dimecres, 4 de novembre de 2009

Judes

En aquesta imatge surten retratats uns bolets que es coneixen com a Orella de Judes, però el post no va de bolets.


Va del deixeble Judas Iscariote.

La història és la història, i els fets també, i m'interessen. De fet, tot s'ha de dir, no sóc creient ni practicant de cap religió, encara que durant la meva infantesa vaig assisitir a catequesi fins que ja de joveneta vaig decidir deslligar-m'hi.

La cosa és que fa uns dies un amic em va comentar que s'acabava de llegir l'Evangeli de Judes, jo no en tenia ni idea de la seva existència i ell estava alucinat de tal descobriment i de la seva lectura: en Judes ha estat sempre acusat d'heretge i sembla ser que no és veritat que va ser un traidor, sinó que el que va fer va ser obeir les ordres de Jesús. Ahir, encuriosida que estava, vaig veure un documental sobre el tema realitzat per la National Geographic, que el recomano per qui no l'hagi vist encara.

Van haver moltes cristiandats, no només la que ens ha arribat, es van escriure molts més evangelis dels quatre coneguts, la majoria descartats pels liders de l'església perquè incomodaven, com fou el de Judes, però també va haver el de Maria Magdalena, Tomàs etc..

Un més dels tants secrets que tard o d'hora surten a la llum, perquè en un moment donat se'n descobreixen les proves. En aquest cas es va trobar el manuscrit, que estava més que trossejat però els experts en restauració arqueològica han aconseguit unir el munt de trossets, verificar la seva autenticitat i ara es pot llegir.

Successos que criden molt l'atenció.

8 comentaris:

Anna ha dit...

Ostres, ja el recordo aquest reportatge! Crec que fa cosa de dos anys el vaig veure per primer cop i recordo que em va impressionar de tal manera que, quan el van repetir ara fa cosa d'un any, vaig haver de tornar a mirar-me'l per recordar i aclarir coses que el primer cop se'm van escapar per la densitat d'informació donada.
A mi també em va agradar i canviar la visió de moltes coses... a part d'enfortir l'opinió sobre moltes d'altres de les que, per no ferir a ningú, em guardaré per mi.
Soc agnòstica de totes totes, però la història m'interessa moltíssim i el perquè de tot plegat també.
Com els gats?? Jejeje!!
Un petonàs bonica.

Clidice ha dit...

La història de l'Església catòlica és la història de la més gran mentida mai construïda, sobretot a partir de la infalibilitat papal. Hi ha una llavor primera i la resta s'ha anat triant i destriant a partir d'unes necessitats socio-econòmiques i de poder. La resta ... maquillatge. Ah! sóc atea practicant, per evolució i reflexió, res de modes. De tots aquests personatges quins són reals i quins inventats? és difícil d'esclarir, durant segles s'ha anat manipulant la història, de tal manera, que costa molt trobar-ne el fil original i, quan es troba, moltes vegades desapareix obeïnt a pressions molt poderoses encara. Sinó mira que ha passat amb els manuscrits del Mar Mort, algú en diu res?

Un bon post per reflexionar, gràcies :)

òscar ha dit...

Tant d'anys esdevenint exemple de traició i ara ... res de res?
Jo a Figo l'havia anomenat així! :)

garbi24 ha dit...

Església i mentida...socis des del primer dia.

Joan ha dit...

Aquesta historia amb va sembla una mica novel•lesca, no dic que sigui fals eh¡¡¡, les dates i tot concorden (diuen),però no m’estranyaria que al final d’una fulla trossejada també hi descobrissin a Judes fen publicitat de Cocacola i a Sant Pere de Donuts

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Hola Gemma!
Volia dir-te com sempre...que els temes que ens ensenyes son super interesants.
A la meva parella li encantara...

Encara que de vegades no comenti, sàpigues que continuo enganxada al teu fantàstic blog i ho miro sempre.

Un petonas

GEMMA ha dit...

Hola macos, que la manipulació en general vagi a menys, no és gens sostenible.

Per cert, la feina d'investigació la trobo excel.lent i imprescindible.

Salutacions i bon dijous!

GEMMA ha dit...

Esther, ok, un petonàs.