Miratges

El que viu en el bany és el pitjor de tots. Té els ulls inflats com un gripau, i un embull de fregall sobre el cap. Sovint babeja una escuma blanca que vomita sobre el rentamans. El que viu en el cotxe no és molt millor. Té la cara roja i una mirada furiosa, i venes palpitants a cada costat del front. El de l'ascensor és com un fantasma. Els dels bassals en el carrer són deformes i gargotejants, i em miren des de sota amb fam i malícia. Tant de bo no existissin els miralls. Així no veuria tants monstres.


Vist així potser que no posi mirall en aquest marc!

Acció

Vamos a cambiar el mundo, pequeñas acciones x mucha gente = grandes cambios, és un llibre que ja el pots trobar a les nostres llibreries.

Aquest llibre és alguna cosa més que un llibre. Darrera d'ell existeix un moviment de gent que creu que els petits gestos quotidians de cadascú de nosaltres poden canviar el món: We Are What We Do, un moviment originat en el Regne Unit que ja compta amb mils d'adeptes en tot el món i que va néixer d'una pregunta molt senzilla: ¿què és el que voldries que fessin un milió de persones??. De les mils de respostes rebudes va sorgir aquest llibre que s'ha publicat ja amb èxit a Alemanya, Austràlia, Canadà i EEUU. Es tracta de 50 accions que qualsevol de nosaltres pot realitzar i que presentades d'una forma gràfica i atractiva, amb ironia, imaginació i sentit de l'humor, consegueix convèncer de que tu sí puguis fer alguna cosa per convertir aquest món en un lloc més agradable.


La iniciativa es va crear i segueix activa en una pàgina web: wearewhatwedo.org. Hi ha un comptador online que s'actualitza cada cop que un internauta completa una acció, quan he entrat marcava 2.684.470 accions.

Sempre he cregut amb aquesta actitud, el canvi comença per un, i si tots els uns actuem ja som el TOT i èxit segur. El que es necessiten són fets perquè no quedi només amb bones intencions. Bona proposta, som-hi!

Falsabilitat

En la seva crítica de la lògica inductiva, el filòsof del segle XX Karl Popper va argumentar que perquè una teoria s'aguanti hi ha d'haver algunes circumstàncies possibles que puguin demostrar que és falsa.

El següent acudit incideix en aquest argument:

Dos homes preparen l'esmorzar. Mentre un s'unta la torrada de mantega, diu:
- T'has adonat que si et cau una torrada a terra sempre cau del costat de la mantega?
- No- diu l'altre home-, segur que si ens ho sembla és perquè després és molt empipador de netejar. Què t'hi jugues que cau amb el costat de la mantega cap per amunt les mateixes vegades.
El primer home diu:
- Ah, si? Mira.
Deixa caure la torrada, que queda a terra amb el costat de la mantega cap per amunt.
El segon home diu:
- Ho veus? Ja t'ho deia.
El primer home insisteix:
- No, ja veig què ha passat. En untar la torrada m'he equivocat de costat!

Per aquest individu no hi hauria mai prou proves per refutar la seva teoria.


I penso en quants cops es vol tenir raó, negant l'evidència, tot defensant amb arguments una posició determinada, només per propi orgull, mancant de franquesa. Però que maco és reconèixer tota certesa!

Macedònia

A veure quants fruits trobes escrits dins d'aquests 81 quadrats:


Començo a comptar el temps: un, dos, tres...

Any astronòmic

Aquest 2009 és l'Any Internacional de l'Astronomia, recolzat per la Unesco i seguit per 135 països. Està previst que sigui un viatge fascinant en el que Internet serà un dels protagonistes, on diferents webs presenten diverses propostes.


Aquí a prop tenim l'agenda d'activitats del que és el Parc Astronòmic Montsec (Àger, Lleida) que fa poc ha inagurat el Centre d'Observació de l'Univers (COU), on el seu principal atractiu és el planetari, amb observatoris nocturns i diürns i un parc de telescopis portàtils per als visitants.

Una curiositat interessant: han fet un calendari de dones astrònomes que tens l'opció de poder-te'l baixar clicant en aquest link.

