dimecres, 28 d’octubre de 2009

Blancaneus

El conte Blancaneus, recollit pels germans Grimm, il.lustra no només l'associació del color blanc amb la innocència, sinó també la latència necessària que coneix la heroïna dormida en el seu taüt. Blancaneus deu el seu nom a la claredat de la seva pell. Existeix una versió italiana del conte: “La ragazza di latte e sangue” (La nena de llet i sang). Com la neu és escassa a Itàlia, les tres gotes de sang que aboca la reina cauen sobre llet o formatge blanc. Però el nom de Blancaneus evoca, tant a França com a Itàlia, la blancor i la puresa d'una forta llum, i el conte potser troba les seves arrels en el centre d'antics rituals de celebració del sol anteriors al cristianisme.

Però segons Bruno Bettelheim, en el seu llibre “Psicoanàlisis dels contes de fades”, els problemes que resolt el conte es plantegen des de l'inici de la història: la innocència i la puresa blanca del nostre conscient contrasten amb el desig sexual, el caos vermell de les nostres emocions desfermades, simbolitzat aquí per la sang. El blanc s'oposa al vermell, que prepara a la nena per a la menstruació. Trobem una dualitat en la protagonista, asexuada per la seva blancor i eròtica per la vermellor de la poma fatídica que li ofereix la seva madrastra. La madrastra es reserva la meitat blanca i li ofereix la meitat vermella a la nena a la que vol matar. Blancaneus cedeix a la temptació, escull el color que marca el principi de la maduresa sexual i mort prematurament a la innocència de la infantesa. Fins que el petó del príncep no la desperta de la seva llarga letargia. Blancaneus no està preparada per acceptar aquest amor. I Bettelheim conclou amb aquestes paraules: no podem arribar a l'edat adulta fins que el vermell i el blanc aconsegueixen coexitir armoniosament.



(M'agrada l'obra de la imatge, no sé però el nom del seu autor)

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

Potser un pel rebuscat el fet de veure-hi tanta sexualitat en un conta infantil, però si ho diu un psicoanalista.....

Gemma ha dit...

Doncs em sembla molt interessant Gemma. El psicoànalisi ens explica el conte pels adults, un gir original si més no.

Gràcies. Petons.

Anna ha dit...

Bon dia, Gemma.
Molt interessant tot plegat, és increïble les coses que poden deduir els psicoanalistes de qualsevol fet-acció-lectura-etc... m'atrau molt tot plegat!
De tota manera, no puc negar que enyoro quan un conte era simplement això, un conte.
Un petó blanc i innocent.

GEMMA ha dit...

A mi també m'ha sorprès la interpretació tan eròtica de la lectura de Bettelheim, curiosa.

També s'ha de saber "llegir" els colors!