no cansen les carícies
que al cos reposen,
ni la incertesa clara
de retornar a la infància.
Poema de Susanna Rafart.
Fins dimarts!
divendres 30 de gener de 2009
Tendresa
La neu no cansa:
no cansen les carícies
que al cos reposen,
ni la incertesa clara
de retornar a la infància.
Poema de Susanna Rafart.
Fins dimarts!
no cansen les carícies
que al cos reposen,
ni la incertesa clara
de retornar a la infància.
Poema de Susanna Rafart.
Fins dimarts!
dijous 29 de gener de 2009
Monomarental
Família, famílies... singular, plural... maneres, circumstàncies... opcions diverses.
Conceptes per dir el mateix però des d'una òptica diferent:
- mare soltera.
- mare sola.
- pobreta.
- família monomarental.
Quin t'agrada més o quin afegiries?
Conceptes per dir el mateix però des d'una òptica diferent:
- mare soltera.
- mare sola.
- pobreta.
- família monomarental.
Quin t'agrada més o quin afegiries?
dimecres 28 de gener de 2009
Jazz
Si bé és que m'agrada el jazz, és cert també que fa temps que aquest gènere el tinc abandonat.
Però no tantíssim, aquest novembre vaig anar pel Festival Internacional de Jazz de Bcn a la sala Bikini per escoltar el nou treball de Llibert Fortuny, amb el nou grup Trifaci. El saxo d'en Llibert sonava i sona sempre de conya, sense cap mena de dubte, fa uns sols fantàstics, i a pesar que la seva nova proposta no va ser per a mi la glòria vaig gaudir moltíssim del so del directe, i d'ell (jaja!) perquè vaig descobrir que és un simpàtic showman, no deixava de provocar somriures als allí presents.
Aquests dies ha coincidit que he topat amb dues persones que els hi encanta el jazz i una d'elles m'ha fet descobrir a Ignasi Terraza. Aquí teniu un breu tast de com sona el seu piano i com defineix el jazz:
Connecto amb el jazz (sense entrar en estils), ritme de la improvisació, del moment únic, d'ànima especial, em desperta vibrants emocions màgiques, com ho diria... té swing.
Però no tantíssim, aquest novembre vaig anar pel Festival Internacional de Jazz de Bcn a la sala Bikini per escoltar el nou treball de Llibert Fortuny, amb el nou grup Trifaci. El saxo d'en Llibert sonava i sona sempre de conya, sense cap mena de dubte, fa uns sols fantàstics, i a pesar que la seva nova proposta no va ser per a mi la glòria vaig gaudir moltíssim del so del directe, i d'ell (jaja!) perquè vaig descobrir que és un simpàtic showman, no deixava de provocar somriures als allí presents.
Aquests dies ha coincidit que he topat amb dues persones que els hi encanta el jazz i una d'elles m'ha fet descobrir a Ignasi Terraza. Aquí teniu un breu tast de com sona el seu piano i com defineix el jazz:
Connecto amb el jazz (sense entrar en estils), ritme de la improvisació, del moment únic, d'ànima especial, em desperta vibrants emocions màgiques, com ho diria... té swing.
dimarts 27 de gener de 2009
Essencialisme
Aquest és el primer post entre molts d'altres que de tant en tant aniré posant al bloc, extrets del llibre Plató i un ornitorinc entren en un bar de D.Klein i T.Cathcart, crec que valdran la pena, de fet m'estic llegint el llibre aquests dies, es troba la ironia i la reflexió ben agafades de la mà. Els agruparé dins de l'etiqueta sofiacudit (que és una paraula que acabo d'inventar-me, ve a ser: coneixement + acudit).
Aristòtil va establir una distinció entre propietats essencials i accidentals. La manera com ho va plantejar ell és que les propietats essencials són aquelles sense les quals una cosa no seria el que és, i les propietats accidentals són les que determinen com és una cosa, però no pas què és. Tenim un acudit que il.lustra aquesta distinció:
ABE: Tinc una endevinalla per a tu, SOL. Què és una cosa verda, que penja a la paret i que xiula?
SOL: Em rendeixo.
ABE: Una arengada.
SOL: Però una arengada no és verda?
