dijous, 22 d’octubre de 2009

Optimalisme

M'agrada l'amalgama que conviu en aquest concepte: optimisme+realisme.


Quan les coses van malament o fatal es dispara la necessitat de donal's-hi la volta. Allò de "a mal tiempo, buena cara" resumeix les noves tendències psicològiques a favor d'un optimisme realista i organitzat.

En temps de desconcerts el millor és creure en els valors segurs, i el nou optimisme ho és. L'anomenen optimisme intel.ligent, optimisme dinàmic o, el darrer terme, optimalisme, una equilibrada barreja entre optimisme i realisme. Però el que és important és practicar-ho:

- L'optimalista no porta posades ulleres especials per veure la vida de color de rosa, però mira al futur i pensa que pot fer allò que es proposi, i això el duu almenys a intentar-ho.

- Treballa per tal que les seves circumstàncies canviin a millor, és conscient de la realitat i sap que de vegades moure's implica riscos.

- No viu d'il.lusions sinó que evalua la seva situació, preveu les conseqüències dels seus actes i no deixa res a l'atzar.

- En definitiva, activa els recursos que té per superar obstacles, a la vegada que genera il.lusió i confiança, dos motors imsprescindibles per buscar i trobar solucions.


(Extret d'un magazine de La Vanguardia)