dimarts, 17 de novembre de 2009

Propi

En el fons de nosaltres mateixos sempre tenim la mateixa edat. De l'escriptor britànic Graham Greene.


M'agrada com està expresat. I és que és veritat que a la nostra identitat interior no li apreciem l'edat, referent a aquella sensació que sentim sempre de que encara som aquell nen/a que vam ser un dia, i que seguirem sent fins al final.

Reconeixe'ns, una fidelitat individual que ens és pròpia.

10 comentaris:

annna ha dit...

Hola Gemma, sempre expressant tant bé amb cites com amb imatges allò que sentim o som.
Gràcies per donar-m'ho a conèixer!

estrip ha dit...

es ben veritat. La identitat no té edat.

òscar ha dit...

I sempre he pensat que maleït el dia que en el meu fons l'edat també avançi.

Clidice ha dit...

una de les meves amigues "de tota la vida" és la primera nena amb qui vaig compartir pupitre a l'escola, als sis anys. Ara, ja en fa uns quants i, sempre que ens mirem diem: "igual que aleshores oi?". Perquè, no sé per quin motiu, ella i jo som aquelles nenes de sis anys. Com diu l'òscar, espero no començar a créixer per dins :)

Anna ha dit...

I quina raó que tens... com sempre, vaja!
Com dieu tots plegats, malament el dia que per dins comencem a fer-nos grans!
Una abraçada!

Joana ha dit...

I així és, mentre vivim amb il·lusió, sempre conservaren la innocència i la infantesa.
B7s

garbi24 ha dit...

Hem de ser sempre joves per dintre encara que per fora no ho sembli

GEMMA ha dit...

Que seguiu sent tots tant xulos! I brindo per la vostra eterna joventut interior.

Anònim ha dit...

Dober zacetek

GEMMA ha dit...

Anònim... no entenc res del que dius, snif!