Magnetisme

Ahir vaig anar al cinema, tenia ganes de veure Le voyage du ballon rouge (El vuelo del globo rojo), i per fi ho vaig fer. Però no explicaré de què va.

Només dir que m'agrada el cinema introspectiu, aquests treballs elaborats des d'una òptica visual i narrativa més personal, conegut com a cinema d'autor. Connecto amb els missatges de textures minimalistes, transmesos a partir del recurs poètic i intimista. Enllaço amb els arguments que ofereixen lectures obertes, poc definides, plenes d'inundant creativitat, exquisitament polièdriques. Simpatitzo enormement amb el cinema d'estil sensitiu, detallista, de ritme pausat, d'imatges sensuals, de tocs seductors, que et permet viatjar i descobrir un munt de belleses silencioses... m'encanta!!


Es tracta d'una adaptació d'un curtmetratge d'Albert Lamorisse de l'any 1956 Le ballon rouge que ara també vull veure doncs és el curt des d'on s'ha inspirat el director taiwanés Hou Hsiao Hsien per fer-la, tot un clàssic que encara no he tingut el gust de veure.

Cinema per gaudir-ne sense presses ni clitxés.

Un gràcil vol, de curs fràgil.

Negre

És el color més fosc, és l'antitesi del blanc, l'altre color de la dualitat natural. De fet, el negre pur és l'absència de color i de llum. Només existeix (en teoria) en els objectes estelars coneguts com a "Forats negres", que no deixen escapar cap radiació, llum visible inclosa. No reflecteixen res, no emeten llum.

A la vida més normal, el negre és el color neutre més fosc que un aparell, pintura o tinta són capaços de reproduir. La qüestió de la neutralitat (absència de predomini d'una longitud d'ona concreta) és essencial per a que l'ull humà consideri "negre" aquest to.


Estilitza i apropa. També transmet noblesa i elegància. Entre els xinesos i els egipcis, però, el negre va ser signe de fertilitat. Entre els primers, a més representava el yin femení. Malgrat la consideració negativa del negre, la raó per la qual es va imposar, sobretot durant una època, l'ús del color negre com singularització d'un determinat estatus social, té a veure amb la protecció que aquest color exercia contra els moviments del mal.

El color negre ha estat associat amb l'anarquia des de finals del segle XIX.

És el color del silenci, del misteri, de la tristesa, de la separació, de la nit, de la mort, de l’ansietat i de la protecció. Qui l’utilitza molt, s’escuda en aquest color.

Adulteració

Una manifestació contundent i clara la de l'escriptora nord-americana Toni Morrison:

"Ara la submissió de la dona continua amb el burka clàssic o amb el que jo anomeno el "burka modern", la cirugia plàstica que em priva de saber qui és qui."


Afirmació que comparteixo, i espero/desitjo que l'autenticitat de l'interior no l'escombri mai cap moda, al revés, sigui un impertorbable clàssic que perduri sempre en el temps.

Portfoli

Resultat d'un nou curs d'enquadernació: per presentar dossiers, col.leccions o com a àlbums de fotografies:


Inspirador, dóna per a moltes possibilitats.

Instruir-se

Lorena Cabo és l'autora de Quan va parlar el Buda, el seu primer llibre de poemes. Aquí en transcric un:

POBRE PETIT jove perdut,
que vius accelerat
i creus que has prosperat
per fer el que has volgut.

Peques de nen i d'innocència,
però per tu jo tinc paciència.
Tu seràs el meu pacient,
jo la teva referència.

Que no saber no és dolent,
tots hem pecat d'ignorància,
però és un fet amb rellevança
si no saps, per què no aprens?


Una proposta plena de bones intencions.

(Il.lustració de David-Newton)

Multidimensional

Quin estil musical té Melody Gardot, la peça es diu Baby I'm a Fool:



Diuen que té una veu de textures multidimensionals, ho aprovo, és sublim!

Pètals

Em ve molt de gust compartir aquesta rosa amb tu.

És la rosa que ha rebrotat aquests dies al meu pati, d'un esqueix de fa un parell d'anys, de moment només me'n surt una!


Serveix-te un pètal.

Bona diada!

Emotivisme

Cap a mitjans segle XX la major part de la filosofia ètica era metaètica. En lloc de preguntar-se: "Quines accions són bones?" els filòsofs es preguntaven: "Què significa dir que una cosa és bona? "X és bo" vol dir només "m'agrada x?" o bé "x és bo" expressa una emoció que sento quan observo x o penso en x?" L'última postura (expressa una emoció individual), coneguda com a emotivisme, troba la seva expressió en aquest sofiacudit:

Un home escriu una carta a hisenda on diu: "No he pogut dormir sabent que he fet trampes en la declaració de renda. He declarat uns ingressos inferiors dels reals, de manera que els adjunto un taló per valor de 150 dòlars. Si continuo sense poder dormir els enviaré la resta."


