res, no necessito res. Comprova si ha quedat una ombra de dubte. Pensa uns segons en allò que et fa il.lusió i la teva economia et prohibeix. Prent-te les pulsacions amb dos dits. Si no perceps acceleració pots continuar. En cas d'emoció manifesta, torna a repetir el pas anterior.

Agafa una revista del cor i passa les pàgines amb parsimònia. Davant de cada fotografia de dona fantàstica, rica i luxosament vestida expressa: segur que no és feliç, l'important és a l'interior... Retalla nou d'aquestes imatges. Posa-les en un recipient de vidre i afegeix un llumí encès. Observa com ennegreixen les cares i es consumeix la fama en breus segons. Llença les cendres al wàter i fes un pipí. Ja ets a punt de sortir de rebaixes.


Bona sort!

dimarts, 19 de maig de 2009

Nova icona

"Gaudí deia que el seu mestre era l'arbre que tenia al davant i jo també penso que mai podrem fer una arquitectura millor que la d'un arbre", són paraules de l'arquitecte japonés Toyo Ito. La seva obsessió és trencar l'homogeneïtat de les caixes de sabates que han proliferat en el segle passat i per a això, diu, s'inspira en la natura, en les seves formes i elements.

Què saps de les Torres Fira, de l'edifici assimètric de color vermell sang que es veu ja fa mesos prop de l'Ikea de l'Hospitalet de Llobregat? A mi em té ja fa temps al.lucinada, de fet l'he anat veient créixer. El seu arquitecté és aquest japonés de qui aquests dies fins a finals de juny s'exposa una mostra del seu treball a la Casa Àsia de Barcelona.


Els edificis presenten diversos sistemes d'estalvi d'energia, un sistema de recollida i reutilització d'aigües i un sistema de captació d'energia solar. Cada edifici presenta una forma orgànica simbòlica, que ens fa recordar els elements trobats a la natura, com els rius i els núvols. La llum natural permetrà que l'interior redueixi al mínim la seva necessitat d'il.luminació artificial, a més d'estar dissenyat amb una continuïtat d'espais amb bastant fluïdesa. Han estat concebudes com una icona arquitectònica per a la zona, la primera, la torre vermella i curvilínia, serà l'hotel i servirà de contrapunt a l'altra, un prisma translúcid que alberga en el seu interior una silueta vermella i orgànica, i que serà un edifici d'oficines.

Enfront de la Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona, també ha dissenyat una façana d'un edifici d'apartaments de luxe que a mi tampoc em deixa indiferent:


M'agrada l'arquitectura, principalment la relació que es crea entre llum i espai, estaria molt bé poder entrar i veure l'efecte que té tot des de dins. Aviam qui hi accedeix abans.

dilluns, 18 de maig de 2009

Ritmes

Ha estat un cap de setmana de ritmes jazzístics esplèndids, ofert per la Nit dels Museus gratuïts a la ciutat de Barcelona: bossa nova amb la veu d'Euclydes Matttos Trio, els ritmes dixis de la Jinx Jazz Band i el ballable swing dels joves Ivanow Jazz Group amb una veu femenina del tot inspiradora... fantàstics moments, ara ja per recordar-los i reviure'ls com si d'una fotografia sonora es tractés.


Com m'ho evoca el munt de gestos de la imatge de Peter Funch, són impressions que un s'apropia per tenir l'opció d'autosatisfer-se tot reproduint-ho posteriorment.

dissabte, 16 de maig de 2009

Diferent

Mira quins gerros més fantàstics ha creat la dissenyadora alemanya Anika Engelbrecht, són clarament atípics:


Bé, almenys jo els trobo molt simpàtics.

Molt bon cap de setmana!

divendres, 15 de maig de 2009

Sostenibilitat

Petz Scholtuz és una jove, original i compromesa ecodissenyadora que s'està convertint en tot un exemple de responsabilitat:



Casa seva està estructurada per criteris de sostenibilitat, on hi habiten un munt d'evidències que demostren que si es vol és possible ser ecòlogic, val la pena veure el video i entrar al seu blog per tal de poder comprendre l'abast del seu projecte.

