dimecres, 2 de desembre de 2009

Castanyer

Aquest gran arbre, que pot arribar als 30 metres d'alt, habita boscos de baixa muntanya de l'Europa templada; i es cultiva a Amèrica del Nord, Europa i nord d'Àfrica.

El castanyer s'ha explotat i cultivat per tres raons: la seva fusta permet fer una ebanisteria de qualitat; les castanyes i la seva farina han salvat de la fam a nombroses poblacions especialment, a França; i finalment i sobretot, la seva riquesa en tanins en els arbres de més de cinquanta anys ha estat explotada per tinters i curtidors, doncs l'escorça, les fulles i els eriços del castanyer poden tenyir.

Aquests dos oficis (tinters i curtidors) necessiten substàncies per tal de preparar les fibres pel bany de tint (adquirir remenjant) i per curtir els cuirs, i l'alum és un producte eficaç per aquestes feines però es tracta d'un remenjant costós que es reservaba pels tints de luxes. Els tinters van intentar substituir l'alum per productes locals, com el tàrtar, la cal, el vinagre o l'orina. Però resulta que van ser les cendres del castanyer les que produiren els millors remenjants i aquesta espècie va començar a ser explotada intensivament.

Les fulles del castanyer donen colors beix, marró, i junt a ferro dóna colors grisos i negres. De fet, de les fulles recolectades a la primavera s'obtenen tons beixos, i de les de finals d'estiu en resulta un marró més càlid. En l'imperi otomà, es combinaven els tints grocs provinents de les fulles del castanyer amb l'anyil per tal d'aconseguir verds.

El descobriment de procediments d'extracció del taní a principis del segle XIX va dur a les industries del curtit a fer un ús intensiu de la fusta de castanyer, mentre que els tinters aprengueren a utilitzar-lo com primer bany, realitzant el segon amb fusta de campetx, per fer negres sobre cotó.

Els tints provinents del castanyer són molt sòlids i resisteixen a la llum i als rentats.

Les castanyedes es desenvoluparen considerablement vers 1950. Per desgràcia, la sobreexplotació i les malalties mataren els boscos i el castanyer, es diu, que és cada cop més una espècie en vies d'extinció.



Per cert, aquest cap de setmana cercava castanyes, per fer un puré castanyer, i no en vaig trobar prop de casa, quina llàstima, serà en una altra ocasió.

4 comentaris:

Joana ha dit...

No en tenia ni idea de tot el que ens expliques al voltant del castanyer i de les seues funcions al llarg de la història.
Sempre es un plaer entrar al teu blog, en sortir sempre, sempre he aprés alguna cosa més ( mira ara va i rima i tot: Aprés i més)
La foto magnífica com sempre.
Una abraçada

GEMMA ha dit...

Hi ha gran nombre de tints naturals que desconeixem, jo tampoc sabia del seu ús com a tint. Petons Joana!

garbi24 ha dit...

Interesant...molt interesant i a mé m'agraden molt...les castanyes.

GEMMA ha dit...

Joan, i ja has tastat el puré castanyer (puré fet de castanyes)? Jo el tinc pendent, però promet.