Quin intent de persuació, no?

Opinió

A veure que et sembla aquest video, l'ha fet un amic i té moltes ganes de llegir-ne opinions, saber que en penses:



Digues la teva!

Necessitats

Per aconseguir entendre les necessitats reals d’una persona, cal comprendre abans les necessitats humanes en general.

De manera global, han estat classificades per molts especialistes, però l'americà Abraham Maslow les va estructurar en forma de piràmide, on la base representa les necessitats mínimes i la part superior la necessitat i l’ideal de tota persona:


Les necessitats humanes segons MASLOW són les següents:

Els éssers humans ens movem per aconseguir incentius o satisfaccions de certes necessitats i/o desigs, i també per evitar estímuls que amenacen la nostra integritat física i psíquica.

Davant d’una necessitat, varien en la persona les seves funcions fisiològiques, psíquiques, de percepció, emoció, contingut de pensament...

La motivació és constant, variable i complexa. És una característica de tot organisme. L’home és l’animal que més necessitats té, quasi mai està completament satisfet i, si així succeeix és durant molt poc temps: tan aviat aconsegueix un desig, n’apareix un altre en el seu lloc.

Les necessitats pero, s’ordenen en una jerarquia o nivells i, quan s’assoleix un nivell se sol manifestar el següent o una part. Maslow, com a estudiós del tema, va col·locar les cinc necessitats fonamentals en forma de piràmide i va incloure en cada nivell un seguit de conceptes:

Fisio-biològiques: fan referència a les necessitats bàsiques, com menjar, dormir...
Seguretat: l'ésser humà necessita estabilitat, protecció, ordre, llei, límits entre el bé i el mal...
Pertinença: l'ésser humà necessita sentir-se integrat en la societat, en la família, en el grup al qual pertany... És a dir, sentir-se estimat.
Notorietat: valoració, dignitat, respecte, competència, força, reputació, nivell social, fama, llibertat...
Autorealització: ser allò que es vol ser. Arribar a ser el que un sap que pot ser.

Generalment, estem més o menys satisfets o insatisfets en els diferents nivells al mateix temps.

Com portes el teu camí cap a l'autorealització (en singular o plural)? Estàs molt lluny encara, o ja l'ensumes?

Amunt, sempre amunt!

Fotopoema

M'encanta, bellament onírica, trobo que és una imatge esplèndida, m'inspira bondat, m'és amorosa, la sento pacífica. I d'alguna subtil manera m'hi reconec i compenetro.


Forma part d'una publicitat del festival de poesia Cosmopoética que fan aquests dies a Córdoba.

I de fons pots escoltar la música de Ten Thousand Islands:



Bon dia de dijous.

A-Sukkar

El rei Dari havia celebrat a Pèrsia, "aquesta canya que dóna mel sense necessitat d'abelles", i des de molt abans l'havien conegut els hindús i els xinesos. Però els europeus cristians van descobrir el sucre gràcies als àrabs, quan els homes de les croades veieren les plantacions en les planes de Trípoli i tastaren els delitosos sucs que havien salvat de la fam a les poblacions assetjades d'Elbarieh, Marrah i Arkah.

Com el fervor místic no els cegava el bon ull pels negocis, els croats s'apoderaren de les plantacions i dels molins dels territoris que anaven conquerint, des del regne de Jerusalem fins a Acre, Tiro, Creta i Xipre, passant per un lloc de les rodalies de Jericó, que per alguna cosa s'anomenava A-Sukkar.

A partir d'aleshores, el sucre va ser l'or blanc que a Europa es venia, per grams, a les botigues (apotecaries).


Si vols saber més sobre la dolça història del sucre, fes un clic aquí.

I ara, a posar-li al teu dia molt d'Azúcar! com cantava la cubana Celia Cruz.

(Text d'Eduardo Galeano)

Carpe diem

Expressió encunyada pel poeta romà Horaci:
Carpe diem quam minimum credula postero.
Que ve a significar "aprofita el dia, no confiïs en demà".



A viure el present doncs, la màxima dedicació ha d'estar abocada en l'ara!

Panoràmica

He passat uns dies fantàstics a Port de la Selva. La pluja també hi era present, però va haver estones com la de la foto, camí cap a Sant Pere de Rodes, que va estar en tranquil.la treva, permetent així la visita atenta del Monestir, apreciant de manera acurada la magnífica restauració que han fet a tot el Castell, i les vistes són impressionants.