Nushu

Contrabandistes de les paraules:


Els peus de Yang Huanyi havien estat atrofiats a l'infància. A tombs va caminar la seva vida. Va morir la tardor de l'any 2004, quan estava gairebé per complir un segle. Ella era l'única coneixedora del Nushu, el llenguatge secret de les dones xineses. Aquest codi femení venia de temps antics. Expulsades de l'idioma masculí, que elles no podien escriure, havien fundat el seu propi idioma, clandestí, prohibit als homes. Nascudes per ser analfabetes, havien inventat el seu propi alfabet, fet de signes que simulaven ser adorns i eren indesxifrables pels ulls dels seus amos. Les dones dibuixaven les seves paraules en robes i ventalls. Les mans que les bordaven no eren lliures. Els signes si.

Escrit per Eduardo Galeano, extret del seu llibre "Espejos. Una historia casi universal", molt recomanable, una manera particular de veure el món, exposada a partir d'un seguit de textos curts, d'estil amè i interesant lucidesa. Ja en transcriuré més a mida que els vagi llegint. De fet l'altre dia ja en vaig posar un en un post, el de Lunae dies.

Hi ha fets reals, com aquest llenguatge de dones, que explicats així tenen un cert aire de conte de fades però per contra desencanten.

Pintallavis

Russian Red és la marca del pintallavis preferit de la madrilenya Lourdes Hernández, i ha optat perquè sigui el seu nom artístic. Qui canta per tant és Russian Red i aquesta peça es diu Just like a wall que es troba dins del seu primer disc I Love Your Glasses:



La seva veu acarona.

A llapis

Es tracta de fotografies o de dibuixos?


De dibuixos!!

Els trobo increibles, quina precisió, estan fets a llapis pel traç virtuós de Cath Riley.

Confiar

Que important és sentir-se vàlid, tenir poder de convenciment sobre les nostres capacitats per tal d'assolir objectius, satisfer rumbs.


Si confio en poder fer-ho, conseguiré la capacitat per fer-ho, encara que no la tingués al principi.

Cita de Mahatma Gandhi (1869-1948), pensador i polític indi.

Molecular

En química, una molècula és una partícula formada per un conjunt d'àtoms lligats per enllaços, de manera que es mantenen units el temps suficient com per completar un nombre considerable de vibracions moleculars. Constitueix la mínima quantitat d'una substància que manté totes les seves propietats químiques.

La gastronomia és un art que ha incorporat bastant recentment els dots de la ciència. A partir d'això, es diu que el físic-químic Hervé This ha creat la gastronomia molecular, una disciplina científica que investiga com es donen les transformacions dels aliments en la cuina. En col.laboració amb This, el xef francès Pierre Gagnaire ha diluït els límits entre la cuina i el laboratori.



I aquí a casa nostra tenim el reconegut Ferran Adrià, encara que no tots l'aplaudeixin com és el cas del cuiner Santi Santamaria que no veu amb bons ulls aquesta nova cuina de laboratori.

Tot un minuciós viatge pel paladar, on apareixen implicats la resta dels sentits.

Mirades

Quan diu una mirada, no et sembla?


Hi ha mirades que sens dubte
diuen més que mil paraules
i que al veure-les totes juntes
són com miralls de l'ànima.

Hi ha mirades que quan miren
són feridores i llastimen
en canvi hi ha altres tan serenes
que consolen i acaricien.

Hi ha mirades insistents
misterioses, recurrents,
i les hi ha d'indiferents
com les de tanta gent.

Hi ha mirades que oculten veritats
que molt fereixen
i les hi ha que en la lluita diària
enforteixen i acompanyen.

Hi ha mirades que perdudes
entre mils de mirades
caminen soles per la vida
cercant d'altres mirades.

Hi ha mirades que captiven
per belles i profundes...

Hi ha mirades que per tristes
endolen a qui les vesteix
i hi ha aquelles mirades dolces
que ennobleixen a qui les llueix.

Hi ha mirades que fonen
fins el cor més dur
i il.luminen suaument
el pensament més fosc.

Hi ha mirades...

Lletra d'una cançó d'Axel Fernando (he vist que és un cantant, el desconeixia, he entrat a la seva web i haig de dir que no m'agrada com canta ni el seu estil, però aquesta lletra sense haver-la sentit mai cantada m'ha agradat pel que transmet referent al poder de l'ampli món de les mirades)

I entre tantes d'altres també hi ha les mirades còmplices, que són xulíssimes!