Un seguit d'accions sostenibles com són: hortet i compostador al bacó, catifes biodegradables, terra flotant fet amb suro, calaixos i armaris construits amb la fusta de les caixes d'envasos, llums fetes amb bidons etc... a preus assequibles.


Un notable saqueig d'arguments ecològics i ètics a seguir, posicions fermes.

dijous, 14 de maig de 2009

Dacs

Reconéixer la diferència forma part de l'autèntica apreciació de la vida. Marcia Falk, traductora i poeta nord-americana, que confessa que el seu primer amor és la pintura.


El dibuix és d'ella. Em recorda els que fèiem al cole (ja fa anys) amb els famosos DACS, quants fulls vaig omplir de traços amb les moltes possibilitats que donen aquests colors. M'encantava l'assignatura de Plàstica.

dimecres, 13 de maig de 2009

Action art

Estic inscrita al magazine digital que s'explica a continuació, de fet també figura un link en aquest blog, me l'envien per correu electrònic, potser t'és d'interés:

Action art és un revista d'art electrònic que té com a concepte_eix l'acció. Es tracta d'una recerca en si mateixa, que té forma inicial de revista. Això permet investigar quines són les línies fonamentals que pren aquest concepte en la teoria i en l'art actual. La revista s'estructura en tres àrees: la performance, la manifestació i la fragmentació. En cadascuna trobaràs articles, material sobre els artistes i les entitats que treballen en aquesta línia. A més d'informació general, accediràs a informació sobre els esdeveniments més importants, així com revistes i editorials del sector.


Com a exemple, dins l'edició d'aquest mes pots trobar la proposta creativa de Soledad Sánchez Goldar que utilitza el seu cos de forma simbòlica per parlar del mercat de l'art, de coleccionisme, de diners i de poder.

dimarts, 12 de maig de 2009

Virtut platònica

A la seva gran obra, La República, Plató va escriure: "L'Estat és l'ànima a gran escala." Així doncs, per parlar de les virtuts de l'individu, va escriure un diàleg sobre les virtuts de l'estat ideal. Dels governants d'aquest estat en va dir els reis filòsofs, cosa que pot explicar la popularitat de Plató entre els filòsofs. Els reis filòsofs guien l'estat de la mateixa manera que la raó guia l'ànima. La virtut fonamental -tant dels reis filòsofs com de la raó és la saviesa, a la qual segons Plató s'arriba entenent la idea del bé. És clar que el que per un home és fer el bé, per un altre és acumular béns, com es veu reflectit en el següent sofiacudit:

En una reunió de la facultat, de sobte apareix un àngel i diu al cap de departament de filosofia:
- Et concediré qualsevol dels tres dons que triïs: saviesa, bellesa o deu milions de dòlars.
Immediatament, el professor escull la saviesa.
Es produeix una llampegada i el professor apareix transformat, però se'l veu assegut, amb la mirada fixa a la taula. Un dels seus col.legues li murmura:
- Digues alguna cosa.
- M'hauria hagut de quedar els diners- diu el professor.



Ejem!

dilluns, 11 de maig de 2009

Singular

Ahir al matí vaig anar al teatre Poliorama a veure una obra infantil excel.lent, Hansel i Gretel, et creuràs que em vaig emocionar? Doncs si, em van sorgir les llàgrimes. Un treball al.lucinant, recomano que qui tingui nens vagi a veure-la, està tan ben feta, preciosa!


Suposo i interpreto que em va transportar a la meva infantesa... Francament no ho sé, però vaig flipar i flipo encara pel pronunciat humiteig dels meus ulls.

Una reacció de sabor sorprenent.

divendres, 8 de maig de 2009

Preservar

Tenia pendent ensenyar-te les caixes d'estil provençal que vaig fer mesos enrera, avui ho faig:


Per guardar-hi viatges personals: secrets, il.lusions, fantasies, projectes, propòsits, carícies, silencis, emocions... o el pessigolleix que et pot provocar el toc de palmells del següent video:



És Keren Ann, cantant francesa d'origen holandés, la peça Lay your Head Down.

