divendres, 20 de novembre de 2009

Paradisíac

Si no saps a on vas, acabaràs en un altre lloc.
Proverbi àrab


Però potser aquest altre lloc m'agrada més.

6 comentaris:

Cris ha dit...

Vagarejar una estona, sense rumb, deixant-se portar pel pur plaer de descobrir nous indrets està bé.

Ara, per 'norma',jo m'estimo més saber a on dirigeixo les meves passes, més que res per focalitzar esforços.

Digue'm pràctica...;-)

garbi24 ha dit...

La questió es sempre, ho provo o no?

Joana ha dit...

La sensació de trobar-te perduda, crec que tothom l'ha experimentat alguna vegada. Caminar sense saber on anem, donar voltes i arribar al mateix punt de partida, tirar en davan sense cap meta a la vista...
Però de vegades, tot i anar així com tu has dit ens aturem en un lloc qee no imaginàvem i surt de nou una petita esperança que ens il·lumina el camí. Això és el que he intentat expressar al haiku d'avui, tot i que no sé si ho he aconsegit.
Una gran abraçada.

yndya ha dit...

M'agrada el què dius, sempre en algun moment em anat sense rumb.... i em trobat alguna coseta interessant...

annna.

Helena Bonals ha dit...

Per sort tot és relatiu, perquè si no, aquesta màxima em tombaria, de tanta raó que té.

GEMMA ha dit...

Hola macos,

ser pràctics...
o decidir-se per provar-ho...
i és que podria sortir una nova llum...
i trobant-se de sobte amb alguna cosa imprevistament interessant...
perquè tot és relatiu...


Interessants reflexions.

Bon dilluns!

PD: Pilar d'Yndya, benvinguda a viatge plural.