dijous, 8 d’octubre de 2009

Trasllat

El mar és ple, pero jo em passo dies
omplint-lo de mirada.


De Joan Vinyoli, dins del poema El vell i el mar.


He compenetrat amb aquest vers, mudant-me a l'escenari descrit, exercint el fantàstic viatge visual que desperta un munt de pensaments vestits de múltiples sensacions imprevistes.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Molt bona la teua tria. Entre la mar i la mirada i el cel, tot s'ompli de blau (quietud, clma, tranquilitat, solitud, natura, relax...)

GEMMA ha dit...

Crec que la teva sensibilitat m'es propera. Bon cap de setmana Joana.