Un lloc més que ja no tinc pendent de visitar dins terres catalanes.

I la Tramuntana no va voler fallar a la cita. Al Cap de Creus bufava aquest vent que no vegis el perill, una ben creïble plantada per una servent creu, doncs se t'enduia amb una facilitat que acollonava, la cosa no està per bromes, tot és costa abrupta. Crec que en aquest punt vaig agafar el fort refredat que ara pateixo, tinc una greu tos seca que m'està signant l'interior del coll, començo a tenir la gola encetada. A per la mel, i tot al seu ritme, quin remei!

Observar

Aquest matí he fet aquest seguit de fotos, aleshores on em trobava no plovia:


No et pensis que ha florit de cop. Però, t'imagines que el ritme de la floració fos molt més veloç del que estem acostumats, i per tant la nostra vista pogués topar de cop amb una florescència precipitada?

Factura

Avui coopero de manera especial dins d'una necessitat cabdal:


Cuidem-lo, cuidem-nos.

Petons destí!

Perseverança

Aaron Lordson va arribar sol a Espanya, procedent de Togo. I a Barcelona, enfront de l'antic cinema París, avui desaparegut, va asseure's Aaron per primer cop a cantar. La seva lesió ocular el priva de mantenir els ulls sempre oberts, és per això que acostuma a dur grans ulleres negres i a viure amb els ulls tancats. Aaron canta per tant a les fosques mentre al seu voltant es genera sempre una gran munió de gent.

La seva mare li havia dit quan estava a Togo que mai arribaria a ser res, que mai aconseguiria cap cosa. Però ell va acabar la carrera de medicina, es va especialitzar en ginecologia, i a l'obtenir el títol, se'l va entregar a la seva mare. Tot seguit va arribar a Espanya sense res i a la recerca de l'èxit. Ha dormit en ponts, en parcs, de casa en casa d'amics i coneguts...



És difícil guanyar-se la vida en el carrer però Aaron n'és un exemple clar de que es pot arribar a aconseguir. Ell viu de la música, i on més li agrada tocar és al carrer, amb la seva gent. Te'l pots trobar pel passeig de Gràcia, pel Casc Antic, pel Port de Barcelona... jo encara no he tingut la sort de sentir-lo en directe, estaré a l'aguait.

Fantàstic exemple de constància, de que tot és possible. La seva és una història admirable i té una veu majestuosament potentosa.

Coincidència, acabo de rebre una cita de Leonardo da Vinci que va d'això: "Si una persona és perseverant, encara que sigui dura d'entenimient es farà intel.ligent, i encara que sigui dèbil es transformarà en forta".

Trobar-se

... sentir, deixar-se ser, senzillament fruir.


Que tinguis un bon inici de setmana, i un final meravellós!

Llibre comestible

Galetes per llegir.. però també per menjar, si et fixes hi ha una lletra que ja se l'han crospit, però quina és?

Aquesta imatge és un dels llibres d'artista menjables realitzat a Monterrey (Mèxic), durant el dia del llibre comestible dins del Encuentro Internaciomal de Grabado NOTÓXICO 09, en l'àmbit del taller "Tècniques menys tòxiques de producció editorial".


Un llibre acció fantàstic. M'encanta tot el munt de mitjans d'expressió artística que s'utilitzen entorn del món de l'enquadernació, m'és absolutament nutritiu, batega dins meu, vibro i m'emociona.

L'art és un espai il.limitat en expressió i maneres, on principalment impera la llibertat del creador i artista, és una oportunitat per poder deixar-se anar concretant un munt de sensacions que prenen veu pròpia.

Creença

A Roma, moltes dones evitaven els fills esternudant immediatament després de l'amor, però les professionals preferien sacsejar les caderes, en el moment culminant, per desviar les llavors. Plini el Vell va explicar que les dones pobres evitaven els fills penjant-se al coll, abans de l'alba, un amulet fet amb els cucs extrets del cap d'una aranya peluda, embolicats en pell de cèrvol. Les dones de classe alta conjuraven l'embaràs portant un tubet de màrfil que contenia un tros d'úter de lleona o de fetge de gat.


Molt temps després, a Espanya, els creients practicaven una pregaria infalible: Sant Josep, tu que vas tenir sense fer, fes que jo faci sense tenir.

Eficaç?? Ja m'ho explicaràs...

(Text d'Eduardo Galeano)

Pluja

Avui podríem cantar la cançó d'en Raimon...


Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure...

M'agrada la pluja, a pesar que et pot deixar ben xop i trencar-te els plans programats!

Però em sembla molt que ben aviat sortiran els raigs de sol... o si més no, des d'on em trobo els entreveig insinuar-se.