ABE: Bé, la pots pintar de verd.
SOL: Però una arengada no penja a la paret?
ABE: Clava-hi un clau i penjarà.
SOL: Però una arengada no xiula!
ABE: Doncs molt bé, que no xiuli.
De vegades un objecte té propietats que a primer cop d'ull semblen accidentals, però només resulten ser-ho dins d'uns certs límits, tal com il.lustra aquest acudit:
- Per què un elefant és gros, gris i arrugat?
- Perquè si fos petit, blanc i rodó, seria una aspirina.
La cosa és que la grandària, la grisor i la rugositat no són termes prou precisos per les qualitats essencials d'un elefant.
Aristòtil va establir una distinció entre propietats essencials i accidentals. La manera com ho va plantejar ell és que les propietats essencials són aquelles sense les quals una cosa no seria el que és, i les propietats accidentals són les que determinen com és una cosa, però no pas què és. Tenim un acudit que il.lustra aquesta distinció:
ABE: Tinc una endevinalla per a tu, SOL. Què és una cosa verda, que penja a la paret i que xiula?
SOL: Em rendeixo.
ABE: Una arengada.
SOL: Però una arengada no és verda?
ABE: Bé, la pots pintar de verd.
SOL: Però una arengada no penja a la paret?
ABE: Clava-hi un clau i penjarà.
SOL: Però una arengada no xiula!
ABE: Doncs molt bé, que no xiuli.
De vegades un objecte té propietats que a primer cop d'ull semblen accidentals, però només resulten ser-ho dins d'uns certs límits, tal com il.lustra aquest acudit:
- Per què un elefant és gros, gris i arrugat?
- Perquè si fos petit, blanc i rodó, seria una aspirina.
La cosa és que la grandària, la grisor i la rugositat no són termes prou precisos per les qualitats essencials d'un elefant.
dilluns 26 de gener de 2009
Festí
Avui pot ser un gran dia, encara que sigui dilluns!
Hoy puede ser un gran día,
planteatelo así,
aprovecharlo o que pase de largo,
depende en parte de ti...
Hoy puede ser un gran día
donde todo esta por descubrir
si lo empleas como el último
que te toca vivir.
Saca de paseo a tus instintos
y ventilalos al sol
y no dosifiques los placeres
si puedes, derrochalos...
Hoy puede ser un gran día
imposible de recuperar,
Un ejemplar unico,
no lo dejes escapar.
Que todo cuanto te rodea
lo han puesto para ti,
no lo mires desde la ventana
y sientate al festín...
Són fragments de la cançó de Joan Manuel Serrat.
Hoy puede ser un gran día,
planteatelo así,
aprovecharlo o que pase de largo,
depende en parte de ti...
Hoy puede ser un gran día
donde todo esta por descubrir
si lo empleas como el último
que te toca vivir.
Saca de paseo a tus instintos
y ventilalos al sol
y no dosifiques los placeres
si puedes, derrochalos...
Hoy puede ser un gran día
imposible de recuperar,
Un ejemplar unico,
no lo dejes escapar.
Que todo cuanto te rodea
lo han puesto para ti,
no lo mires desde la ventana
y sientate al festín...
Són fragments de la cançó de Joan Manuel Serrat.
diumenge 25 de gener de 2009
Memòria
Sobre la pregunta que se li fa a Concha García, autora d'una extensa obra poètica, referent a que és per a ella l'execici d'escriure, en respon això:
- Escriure és una recerca que et situa en l'espai de la memòria. La memòria és important per tal que la vida adquireixi un sentit.
I és que... que faríem i seríem sense la memòria? Poca cosa, per no dir res.
Penso ara per exemple, que és en el fons aquesta fotografia del post o qualsevol dibuix sinó memòria.
- Escriure és una recerca que et situa en l'espai de la memòria. La memòria és important per tal que la vida adquireixi un sentit.
I és que... que faríem i seríem sense la memòria? Poca cosa, per no dir res.
Penso ara per exemple, que és en el fons aquesta fotografia del post o qualsevol dibuix sinó memòria.
dissabte 24 de gener de 2009
Capacitat
Penso que saber de què no ets capaç és més important que no pas saber de què ets capaç. De fet, el bon gust és això.
