divendres, 13 de novembre de 2009

Substancial

Avui, com vaig fer ahir, exposo paraules escrites per Schopenhauer en El arte del buen vivir. He vist que existeix una web dedicada al pensament i obra d'aquest filòsof alemany, on a més d'un fòrum, si t'interessa podries baixar-te e-books.

Pel benestar de l'individu i fins i tot per a tota la seva manera de ser, allò principal és el que es troba en ell o es produeix en ell. Així doncs, les mateixes circumstàncies, els mateixos aconteixements exteriors afecten a cada individu de diferent manera, i encara que estiguin col.locats en un mateix ambient, cadascú viu en un món distint. Perquè només té directament relació amb les seves pròpies percepcions, amb les seves pròpies sensacions i amb moviments de la seva pròpia voluntat. El món en que viu cadascú, depèn de la manera de concebre'l, la qual cosa difereix en cada cervell.

(...) El que un home és en si mateix, el que l'acompanya en la soledat i allò que ningú pot donar-li ni treure-li, és indubtablement més essencial per ell que tot el que pot posseir o el que pot ser a ulls dels demés. Un home de talent, en la soledat més absoluta, troba en els seus propis pensaments i en la seva pròpia imaginació amb què divertir-se agradablement, mentre el ser limitat, per més que varii de festes, d'espectacles i de diversions, no arribarà a sofocar el tedi que l'atormenta. Un caràcter bo, moderat i dolç, podrà estar content en l'indigència, mentre que totes les riqueses no poden satisfer a un caràcter àvid, envejós i pervers. En quan l'home dotat amb permanència d'una individualitat extraordinària, espiritualment superior, aquest pot prescindir de la majoria dels gaudiments al que l'home aspira generalment; a més no són per a ell més que un trastorn i un pes.

I Sòcrates deia veient alguns objectes de luxe exposats per a la venta: "Quantes coses hi ha que jo no necessito!".

Fàcil és, doncs, veure clarament, com la nostra felicitat depèn del que som, de la nostra individualitat, mentre que sovint només es té en compte sinó allò que tenim o el que representem. Així doncs la condició primera i més essencial per a la felicitat és que existim, la personalitat.



L'essència, essencial.

(Il.lustració d'Alex Williamson)

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Val més ser que tenir, i si ets i tens, val més que ningú no ho sàpiga, que la gent ho porta molt malament això (la meva àvia dixit ;) m'encanta la frase de Sòcrates! :)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

he passat una estona al teu blog
molt interessant, felicitats
una abraçada des de Reus

annna ha dit...

Quina raó té l'àvia de Clidice!!!!
La nostra personalitat entre altres elements és fruit de les vivències i té un preu molt valuós, jo ho he descobert fa poket i això que ja tinc una edat,eh!!!!
I que ens valorem per que tenim...lamentablemen hi ha una franja de la població que si, si que ho fa: il.lusa!!!!

bon cap de setmana a tothom
annna;-)))

Joana ha dit...

Passaré per la web que anomenes de Shopenhauer, la seua filosofia sempre m'ha cridat molt l'atenció.
Moltes gràcies per les teues aportacions. Les veritats que exposses al post es cauen pel seu pes, però moltes vegades les descuidem.
Una abraçada

GEMMA ha dit...

Estic llegint a aquest filòsof, de pensament clar i entenedor, sense ser dens ni rebuscat en les seves reflexions, és del tot planer i proper. I com sempre, veig que m'amplia refrescant-me certs raonaments.

Hola Clidice, de totes totes abans ser que tenir, i m'agrada també molt la dita d'en Sòcrates.

Hola reusenc, benvingut a viatgeplural gràcies pel teu grat comentari. Viatjaré pel teu bloc, fins la propera!

Hola Annna, excusa'm, no acacbo d'entendre el teu comentari. Petonet!

Hola Joana, a veure què et sembla aquest filòsof, jo crec que en treuràs coses interessats. Petons!