dijous, 15 d’octubre de 2009

Cotxinilles

Hi ha principalment tres tipus de cotxinilles tintòries: la cotxinilla d'Armènia (petit insecte de poc més d'un centimetre de diàmetre que viu en els juncs i en una gramínia d'Armènia i Turquia), la de Polònia (més petita, que parasita les arrels del Sheranthus vivaç i que es troba en els països del sud del Bàltic i a Ucrania) i la d'Amèrica (d'un centímetre de diàmetre que colonitza les figueres de moro i diversos cactus de l'Amèrica Central i de les Canàries, que és la que es pot obtenir actualment amb més facilitat).

Sigui quina sigui la varietat només s'utilitzen les femelles, doncs els mascles no contenen l'àcid carmínic, el pigment colorant vermellós, el que es fa és recollir les femelles adultes plenes d'ous just abans de la posta de sol i es deixen assecar al sol. De totes maneres hi ha una quarta varietat de cotxinilla que s'utilitza pels seus pigments, la cotxinilla de laca, que viu en colònies sobre nombroses espècies d'arbres d'Àsia.


Al Perú, el tint del cotó i de l'alpaca amb cotxinilles està documentat des de l'any 700 aC sobre fibres preparades amb alum o suc de llimona. Els pobles de l'Amèrica Llatina i de l'Amèrica Central les utilitzaven també com pigment i cosmètica. Cultivaven grans plantacions de nogal, les napoleries, molt abans de l'arribada dels espanyols.

Com el poder colorant de la cotxinilla mexicana és quasi deu cops superior al del quermes, els conqueridors espanyols comprengueren que era una immensa riquesa, com l'or, la plata i les perles. Intensificaren la seva producció i a partir de 1520, exportaren cents de tonalades de cotxinilla seca cap a Europa , i després a través de Venècia , cap a l'Orient Pròxim i l'Orient Llunyà. Durant el s.XVIII, es va aconseguir aclimatar la cotxinilla mexicana a Argelia, Java, Cádiz i sobretot a les Illes Canàries, que es converteixen en el primer exportador del s.XIX.

El regne de la cotxinilla decau amb el sorgiment dels tints químics a finals del segle XIX. Però la seva absència de toxicitat fa que avui dia la tornem a trobar sota el codi CEE E 120, sobretot en xarcuteria.

5 comentaris:

Cris ha dit...

Que interessant!
Mai hagués pensat que n'hi havia tantes varietats.
Sempre ens sorprens amb curiositats increïbles.
Gràcies per tot el què ens transmets!

Petonets Gemmeta!

GEMMA ha dit...

Jo sóc la primera en sorprendre'm!
Gràcies a tu Cris per formar-ne part. T'envio petons vigorosos!

Joana ha dit...

Sempre ens fa saber moltes coses que desconeixia.
gràcies.

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Hola Gemma!

Com sempre, una maravella passejar pel teu blog! Mai marxo sense el regal de coneixer quelcom interessant.

Quan vaig estar a Canàries, vaig al.lucinar amb aquestes bestioles.

Un petò carminic.

GEMMA ha dit...

Hola Joana i Esther, diuen que aprendre no ocupa lloc, (i jo darrerament afegeixo: sobretot quan un va perdent la memòria o s'oblida ràpidament d'allò après!!)

Que maques sou!!

Petons de colors