Són paraules de Lucille Ball, comediant nord-americana (1911-1989), fou la primera dona propietària d'una productora als EUA.
divendres 23 de gener de 2009
Lila
El lila és el color de la flor Violeta, una de les primeres flors que apareix pels marges humits dels nostres camps i que ens gratifiquen amb la seva olor. El significat del color és el d'autocontrol, calma i dignitat. Representa un amor sincer i sense interès, a pesar que sigui dirigit als amics. Fou molt utilitzat en l´Edat Mitjana per l´alta aristocràcia, i per tant també es relaciona amb la gent de classe alta. Representa el color de les dones, del feminisme.
I és el color diuen dels impossibles, per tant (dic jo) millor combinar-lo amb el verd que és el color de l'optimisme!
I és el color diuen dels impossibles, per tant (dic jo) millor combinar-lo amb el verd que és el color de l'optimisme!
dijous 22 de gener de 2009
Acabat
Ja he acabat de pintar el tamboret, aquell que fa dies et vaig ensenyar. Després d'aconseguir els materials necessaris, tots artesanals, he pogut pas a pas colorejar el moble. El resultat aquí el tens, a mi personalment m'agrada, estic satisfeta del treball aconseguit. No tenia molta pràctica en pintura provençal, només allò après en un primer curs, i per tant aquesta peça junt a un seguit de caixes que ja et mostraré un dia d'aquests són els meus primers treballs amb aquesta tècnica.
He escollit els colors i l'acabat pensant en la persona a qui va dirigit.
Que maco és avançar en coneixements, en aquest cas en tècniques decoratives.
He escollit els colors i l'acabat pensant en la persona a qui va dirigit.
Que maco és avançar en coneixements, en aquest cas en tècniques decoratives.
dimecres 21 de gener de 2009
Admirable
Un projecte que porta per nom Pol sud sense límits i que està protagonitzat per tres aventurers discapacitats, s'ha acomplert avui, ja han arribat al Pol Sud pels seus propis mitjans i sense ajuda externa, recorrent 250 km per terres antàrtiques.
L'objectiu: treballar els punts forts per ser el més autònom possible. El repte: demostrar la capacitat dels discapacitats.
Han aconseguit el seu propòsit, els felicito.
Que xulo satisfer projectes, assolir desafiaments.
L'objectiu: treballar els punts forts per ser el més autònom possible. El repte: demostrar la capacitat dels discapacitats.
Han aconseguit el seu propòsit, els felicito.
Que xulo satisfer projectes, assolir desafiaments.
dimarts 20 de gener de 2009
Personalitat
Georgina Howell és qui ha escrit La hija del desierto, sobre la vida íntima de Gertrude Bell, un llibre que acabo de llegir-me, un recorregut de sis-centes pàgines que ressegueixen la seva diligenta vida. L'anomenen la Lawrence d'Aràbia femenina. Aquí transcrit el perquè l'autora va decidir escriure sobre ella:
.. sabia qui seria “la meva heroïna” i pensava que la seva meravellosa vida mereixia amb creus ser recordada. Gertrude Bell en la seva època va ser més famosa que Lawrence d'Aràbia, va escollir competir amb armes virils en un món masculí. Va eludir tota publicitat. Quan començava a escriure sobre ella, la reverenciava com a una d'aquelles heroines de les riberes salvatges, fidels a les seves idees romàntiques sobre el món, allà on anessin. M'encantava com vestia i com va viure, sempre elegant, amb una pistola lligada a la cama sota enagües de seda, vestits d'encaix i fruncits de muselina; amb la seva taula en el desert disposada amb lli net i plata, i els cartutxos embolicats en els mitjons blancs i amagats entre els dits en les seves botines de lona Yapp. No era feminista; no necessitava ni desitjava un tractament especial. Va pendre el món tal i com el va trobar, només que això succeia al 1880 quan les dones gairebé no tenien cultura i no se les permetia posar-se a prova fora de la llar.
