divendres, 2 d’octubre de 2009

Pal brasil

S'anomemen amb el nom de pal brasil vàries espècies del gènere Caesalpina que tenen propietats tintòries. El pal brasil és un arbre que creix a l'Extrem Orient, portada per Marco Polo de Java quan els conqueridors portuguesos varen arribar a la costa est d'Amèrica del Sud, on hi van trobar grans boscos d'arbres de brasil i, per això, li van donar a aquella terra el nom de Terra del Brasil. Però també està el pal de pernambuc dels tròpics i el de Brasilere de la Índia, Malasia i Filipines. El terme "brasil" es troba per primer cop el 1190 i prové de l'arrel "bras" o "bres" que designa a la brasa. El principi tintori es troba a la fusta del tronc i a les branques gruixudes. La fusta s'utilitza ratllada. Tenyeix en tints que van del taronja al violeta passant pels roses i vermells.

A l'Occident mitjaval el color més buscat era el vermell. Arribat de lluny (Java, Ceilán, Sumatra i les Indies, tenint en compte que hi ha altres varietats) el pal brasil era un tint car reservat als teixits de luxe. A més havia que reduir les virutes a pols la qual cosa era molt laboriós. Fins a finals de l'edat mitjana no es va arribar a dominar la tècnica que exigeix aquest tint. S'arriben a aconseguir aleshores colors molt lluminosos, sobretot dins la gamma dels taronges, que l'Europa mitjaval no volia fer superposant groc i vermell. El pal brasil va fomentar igualment la moda dels tons roses en les vestidures principesques masculines i femenines dels segles XIV i XV.

A l'arribar els portuguesos al Nou Món, descobriren noves espècies tintòries que assimilaren a les que ja coneixien, explotaren aquesta riquesa i els indis foren obligats a abatre els arbres desgastant la seva base i desprenent l'escorça. La fusta tallada i ratllada s'exportava a Lisboa. Es van desencadenar conflictes entre Portugal i França fins que a mitjans del s.XVI la canya de sucre es va convertir en una mercaderia més valuosa. El pal brasil va seguir utilitzant-se de manera abundant per tenyir en les fàbriques de teixits estampats en el s.XVIII. Els tons vermells no es podien obtenir sense mordents.



A la imatge llanes tenyides amb aquest tipus de tint.

4 comentaris:

Anna ha dit...

Bon dia Gemma!
Molt interessant... a mi totes aquestes coses m'abdueixen, de debò.
Però hi ha una cosa que no em lliga. Tu parles de l'edat mitjana i, tenint en compte que Amèrica no es va "descobrir" fins al 1492 i el període medieval compren del segle V al XV... com poden casar les dues coses?
De fet no té massa importància, però imagino que es mes correcte dir que el Pal Brasil era preuat mes aviat cap al renaixement, no?
En fi... una tonteria com qualsevol altre i, segurament, pixo fora de test (em sol passar, jejeje!)
Un petó i que tinguis un gran cap de setmana!

GEMMA ha dit...

Hola Anna, he aclarit "l'arribar de lluny" en un parentesis. I he fet alguna altre explicació més amunt. Gràcies per la consulta, ara segur que queda més clar. Bon cap de setmana també per a tu! Petons bonica

Joana ha dit...

No en tenia ni idea del que ens expliques. Sempre resulta molt interessant compartir amb tu tots aquestos nous coneixements per a mi.
Una abraçada

GEMMA ha dit...

Hola Joana, el món dels pigments és immens, m'agraden els colors, i tinc un llibre preciós sobre el tema, i mira, tinc ganes de compartir aquestes curiositats. M'alegro que t'agradi el tema. Bon dia de dilluns! Petons