dilluns, 19 d’octubre de 2009

Lleis

La filosofia del dret, o jurisprudència, estudia qüestions bàsiques com ara: Per a què serveixen les lleis?

Hi ha diverses teories bàsiques: a) La de la virtut, basada en l'ètica d'Aristòtil, és la visió segons la qual les lleis haurien de fomentar el desenvolupament del caràcter virtuós. b) La deontologia és la visió, adoptada per Immanuel Kant, segons la qual les lleis serveixen per codificar els deures morals. c) L'utilitarista del s.XIX on Jeremey Bentham va dir que les lleis serveixen per produir les millors conseqüències per al màxim nombre de persones.

Però com acostuma a passar en filosofia, la primera pregunta que la gent del carrer podria plantejar a aquests teòrics seria: hi ha alguna diferència a la pràctica entre aquestes teories tan boniques?

Qualsevol d'aquestes teories es podria utilitzar per justificar molts principis legals ben establerts, com ara un càstig. Un càstig es podria justificar per la línia de la virtut amb la rehabilitació, per la de la deontologia castigant les violacions del deure cívic, i des d'una perspectiva utilitarista evitant males conseqüències futures.

I quina importància té imposar càstigs? L'única qüestió pràctica és establir una bona correspondència entre un acte il.legal (insultar un funcionari en un tribunal) i un càstig (per exemple una multa de vint dolars), com mostra la correspondència del sofiacudit següent:

Un home que ha comès una infracció de trànsit espera tot el dia en un jutjat perquè vegin el seu cas. Finalment li arriba el torn de presentar-se davant del jutge, però el magistrat es limita a dir-li que haurà de tornar l'endemà, perquè s'aixeca la sessió.

Exasperat, l'home salta:
- A la merda!
I replica el jutge:
- Vint dolars per desacatament al tribunal.
L'home es treu la cartera i el jutge li diu:
- No cal que pagui avui.
L'home respon:
- Només miro si tinc prou diners per dir-li quatre coses més.


4 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Molt bo, molt kafkià.

GEMMA ha dit...

Com són segons quines situacions!

Joana ha dit...

Les mil cares de la moneda. Som com ens mostrem en cada situació o som com mai sabrem com som?
Perdona la meua filosofada, pero en tinc molta tendència, massa, diria jo, i no em beneficia gens ni mica.
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Hola Joana! Jo diria que som, i som un sac de complexitat, ple de coses que sabem i d'altres que no sabem però també som, de fet som una mica de tot crec jo, però tenim tendència a sobresortir amb determinades cares. Petons bella filòsofa!!