Els Bell eren molt rics; però no fou els diners el que li va donar a Gertrude un títol a Oxford, ni el que la va ajudar a sobreviure a trobades fortuïtes amb tribus assessines del desert, ni el que la va convertir en espia o en comandant de l'exèrcit britànic, ni el que la va fer ser poetessa, erudita, historiadora, alpinista, fotògrafa, arqueòloga, jardinera, cartògrafa, lingüista i excel.lent servidora de l'Estat.
Va destacar en tots aquests camps, i inclús va ser pionera. Era polifacètica, comparable en aquest sentit a grans personatges de la humanitat com Isabel I i Catalina la Gran de Rússia. T.E.Lawrence va dir d'ella que “va néixer massa dotada”. Però el veritable llegat que va rebre al néixer va ser el rigor, i ella se sentia profundament orgullosa d'aquest pragmatisme familiar.
Lawrence va reactivar la revolta àrab, però fou Gertrude qui va proporcionar als àrabs un camí vers la independència.
Les seves prolífiques cartes, diaris i opinions sobre els serveis d'intel.ligència, recollits en vuit llibres, a més de la seva obra magna, la convertiren en una de les dones més documentades de tots els temps. La seva veu, a través dels seus escrits, tan personals, tan visionària, amb tan sentit de l'humor i amb un objectiu tan clar com el cristall, m'han guiat al llarg de l'escriptura d'aquest llibre.
Persona d'enormes capacitats, intel.ligent, centrada, conseqüent, amb molt de talent, i amb una gran personalitat. Una opinió sobre aquesta dona, Gertrude Bell, que jo trec després d'haver-me llegit aquest llibre, per cert molt ben documentat, però clar a ella no l'he coneguda!
.. sabia qui seria “la meva heroïna” i pensava que la seva meravellosa vida mereixia amb creus ser recordada. Gertrude Bell en la seva època va ser més famosa que Lawrence d'Aràbia, va escollir competir amb armes virils en un món masculí. Va eludir tota publicitat. Quan començava a escriure sobre ella, la reverenciava com a una d'aquelles heroines de les riberes salvatges, fidels a les seves idees romàntiques sobre el món, allà on anessin. M'encantava com vestia i com va viure, sempre elegant, amb una pistola lligada a la cama sota enagües de seda, vestits d'encaix i fruncits de muselina; amb la seva taula en el desert disposada amb lli net i plata, i els cartutxos embolicats en els mitjons blancs i amagats entre els dits en les seves botines de lona Yapp. No era feminista; no necessitava ni desitjava un tractament especial. Va pendre el món tal i com el va trobar, només que això succeia al 1880 quan les dones gairebé no tenien cultura i no se les permetia posar-se a prova fora de la llar.
Els Bell eren molt rics; però no fou els diners el que li va donar a Gertrude un títol a Oxford, ni el que la va ajudar a sobreviure a trobades fortuïtes amb tribus assessines del desert, ni el que la va convertir en espia o en comandant de l'exèrcit britànic, ni el que la va fer ser poetessa, erudita, historiadora, alpinista, fotògrafa, arqueòloga, jardinera, cartògrafa, lingüista i excel.lent servidora de l'Estat.
Va destacar en tots aquests camps, i inclús va ser pionera. Era polifacètica, comparable en aquest sentit a grans personatges de la humanitat com Isabel I i Catalina la Gran de Rússia. T.E.Lawrence va dir d'ella que “va néixer massa dotada”. Però el veritable llegat que va rebre al néixer va ser el rigor, i ella se sentia profundament orgullosa d'aquest pragmatisme familiar.
Lawrence va reactivar la revolta àrab, però fou Gertrude qui va proporcionar als àrabs un camí vers la independència.
Les seves prolífiques cartes, diaris i opinions sobre els serveis d'intel.ligència, recollits en vuit llibres, a més de la seva obra magna, la convertiren en una de les dones més documentades de tots els temps. La seva veu, a través dels seus escrits, tan personals, tan visionària, amb tan sentit de l'humor i amb un objectiu tan clar com el cristall, m'han guiat al llarg de l'escriptura d'aquest llibre.
