dimarts, 24 de novembre de 2009

Activar

Volent esbrinar el perquè del títol de l'exposició que vaig veure aquest cap de setmana a CaixaFòrum, Cosmètica dogmàtica, he sabut que el propi comissari, l'artista Luis Gordillo, ha dit que senzillament és un joc de paraules, que de cosmètica si que segurament n'hi ha però no pas de dogmàtica. Podria ser doncs una possible provocació, dic jo, com una mena d'encreuat servit a l'espectador per tal que treballi una mica, que dedueixi que l'art no és només un m'agrada o no m'agrada, té moltes més arestes. I és que sento algun cop que l'art és alguna cosa com ara "això també ho sé fer jo; què fàcil; jo ho faria millor; quina me etc..." junt a un to despectiu en els comentaris, que respecto però no comparteixo, doncs no crec que s'hagi de valorar o considerar una obra d'art segons l'escala de grau de dificultat.

Sort que en el tríptic de l'exposició, a l'entrevista que li fan a en Luis Gordillo, ell aclareix les intencions:
- Què espera que el públic vegi en aquesta exposició?
- Pel gran públic que acut a veure exposicions d'art seria més que suficient que l'exposició els activés d'alguna manera. No és necessari comprendre-ho tot. M'agradaria que es fecin preguntes, que assumissin l'estranyesa de forma positiva i activa. I, a ser possible, que gaudissin i es divertissin.


I és que sentia també: "Sembla que m'estiguin prenent el pèl" de la veu d'algú que veia les obres de l'exposició. Doncs sí, no passa res, també pot ser una possible intenció, pensava jo, perquè provocar una reacció és un efecte de l'art i de qualsevol mitjà d'expressió.

L'art se sent, genera una emoció, desperta una vibració, mou per dins, fa reaccionar en diferents graus i per tant sempre s'origina una particular sintonia amb l'obra en qüestió.


L'art s'ha d'entendre? S'ha d'intel.lectualitzar?...

7 comentaris:

annna ha dit...

Hola Gemma,
totes aquestes preguntes també les he sentides jo en alguna ocasió quan he estat en exposicions.
Sembla interessant aquesta que tu has visitat, almenys l'ojectiu del comissari...
Jo penso que no té xq entendre's l'art, tant sols que et mogui una mica per dins ja és objectiu complert.
Una abraçada!!

Clidice ha dit...

jo penso que si, que cal dialogar amb l'obra, que l'art no serveix per contemplar i dir: què bonic! per això vas al cortinglès i et compres un quadret de pluja i bens allunyant-se. L'art ha de parlar amb tu i t'ha de canviar, complementar, emprenyar ... En tot cas, el que diguis després d'una exposició, dirà més de tu, de la teva formació, del teu caràcter, que no pas d'allò que hagis vist. :) Vaja! així m'ho miro jo. Per això no solc anar a exposicions d'art si no sé molt bé que vaig a veure o, senzillament, he viatjat a una ciutat i he entrat en un museu només per veure una peça. Després me n'he anat.

Joana ha dit...

Jo crec que tota obra d'art és una situació de comunicació on lobra es converteix en el canal entre l'artista i el receptor que no sols gaudeix passivament, sinó que a més l'incorpora al seu sarronet cultural per a posteriorment tirar d'ella en altres contextos.
Un plaer.

Joan ha dit...

Crec que l’art es senzillament una cosa que et permet percebre coses d’una manera diferent, ja siguin somnis, records, pensaments...........,i (per a mi) en els millors dels casos despertar emocions, coi això si que es difícil, però es qui on radica la vàlua del artista

GEMMA ha dit...

Enriquidores aportacions, l'art és un espai amplíssim, potser diria qu hi cap gairebé tot, i dóna per dir moltes coses, i d'aquí part del seu gran i extens sentit.

A veure doncs si ens emocionem més sovint davant del que considerem una obra d'art, és un vincle on entren en joc dues parts!

Gràcies per teixir de continguts el post, aquest bloc.

Helena Bonals ha dit...

L'art s'ha d'estimar, "estima i fes el que vulguis". Tot menys fotos amb flash o, no cal dir-ho, coses pitjors.

GEMMA ha dit...

Estimar, el sentiment previ que hauria d'existir en tot; estic d'acord amb tu Helena.