dilluns, 5 d’octubre de 2009

Reeixir

Una història zen que va explicar Osho en una ocasió:

El que la meditació fa poc a poc, pot fer-ho en un instant un bon crit del mestre. Inesperadament, en una situació on el deixeble estava formulant alguna pregunta, el mestre salta i crida, o el golpeja, o el treu a través de la porta i salta sobre ell. Aquests mètodes no es coneixien anteriorment. Foren el resultat del geni creatiu de Ma Tzú, i ell va aconseguir que molta gent s'il.luminés.

Va llançar a un home per la finestra d'una casa de dos pisos i l'home havia vingut simplement a preguntar sobre què meditar. Ma Tzú no només el va llançar, sinó que va saltar darrera d'ell, va caure sobre ell, s'assegué sobre el seu pit i li va dir: Ho has captat? I el pobre home va dir: Si, perquè si deia no, ell podia tornar a golpejar-lo o ves a saber què hagués fet. Era suficient el seu cos fracturat i Ma Tzú assegut sobre el seu pit dient-li: Ho has captat?

I de fet ho va entendre, perquè fou una reacció sobtada, fora de l'ordinari... alguna cosa que ell mai podria haver imaginat.


2 comentaris:

Joana ha dit...

M'has fet pnsar en els métodes d'aprenentatge autoritaris que feien servir la por com a instrument d persuació, més que d'esenyament.
Semblen llunyans, però de vegades encara es fan notar, espere que no per molt de temps.
Sempre em fas reflexionar molt. Hui un xiquet em tenia un poc més que farta preguntan-me com dibuixava un elefant, que ell no sabia, que era difícil... he estat punt de renyar-li, però m'ho he pensat dues vgades i li he dit amb molta calma que sols havia de mirar el que tenia davant i intentar-ho, li he fet el millor somriure que he pogut i al cap de 5 minuts, la seua careta era com un sol que tot sorprés i amb el rostre il·luminat clamava d'alegria: "Ja sé, ja sé! Se dibuixar elefants". Potse si li hagués renyat, s'hauia quedat paralitzat i no hagués fet res. I em confese, he estat a punt.

GEMMA ha dit...

Hola Joana, interessant la lectura que has fet, estic en contra dels autoritarismes, dels poders deformats.

A mi aquest escrit m'ha fet pensar que és veritat que de vegades ens passen coses ben sobtades amb les que reaccionem de cop, i immediatament integrem canvis dins nostre, pel fet que ens hem topat amb situacions extremes que comporta inevitablement modificar-nos d'una manera imminent.

Petonets Joana, quina profe més xula segur ets. Gràcies per l'aportació.