dimarts, 1 de desembre de 2009

Fragància

Explica una antiga llegenda que, en temps remots, el Pensament havia estat una de les flors boscanes de més agradable perfum. A la recerca d'aquella flor, la gent calcigava les prades, tot fent malbé l'aliment del bestiar. Quan la flor va adonarse'n, va començar a pregar amb humilitat que se l'alliberés del seu aroma a fi de salvar l'herbei que el bestiar necessita.


Pobre aroma...

8 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Em recorda un conte (que no sé on vaig llegir) que parlava de la dona d'un home que tenia gelos de la seva pitrera anant pel carrer, la va aconseguir aplanar, i aleshores s'adonava que no se l'estimava ja. No es pot matar tot el que és gras.

Clidice ha dit...

quantes coses belles no es perden per l'avarícia dels éssers humans! Una bonica història :)

Joana ha dit...

Un post molt bell Gemma i la imatge parla sola. Sempre li dones molta vida i color al teu blog i ens ajudens amb el anims mitjançant la cronoteràpia.
Una gran abraçada.

Joana ha dit...

Oiiiiiii? on és el meu comentari??? Si jo l'acabe de deixar i no surt enlloc. Bé et dèia que el teu post és fantàstic i que el colorit de les imatges que tan bé saps escollir ens ajuda animicament.
Una abraçada

jorditib ha dit...

Mmmm, quina olor més bona, una historia ben perfumada i maca.
Endavant i sort

Rosana ha dit...

Hola Gemma!
M'agrada el collage d'estil Warhol!
Molt colorista :)
En quant a l'olor... és una coseta que mai podré sentir, per sort i per desgràcia en aquest cas, no tinc olfacte :((
Mmmmua!

annna ha dit...

Q generosa la flor...renunciar al seu aroma, em reconforta i a la vagada m'entristeix...maco aqt conte!!!
Les teves imatges sempre són precioses Gemma!! aqta d'avui en especial!

una abraçada!

GEMMA ha dit...

Hola Helena, penso ara que deus de tenir una d'històries al cap, sabent que et va molt la literatura, que no vegis! Si ens desfem d'una cosa és possible que n'espatllem una altra.

Els humans Clidice, som sers preciosos però també estranys, complexos, vaja!

Joana, imatges terapèutiques dius, que mona ets... sense intenció de ser-ho. A mi els colors em transmeten un munt de sensacions que em són vitals. Que bé que ajudi a pujar els ànims, m'agrada!

Salutacions Jorditib, gràcies pel comentari!

Hola Rosana, doncs tens raó que recorda l'estil d'Andy Wharhol, sense pretendre-ho, vaig estar manipulant una imatge pel photoshop i entre altres em va agradar aquesta versió escollida. Diuen que el sentit de l'olfacte s'està perdent en general. Com va la foto? Ja m'explicaràs.

Hola Annna, generositat, aquesta és la paraula que a mi també em sorgeix al llegir la història, hem coincidit! Aquesta imatge a mi també m'encanta, té uns colors del tot vius i enèrgics.

Petons de colors per a totes, amb aroma de Pensament, vinga!!