Re-pla

Aquest darrer cap de setmana vaig descobrir un lloc que recomano per anar a dinar a base d'unes sensacionals tapes, saborejar i deleitar-se amb plats de receptes per repetir, o senzillament prendre't un tallat o una cerveseta fresca...

Jo vaig tastar l'ou ferrat amb foie, l'amanida de refresc amb una salseta per llapar-se els dits, croquetes de xipirons (si! nyam..), caps i pota (inigualables "callos"), unes mongetes blanques cuites amb una salseta exquisita per sucar-hi pa, i per postre el pastís de xoco amb gelat de galeta Maria (Dorada eh!!). Tot acompanyat amb una copa de vi negre (per cert hi ha vins per triar a dojo) i un cafè sol per digerir l'esplèndid àpat.


Si hi aniré altres cops?? I tant, un lloc d'aires bastant informals, amb encant i sabor, a més de transmetre'm molt bona energia!

Si t'interessa, sàpigues que està pel centre de Barcelona, concretament al C/Montcada 2, i es diu el Re-pla, dilluns tanquen però diumenge nit està obert. Per organitzar entaulats amb amics del tot aconsellat.

Val molt la pena, si hi vas ja m'explicaràs.

Quina propaganda l'hi faig oi? És que vaig estar molt a gust, i tan el xef com tu us ho merexeu.

Lunae dies

Quan Iraq era Sumeria, el temps va tenir setmanes, les setmanes tingueren dies i els dies tingueren noms. Els sacerdots dibuixaren els primers mapes celests i batejaren els astres, les constel.lacions i els dies. Hem heredat els seus noms, que van anar passant, de llengua a llengua, del sumeri al babiloni, del babiloni al grec, del grec al llatí, i així. Ells van nomenar déus a les set estrelles que es movien en el cel, i déus seguim nomenant, mils d'anys després, als set dies que es mouen en el temps. Els dies de la setmana segueixen responent, amb lleugeres variants, als seus noms originals: Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus, Saturn, Sol.

Escrit de l'escriptor uruguaià Eduardo Galeano.


En concret, per exemple si mirem el nom del dia d'avui, que és DILLUNS veiem que els romans oferien el dilluns a la lluna i l'anomenaven Lunae dies, dia de la Lluna. Aquesta tradició també pertany a d'altres cultures no llatines, per exemple en alemany es diu montag i en anglès monday, les dues paraules estan vinculades a la lluna.

I així trobaríem explicació de l'origen del nom de cada dia de la setmana.

Dominical

Bon dia de diumenge!


Un seient que trobo preciós, no dubtaria ni un moment en tenir-lo a casa.

Decisió

Steven Stroglatz, professor de Matemàtiques a la Universitat de Cornell als EUA, on estudia l'emergència de sincronies en la naturalesa, diu:

A través de les decisions importants de la meva vida he après que és millor fiar-se del cor. És una idea romàntica, però també és molt pràctica. Quan prenem decisions amb el cor o l'estómac, són sempre millors no sé per què. Potser és perquè quan prenem aquestes decisions és perquè hi ha un grau de: estic perdut, no trobo les paraules... Crec que tot el món sap que això és cert i que quan es prenen decisions hi ha que escoltar el cor, perquè té tota la informació important. Quan penses en la possibilitat d'abandonar una idea, o al decidir entre avantatges i inconvenients, o quan hi ha bons motius en un costat i altre, normalment el cor ho sap. No ho sé, aquesta és una altra qüestió per a la ciència. Per què el cor i l'estómac són millors prenen decisions que la ment?


Aquest científic junt al sociòleg Dun Watts va descobrir el fenòmen conegut com "el món petit". Un exemple: dues persones qualsevols del nostre planeta es poden relacionar entre si per una cadena de, com a mitjana, només sis coneguts.