Persona d'enormes capacitats, intel.ligent, centrada, conseqüent, amb molt de talent, i amb una gran personalitat. Una opinió sobre aquesta dona, Gertrude Bell, que jo trec després d'haver-me llegit aquest llibre, per cert molt ben documentat, però clar a ella no l'he coneguda!
dilluns 19 de gener de 2009
Àlbum
Podria dir que m'encanta, que és preciós quaranta cops i encara no m'hauria quedat tranquil.la, és a dir no pararia d'alabar el regalàs que vaig rebre ahir, és preciós (ja en porto quaranta-un):
Aquest àlbum recorre un viatge de records enquadernats amb una habilitat que em fascina. És una increïble recopilació d'instants, conté un munt de flashos de la meva vida... el meu primer volum de memòries, uau!
Gràcies família!
És preciós (quaranta-dos...)
Aquest àlbum recorre un viatge de records enquadernats amb una habilitat que em fascina. És una increïble recopilació d'instants, conté un munt de flashos de la meva vida... el meu primer volum de memòries, uau!
Gràcies família!
És preciós (quaranta-dos...)
dissabte 17 de gener de 2009
Senyals
El nostre cos emet senyals que comuniquen coses que estem sentint.
Perquè.. qui no ha experimentat mai símptomes com els que ens mostra el següent video, potser algú no (quina sort tenen aquests!), però els demés si que ens hem trobat en més d'una ocasió invaïts per un bombardeig descontrolat de reaccions orgàniques que ojalà haguéssim sabut dirigir amb dissimulada mestria, perquè en aquells moments un només hagués desitjat desaparèixer... i ara somric, ara.
Una dada que es destaca referent a la nostra comunicació:
el 7% són paraules.
el 20-30% s'expressa en el to de veu.
el 60-80% en el llenguatge corporal.
Per tant un 90% de la nostra comunicació és no verbal.
Estem fets d'una màteria increïblement expressiva, i sovint ens posseeix un inquietant viatge de nervis!
Perquè.. qui no ha experimentat mai símptomes com els que ens mostra el següent video, potser algú no (quina sort tenen aquests!), però els demés si que ens hem trobat en més d'una ocasió invaïts per un bombardeig descontrolat de reaccions orgàniques que ojalà haguéssim sabut dirigir amb dissimulada mestria, perquè en aquells moments un només hagués desitjat desaparèixer... i ara somric, ara.
Una dada que es destaca referent a la nostra comunicació:
el 7% són paraules.
el 20-30% s'expressa en el to de veu.
el 60-80% en el llenguatge corporal.
Per tant un 90% de la nostra comunicació és no verbal.
Estem fets d'una màteria increïblement expressiva, i sovint ens posseeix un inquietant viatge de nervis!
divendres 16 de gener de 2009
Afortunada
Ahir va ser un dia especial, en el que un estat d'eufòria va fer sentir-me agradablement viva:
"I a la fi d'un dia impecable trobem l'ànima d'un amic que hem fet", són paraules de la compositora nord-americana Carrie Jacobs Bond (1862-1946).
I també la dels amics que ja teníem fets!
La il.lustració és de Monica Stewart.
"I a la fi d'un dia impecable trobem l'ànima d'un amic que hem fet", són paraules de la compositora nord-americana Carrie Jacobs Bond (1862-1946).
I també la dels amics que ja teníem fets!
La il.lustració és de Monica Stewart.
dijous 15 de gener de 2009
Espelmes
Un dia com avui... ÉS NENA!!
I la música que acompanyava aquell moment no era la del vídeo d'ahir, sinó una de ben diferent. Aleshores una cançó d'èxit fou "Le métèque" de George Moustaki, que diu així:
Amb la meva ressaca d'estranger, vagant jueu, de pastor grec i el meu pèl als quatre vents... / I farem de cada dia, tota una eternitat d'amor...
Et sona? Noo? Doncs possiblement en edat cronològica ets més jove que jo.
Però bé, els molts dies els he viscut, i jo ara mateix... ja menys nena... estic esplèndida, jaja!
Oi?
I la música que acompanyava aquell moment no era la del vídeo d'ahir, sinó una de ben diferent. Aleshores una cançó d'èxit fou "Le métèque" de George Moustaki, que diu així:
Amb la meva ressaca d'estranger, vagant jueu, de pastor grec i el meu pèl als quatre vents... / I farem de cada dia, tota una eternitat d'amor...
