dilluns, 23 de novembre de 2009

Reformular

Dins de la filosofia del llenguatge ordinari trobem a Ludwig Wittgenstein i els seus seguidors de la Universitat d'Oxford de mitjans del segle XX que van afirmar que les qüestions filosòfiques clàssiques -el lliure albir, l'existència de Déu, etc...- eren desconcertants només perquè estaven plantejades en un llenguatge confús i confusionari. I és que les paraules ens poden enganyar i fer-nos categoritzar erròniamnet les coses.

La història següent és un exemple sobre aquesta idea:

Una jove parella casada es trasllada a un pis nou i decideix tornar a empaperar el menjador. Van a veure un veí que té un menjador de la mateixa mida i li pregunten:
- Quants rotllos de paper vas comprar quan vas empaperar el menjador?
- Set- contesta.
La parella, doncs, compra set rotllos d'un paper caríssim i comença a empaperar. Quan arriben al final del quart rotllo, el menjador ja està acabat. Empipats, tornen a casa del veí i li diuen:
- Hem seguit el teu consell, però ens han sobrat tres rotllos!
- O sigui -diu el veí- que a vosaltres també us ha passat...



I és que molts cops no sabem formular preguntes, suposem massa i ens confonem. Ups!

5 comentaris:

Joan ha dit...

Quants rotllos de paper creus tu que hauríem de comprar, per empaperar un menjador com el teu?

Clidice ha dit...

Molt bon exemple! cal ser precisos en el llenguatge :)

garbi24 ha dit...

Jo per si de cas agafare el metro i mesuraré el que necessito, està be demanar consell però si vols anar bé comprova-ho tot.
Hem d'aprendre a preguntar i a escoltar les respostes.

Joana ha dit...

I és que tota petjada de subjectivitat s'escola sempre en qualsevol tipus d'informació. Cal anar amb compte i que no ens donen gat per llebre.

GEMMA ha dit...

Hola Joan, doncs si me'l volgués empaperar faria com l'altre Joan (Garbi24) prendria mides de l'espai en qüestió.

Si Montserrat. Aprendre a ser més precisos en el llenguatge, tot un repte de bones intencions, espero que amb més atenció anem fent diana!

Si Joana, la subjectivitat no ens abandona tan fàcilment, aquest registre cal atendre'l i afinar-lo.

Bones interpretacions!