Núvol d'electrons

Del contrari se'ns engoliria el terra:

"La manera més senzilla d'imaginar un àtom és com a electrons que giren al voltant d'un nucli, igual que els satèl.lits giren al voltant de la Terra. Els electrons tenen càrrega elèctrica negativa, és a dir que repel.leixen a altres electrons. Per tant quan ens donem les mans o toquem alguna cosa, els electrons de la meva mà són repelats pels electrons de l'altre cos, i és per aquesta raó que la meva mà no pot, realment, creuar el teu cos, perquè és rebutjada pels altres electrons. Els electrons del terra repel.leixen els electrons de les nostres sabates i és per això que com bé dius caminem sobre un núvol d'electrons."


Ens ho diu Eugene Chudnovsky, professor de física a la Universitat de Nova York, on estudia els efectes quàntics macroscòpics en imans i superconductors.

Il.lustració d'Aljosha Blau.

Emocionar

A veure si t'agrada, la cantant és la nord-americana Lizz Wright:



Speak your heart, speak your heart...

S'inicià de nena cantant gospel a les mises i ha anat pujant com l'escuma. De cantant desconeguda el 2002 va passar a ser en 24 hores una estrella del jazz, va més que emocionar a tot el públic que ho presenciava, les magnífiques interpretacions que va oferir en un concert d'homenatge a Billie Holliday la van treure de l'anonimat.

Hikikomori

Quanta insatisfacció mal conduïda:

Hikikomori en japonès significa inhibició, reclusió, aillament i aquest és el nom que s'ha posat al trastorn que pateixen prop de 1.200.000 de nois japonesos.


Un corresponsal al Japó de la BBC News va relatar la seva experiència amb un d'aquests joves: "el vaig conéixer només com el xicot a la cuina. La seva mare, Yoshiko, no em va dir el seu nom temorosa de que els veïns descobrissin el seu secret. El seu fill té 17 anys. Tres anys enrera estava trist amb l'escola i va començar a fer-se la rata. Un dia va entrar a la cuina, va tancar la porta i es va negar a tornar a sortir. També priva que hi entri algú. La família ha hagut de construir una nova cuina. El bany està enganxat a la cuina, però ell només es banya un cop cada sis mesos".

Aquests adolescents decideixen tancar-se a la seva habitació o en una part de casa seva després de suspendre un exàmen o tenir un desengany amorós i el que comença per una xiquillada acaba convirtint-se en anys de reclusió voluntària. La família resignada no fa més que passar-li el menjar sense poder mediar paraula amb ell. A l'habitació solen tenir TV, PlayStation i tot el necessari per no haver de sortir. Se solen passar la nit jugant als jocs i a les consoles que els seus pares els proporcionen (que són totes les que volen) i els dies dormint.

Recordo que ja fa temps van passar un reportage sobre aquest fenòmen per TV3 i les imatges i condicions de vida d'aquests joves era més que desoladora, tristíssim, quines situacions tan limit, uns extrems desesperants. Diuen que la família té molt a veure amb aquests trastorns.

Societat desenvolupada, país avançat??

Foscor

"En la foscor, qui és capaç d'assegurar el color d'una rosa?"


D'Eleanor Clark, crítica literària nord-americana (1913-1996). Crea un premi literari amb el nom del seu marit a la Kentucky University, als EUA.

Una cita molt suggerent.

Cosit vist

Aquest dissabte vaig fer un nou curs d'enquadernació, el de cosit vist, aquí tens el resultat:


M'encanten, inspiradors!

Lògica deductiva

La lògica deductiva raona del general al particular. L'argument deductiu essencial és el sil.logisme següent: "Tots els homes són mortals; Sòcrates és un home; per tant, Sòcrates és mortal." És impressionant la quantitat de gent que l'espifien i argumenten una cosa com ara: "Tots els homes són mortals; Sòcrates és mortal; per tant, Sòcrates és un home.", cosa que no es dedueix de manera lògica.


Ara el sofiacudit:

Un vell cowboy entra en un bar i demana una copa. Mentre està assegut bevent-se el whisky, una noia s'asseu es gira cap a ell i li pregunta:
- Vostè és un cowboy de debò.
Ell contesta:
- Bé, m'he passat la vida al ranxo, ocupant-me dels cavalls, reparant tanques i marcant el bestiar, o sigui que suposo que ho sóc.
La noia li diu:
- Jo sóc lesbiana. Em passo el dia pensant en dones. Tan bon punt em llevo al matí, penso en dones. Quan em dutxo, quan miro la televisió..., és com si tot em fes pensar en dones.
Al cap d'una estona, una parella s'asseu al costat del vell cowboy i li pregunta:
- Vostè és un cowboy de debò?
- Sempre havia pensat que si -contesta ell-, però acabo de descobrir que sóc lesbiana.