Et sona? Noo? Doncs possiblement en edat cronològica ets més jove que jo.
Però bé, els molts dies els he viscut, i jo ara mateix... ja menys nena... estic esplèndida, jaja!
Oi?
dimecres 14 de gener de 2009
dimarts 13 de gener de 2009
Eureka
Del llibre "El Secret" de Rhonda Byrne:
Probablement t'estiguis preguntant: «Què és El Secret?» T'explicaré com ho entenc jo. Tots treballem amb un poder infinit. Tots ens guiem per les mateixes lleis. Les lleis naturals de l'Univers són tan exactes que ni tan sols tenim problemes per construir naus espacials, podem enviar persones a la Lluna i programar la posada de la nau sobre la seva superfície amb una precisió d'una fracció de segon. Allà on estiguem -ja sigui la India, Austràlia, Nova Zelanda, Estocolm, Londres, Toronto, Montreal o Nova York- tots treballem amb el mateix poder. Una sola Llei. L'atracció! El Secret és la llei de l'atracció! Tot el que arriba a la teva vida és perquè tú ho has atret cap a tu. I ho has atret per les imatges que tens en la teva ment. És el que penses. Tot el que penses ho atreus.
Aquest és el Gran Secret de la Vida?
Passa-ho!
Probablement t'estiguis preguntant: «Què és El Secret?» T'explicaré com ho entenc jo. Tots treballem amb un poder infinit. Tots ens guiem per les mateixes lleis. Les lleis naturals de l'Univers són tan exactes que ni tan sols tenim problemes per construir naus espacials, podem enviar persones a la Lluna i programar la posada de la nau sobre la seva superfície amb una precisió d'una fracció de segon. Allà on estiguem -ja sigui la India, Austràlia, Nova Zelanda, Estocolm, Londres, Toronto, Montreal o Nova York- tots treballem amb el mateix poder. Una sola Llei. L'atracció! El Secret és la llei de l'atracció! Tot el que arriba a la teva vida és perquè tú ho has atret cap a tu. I ho has atret per les imatges que tens en la teva ment. És el que penses. Tot el que penses ho atreus.
Aquest és el Gran Secret de la Vida?
Passa-ho!
dilluns 12 de gener de 2009
diumenge 11 de gener de 2009
Ana
Avui dedico el post a una bona amiga, a l'Ana, que té un cor grandíssim, m'ho ha demostrat en moltes ocasions, sí, tinc ganes de dir-t'ho.
M'ha enviat unes imatges seves de quan va estar a la ciutat marroquina de Chauen, que lliguen bellament amb la línia blavosa del post anterior, he escollit una d'elles per posar-la avui aquí, amb el seu generós permís. La fotografia la trobo inspiradora, captivadora, se m'endu per atraients trams sensitius.
Coincidències, no sé si casuals, perquè resulta que aquest país el tinc molt present aquestes darreres setmanes, encara no l'he trepitjat mai i ara mateix em vindria molt de gust deambular-hi: parets encalades, pigments, matissos, textures detallades, olors múltiples, fisonomies, sons, llums, vides... atraients contrastos em sedueixen viatjar-lo.
Ah, important! segons l'Ana "Cada dia comença un nou any", hi estic d'acord. De la mateixa manera que cada instant és un néixer, un nou despertar, un motiu de celebració al poder seguir gaudint de tantíssima excel.lència!
Per l'amistat, per la bona gent, pels qui s'ho curren.
M'ha enviat unes imatges seves de quan va estar a la ciutat marroquina de Chauen, que lliguen bellament amb la línia blavosa del post anterior, he escollit una d'elles per posar-la avui aquí, amb el seu generós permís. La fotografia la trobo inspiradora, captivadora, se m'endu per atraients trams sensitius.
Coincidències, no sé si casuals, perquè resulta que aquest país el tinc molt present aquestes darreres setmanes, encara no l'he trepitjat mai i ara mateix em vindria molt de gust deambular-hi: parets encalades, pigments, matissos, textures detallades, olors múltiples, fisonomies, sons, llums, vides... atraients contrastos em sedueixen viatjar-lo.