Assentar el cap? S'intenta.

dijous, 7 de maig de 2009

Cal.ligrafia

Postals i sobres amb segell, domiciliades i redactades a mà, ho recordes?


M'estic llegint Lev Tolstói. Correspondencia (selecció, edició i traducció de Selma Ancira). Una de les seves cartes és la que transcrit tot seguit, interessant com tota la resta que apareixen en el llibre. Trobo que el correu és una suggestiva via per conéixer a algú, una visió que dóna llum al lector, doncs l'escriptura és un llenguatge de móns àmplis:

Yásnaia Poliana, 8-9 de novembre de 1875
Estimat Nikolái Nikoláievich:

Tot aquest temps - dues setmanes - he estat cuidant de la meva dona malalta, que va donar a llum a una criatura que va néixer morta, ella mateixa va estar a la vora de la mort. Però, cosa curiosa, mai havia pensat amb tanta força en els problemes que m'interessen com en aquest període. Vaig llegir i rellegir amb molta atenció a Wundt i per primer cop vaig comprendre tota la força de la visió materialista de les coses; durant dos dies vaig ser un materialista fet i dret, però ho vaig ser per primer cop i darrer en la meva vida. Ara el pla que vostè té m'alegra encara més i el desafio a que mantinguem correspondència.

I bé, fins la propera trobada de les nostres ments. Déu meu, si algu pogués acabar Karénina per mi! Em resulta insuportablement repulsiva.

Seu,

L.TOLSTÓI


I és que mentre ho llegia m'ha vingut a la ment el seguit de cartes i postals que enviava/rebia dels meus amics quan erem petits, abans de l'aparició de les noves tecnologies, i que xulo era el moment de rebre un sobre o una postal invaïda per una cal.ligrafia del tot personalitzada!!

Ara tenim els emails però és un recurs que no acostuma a tenir tant d'encant i se sol emprar principalment per un ús més pràctic o inpersonal complint les necessitats de la immediatesa en que vivim immersos, encara que sortosament un sempre té aquelles persones més properes amb les quals segueix compartint pensaments fantàstics.

I també tenim els SMS, MMS i aquelles innovacions que van sorgint pel camí... com els nostres blocs que són tot un bell encanteri.

dimecres, 6 de maig de 2009

Indomable

"La dansa no només és forma" diu el coreògraf belga i director de cinema Wim Vandekeybus, que ha escollit Barcelona per estrenar el seu nou espectacle, nieuwZwart.


M'ha cridat l'atenció. La dansa contemporània m'acostuma a agradar, encara que sovint és indesxifrable, però he vist una curta mostra d'aquest espectacle i d'aquesta diminuta presentació em surt dir que la trobo repleta de masses majúsculs aires enèrgics i foscos, o en una paraula: aspre. (Si cliques sobre l'espectacle veuràs un tros d'aquesta proposta.)

La seva companyia es Ultima Vez.

Inventem una coreografia?

(Per cert la fotografia no pertany a aquest esmentat espectacle)

dimarts, 5 de maig de 2009

Manipulació

El que pot arribar a fer el Photoshop!



El responsable és el suec Erik Johansson, a la seva web: www.alltelleringet.com trobaràs altres originals impactes.

dilluns, 4 de maig de 2009

Intercanvi

Descalça...


m'he embarcat per un curs de bategs energètics.

Així ha estat el meu llarg cap de setmana.

divendres, 1 de maig de 2009

Ara

El meu dia s'ha despertat xop i silenciós, una ocasió fantàstica per mandrejar una estona al llit, ara amb la companyia de fons de la veu de la canadenca Kathleen Edwards, la peça és "Hockey skates":



Ja m'aniré espavilant...

Ara a gaudir del moment que visc, perquè tal com diu la dramaturga Velina Hasu Houston: No hi ha res fora del moment actual, només el que engrapem amb els punys i sentim.

Bon llarg cap de setmana i a passar-ho bé!