Saps en que s'ha equivocat el cowboy per haver arribat a l'error (sóc lesbiana) de la seva segona deducció?

The Pink Panther

Recordes?

Una animació ben coneguda per tots o la gran majoria:



El video pertany a la pel.lícula de La Pantera Rosa dirigida per Shawn Levi el 2006, un remake del clàssic per celebrar el seu 40è aniversari.

En la pel.lícula original de 1963 titulada La Pantera Rosa de Blake Edwards, la Pantera Rosa era un diamant de gran valor i, per extensió, també es deia així el lladre de guant blanc que havia aconseguit sostreure'l. En aquella primera pel.lícula es va recórrer a una animació per tal d'il.lustrar el títol, els crèdits inicials i finals de la pel.lícula. Blake Edwards va encarregar al prestigiós animador Friz Freleng (1906-1995, creador de Bugs Bunny, Porky Pig, Piolín, Sam Bigotes i Speedy Gonzales, entre altres) que creés un dibuix animat i només li va demanar tres coses: que fos graciosa, muda i de color rosa... si vols saber més entra als links.

Unes notes musicals inesborrables en la memòria de molts!

Imagina

Imagina que no existeix el paradís.
es fàcil si ho intentes,
cap infern sota nostre,
sobre nostre, només cel,
imagina a tota la gent
vivint al dia...

Imagina que no hi ha països,
no és difícil fer-ho,
res pel que matar o morir,
ni tampoc religions,
imagina a tota la gent
vivint la vida en pau...

Imagina que no hi ha possessions ,
em pregunto si pots,
cap necessitat de cobdícia o fam,
una germandat de l'home,
imagina a tota la gent
compartint tot el món...

Tu pots dir que sóc un somiador,
però no sóc l'únic,
espero que algun día te'ns uneixis
i el món viurà com un de sol.

John Lennon, Imagine (1971)

Il.lustració de Isol.

Colpidor

Ja fa temps que va succeir, com tans d'altres esdeveniments... però el missatge d'aquest video malauradament no ha perdut actualitat ni urgència. L'he rebut via email, aquí el poso:

El 3 de juny de 1992 Severn Suzuki, una nena de 12 anys de pare japonès i mare canadenca, va realitzar el següent discurs durant la Iª Conferència Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament celebrada per la ONU a la ciutat brasilenya de Río de Janeiro.



Brutal, quin sacseig!

Simetria

Sobre els marcadors biològics, el científic Victor Johnston, professor de Biopsicologia de la Universitat de Nou Mèxic, pioner en l'estudi de la nostra percepció de la bellesa, la resposta humana a les diferents característiques del rostre i el cos, i els orígens de les nostres emocions, ens diu el següent:

Si medim diferents parts del cos, podem veure l'assimètrica que és una persona. Aquest és un indicador del sistema immunològic molt sensible en totes les espècies. Quantes menys assimetries es trobin, millor és el sistema immunològic. Per aquest motiu se sent una preferència vers persones més simètriques.


Eduard Punset l'entrevistà en un dels seus programes Redes, i la conversa que mantingueren surt publicada en el seu llibre Cara a cara con la vida, la mente y el universo (conversaciones científicas con los grandes científicos de nuestro tiempo).

Com diries que tens el teu sistema immunològic, molta proporció cap-i-cua?

Un nexe curiós!

Sobre la imatge, és un fragment d'un dibuix d'un tal Giovanni's.

Humor

Obra Nature girls, fotomuntatge de la nord-americana Martha Rosler:


"L'humor atravessa les teves defenses, et fa humil i té la capacitat de dirigir la conversa vers punts diferents."

Ens ho diu aquesta artista en una entrevista que li ha fet el diari el País i que ha sortit publicat al Babelia d'aquest passat dissabte.

L'humor és un ingredient imprescindible en les nostres vides, element primordial. Quina intel.ligent espurna d'aproximació!