Ah, important! segons l'Ana "Cada dia comença un nou any", hi estic d'acord. De la mateixa manera que cada instant és un néixer, un nou despertar, un motiu de celebració al poder seguir gaudint de tantíssima excel.lència!
Per l'amistat, per la bona gent, pels qui s'ho curren.
divendres 9 de gener de 2009
Minimal
Quina imatge tan mínima de presències, tan agradablement pacífica i en aquests moments per a mi encertadament calmada, tranquil.la, suau... curativa. Sensacions apropiades per a la meva condició actual. Fins i tot en rebo un traspàs de tendres carícies.
En el minimalisme es pot trobar transmissió de pau vitamínica.
I estic d'acord amb Robert Morris quan diu que "La senzillesa de la forma no implica la simplicitat de la seva experiència."
(Per cert la imatge no és cap obra d'en Morris, no en sé l'autor, però m'ha transmès això comentat.)
En el minimalisme es pot trobar transmissió de pau vitamínica.
I estic d'acord amb Robert Morris quan diu que "La senzillesa de la forma no implica la simplicitat de la seva experiència."
(Per cert la imatge no és cap obra d'en Morris, no en sé l'autor, però m'ha transmès això comentat.)
dijous 8 de gener de 2009
Significat
Són paraules del poeta alemany Novalis:
"A on anem? Sempre a casa."
Apareix citat en un petit llibre que m'estic llegint de Herman Hesse Viaje a Oriente. Quan he llegit aquestes paraules el meu ritme de lectura s'ha relentit, de fet immediatament he parat i he rellegit varis cops aquesta cita. Trobo que té fons, contingut, m'és profunda, de tal manera que fins i tot potser se m'escapa el seu veritable significat.
Jo diria que en essència el que Novalis volia dir o podria voler dir és que sempre anem a casa, perquè sempre anem vers a trobar-nos com a casa, és a dir (fem el que fem, estiguem on estiguem) sempre cerquem sentir-nos a gust, sentir-nos bé, a gust i còmodes com ens sentim de fet quan estem a casa; perquè com diu el refrany com a casa no s'està en lloc.
Trobes altres possibles lectures? Què entens tu?
"A on anem? Sempre a casa."
Apareix citat en un petit llibre que m'estic llegint de Herman Hesse Viaje a Oriente. Quan he llegit aquestes paraules el meu ritme de lectura s'ha relentit, de fet immediatament he parat i he rellegit varis cops aquesta cita. Trobo que té fons, contingut, m'és profunda, de tal manera que fins i tot potser se m'escapa el seu veritable significat.
Jo diria que en essència el que Novalis volia dir o podria voler dir és que sempre anem a casa, perquè sempre anem vers a trobar-nos com a casa, és a dir (fem el que fem, estiguem on estiguem) sempre cerquem sentir-nos a gust, sentir-nos bé, a gust i còmodes com ens sentim de fet quan estem a casa; perquè com diu el refrany com a casa no s'està en lloc.
Trobes altres possibles lectures? Què entens tu?
dimecres 7 de gener de 2009
Descans
Avui em vaig a prendre el dia de descans, sento ressaques vàries. No es pot ser jove!
Desitjo que tu estiguis molt bé, en plena forma.
Desitjo que tu estiguis molt bé, en plena forma.
dilluns 5 de gener de 2009
The End
Ja vénen els Reis i per tant s'acaben les festes!
A veure... a en Melxor li demanaria molta MÀGIA, a en Gaspar molta CONCÒRDIA i a en Baltasar molt ENTUSIASME.
Coincidim?
A veure... a en Melxor li demanaria molta MÀGIA, a en Gaspar molta CONCÒRDIA i a en Baltasar molt ENTUSIASME.
Coincidim?
dissabte 3 de gener de 2009
Sincronia
Com a primer, un acudit que et dec d'ahir:
- Quina hora tens si us plau?
- Doncs, ara mateix, són les 10.45h.
- Ui! Que tard que és!
- Haver-m'ho demanat abans.
