dimarts, 3 de novembre de 2009

Intuïció

Els darrers descobriments en el camp de la neurologia suggereixen que probablement es menysprea la intuïció. En realitat, un pressentiment pot arribar a ser més valuós que processar tonelades d'informació.

Es tracta de l'emisora del cor, d'aquella veueta interior que informa de que va a produir-se un fet, s'adverteix d'un perill, preveure estats emocionals dels demés...

Fa uns anys la intuïció era considerada una pseudociència, un entrenament de hippies i fanàtics del tarot. Però tot va canviar el 2005, quan Malcolm Gladwell va publicar "Inteligència intuïtiva", on es deia que es pot conéixer la veritat en només dos segons seguint exclusivament les indicacions de les visceres.

També trobem els descobriments del neuròleg portugués Antonio Damasio, guardonat amb el premi Príncep d'Asturies per les seves investigacions. Mitjançant sofisticades tècniques d'imatge cerebral, ha penetrat en l'entrellat neuronal i ha descobert que bona part dels plantejaments del psicoanàlisis està en consonància amb la visió més avançada de la neurociència contemporània.

Fins la revista científica "Science" ha publicat que el sisè sentit existeix i l'ubica en una zona específica del cervell.

El psicòleg Gerd Gigerenzer ha arribat a la conclusió que la intuïció resulta molt més eficaç a l'hora de resoldre problemes complexes que la lògica i el pensament racional.

Segons l'entrenador de coaching Siraj Bechich la raó i la intuïció no tenen perquè excluir-se, més bé al contrari, es tracta de sumar per guanyar coneixement. El que passa és que la ment racional ha deixat de costat aquesta facultat inherent al ser humà que ve a ser una especialització de l'instint.

Però que s'ha de fer quan la raó i la intuïció no coincideixen? Segons Fernando Trias Bes, professor de marketing de l'escola de negocis Esade, el normal és fer-ho per la intuïció, però el problema bé quan la intuïció ens diu que és millor ser lògics.



Dedueixo que el tema encara està verd (s'entén que vull dir verd en investigació científica). Està clar que va en nosaltres des de sempre.

La raó ens guia massa segurament. Jo acostumo a fer bastant cas de la meva intuïció, sovint l'atenc i la poso a prova, encara que haig d'exercitar-la molt més. I m'agrada aquest exercici de coincidències!

(A la imatge una il.lustració d'Alex Williamson)

9 comentaris:

Anna ha dit...

Bon dia Gemma.
Dir que el "Tema" de la intuïció encara és un xic verd se'm fa estrany com a mínim, ja que estem parlant d'un "Do" que tenim tots els animals des de temps immemorials. Imagino que et referies al fet d'estudiar-ho.
Per mi fer cas de la intuïció és tant necessari com menjar, de vegades n'abuso, però normalment és del tot vital.
Un petonàs bonica.

GEMMA ha dit...

Hola Anna, quan dic verd em refereixo a les investigacions expressades en el post, a la ciència.

Acabo però d'aclariro en el parentesis que he afegit després de verd, ja sé que la intuïció és un sisè sentit immemorial, va integrat en nosaltres, però no es té prou present alhora de prendre decisions, encara no hi confiem el suficient i massa sovint preferim la raó.

Petons!

garbi24 ha dit...

Jo crec que tots en movem per intuïció des de fa mil.lenis, el que passa es que de vegades a l'hora de posar-ho en pràctica fem més us de la raó.

Joana ha dit...

No he fet mai cap investigació al voltant de la intuició, però mai no m'ha enganyat la meua. Sóc una persona molt intuitiva i el teu post molt interessant.

Gemma ha dit...

Intuïa que aquest tema et resultava interessant, a mi m'apassiona. Crec que està molt poc desenvolupat, no sé si es por exercitar només posant'ho a la pràctica...

Jo estic amb el que ens diu el psicòleg Gerd Gigerenzer...de fet fa pocs dies instintivament vaig dir aquesta frase.

Molt interessant estimada Gemmeta.

GEMMA ha dit...

Lac cosa crec que està en educar-la, conéixer bé la nostra pròpia, i crec per tant que si es pot exercitar. Posar-la a prova i verificar/comprovar/analitzar les característiques que porten a que la nostra intuïció sigui un detector o guia del tot fiable, o no ho hagi estat en un moment donat.

Per aquesta veueta plena de assenyada llum!

De fet aquesta és una explicació bastant intutiva.

Helena Bonals ha dit...

A mi m'arriba molt la "Crítica a la raó pura" de Kant, ja és tot dit.

GEMMA ha dit...

Ok, Helena, en prenc nota. Petons!

Anònim ha dit...

Hvala za intiresny Blog