Just el vaig sentir ahir a la tarda per la ràdio, em va fer gràcia, no és requetebó però el trobo simpàtic, i desitjo que et provoqui alguna ganyota, com ara un dolcíssim somriure encara que només sigui mini-mini. Si en saps un de més bo, sóc tot ulls per llegir-te.
I com a segon, la peça "The Lord God Bird" del nord-americà Sufjan Stevens. El vídeo té un aire de pulsacions que em són coincidents. Crec que ja toca que em faci un regal.
Per cert, com et prova l'any?
Bon cap de setmana!
- Quina hora tens si us plau?
- Doncs, ara mateix, són les 10.45h.
- Ui! Que tard que és!
- Haver-m'ho demanat abans.
Just el vaig sentir ahir a la tarda per la ràdio, em va fer gràcia, no és requetebó però el trobo simpàtic, i desitjo que et provoqui alguna ganyota, com ara un dolcíssim somriure encara que només sigui mini-mini. Si en saps un de més bo, sóc tot ulls per llegir-te.
I com a segon, la peça "The Lord God Bird" del nord-americà Sufjan Stevens. El vídeo té un aire de pulsacions que em són coincidents. Crec que ja toca que em faci un regal.
Per cert, com et prova l'any?
Bon cap de setmana!
divendres 2 de gener de 2009
Saviesa
Quan ens esforcem a practicar amb les relacions, comencem a veure que són la cosa que més ens ajuda a madurar. Hi podem veure allò que són realment la nostra ment, el nostre cos, els nostres sentits i els nostres pensaments. Per què les relacions són una pràctica tan excel.lent? Per què ens ajuden a entrar en allò que en podríem dir la lenta mort de l'ego? Perquè, llevat de la pràctica formal, no hi ha res millor que les relacions per ajudar-nos a veure on estem encallats i a què ens aferrem. Mentre ens collen tenim una gran oportunitat d'aprendre i de madurar. Per això, una relació és un gran do, no perquè ens faci feliços -sovint no ens en fa-, sinó perquè qualsevol relació íntima, si la considerem des del punt de vista de la pràctica, és el mirall més clar que podem trobar.
Aquestes paraules estan extretes del llibre "Zen ara" de la mestra de Zen Charlotte Joko Beck.
Hi ha petites lectures, com ara aquesta, de format petit i lleuger, de comprensió senzilla i gens pretensiosa, que són un regal de pau i d'agraïda saviesa pel qui el llegeix. Un plaent aliment per a l'ànima que tota essència es mereix. Forma part de la col.lecció Els petits llibres de la saviesa.
Bé, és que aquests dies tinc les fibres una mica massa finament sensibles. Però demà a veure si explico algun acudit.
Aquestes paraules estan extretes del llibre "Zen ara" de la mestra de Zen Charlotte Joko Beck.
Hi ha petites lectures, com ara aquesta, de format petit i lleuger, de comprensió senzilla i gens pretensiosa, que són un regal de pau i d'agraïda saviesa pel qui el llegeix. Un plaent aliment per a l'ànima que tota essència es mereix. Forma part de la col.lecció Els petits llibres de la saviesa.
Bé, és que aquests dies tinc les fibres una mica massa finament sensibles. Però demà a veure si explico algun acudit.
dijous 1 de gener de 2009
Camí
"Si no trobes el teu camí, fes-te'l."
Dibuix de Jordi Rallo Daura.
Ok. Això és del que es tracta sí, però hi ha tantes possibilitats, i de fet és això el que ho fa tant fantàstic, poder optar entre mils d'eines per anar creant el teu disseny de via, però hi ha moments que em perdo entre tanta bellesa d'existències!
Poc a poc... ja passa que no cada dia sentim la mateixa sintonia amb el propi avançar, forma part del singular procés de construcció íntim.
Dibuix de Jordi Rallo Daura.
Ok. Això és del que es tracta sí, però hi ha tantes possibilitats, i de fet és això el que ho fa tant fantàstic, poder optar entre mils d'eines per anar creant el teu disseny de via, però hi ha moments que em perdo entre tanta bellesa d'existències!
Poc a poc... ja passa que no cada dia sentim la mateixa sintonia amb el propi avançar, forma part del singular procés de construcció íntim.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)