divendres, 16 d’octubre de 2009

Bes

Un petó? Un truc encantador per deixar de parlar quan les paraules es tornen supèrflues. D'Ingrid Bergman, actriu sueca (1915-1982).


Un tendre gest històric.

11 comentaris:

Joana ha dit...

Una cita molt encertada i amb molta sensibilitat. I la foto una meravella.
Una abraçada

òscar ha dit...

I un truc que, tot i no ser mags, no hauriem de deixar de fer ni un sol dia.

estrip ha dit...

i quan no es tornen supèrflues, tampoc està de més.

annna ha dit...

un gest, suau, tendre i que pot dir més que moltes coses. A vegades l'oblidem.

diurf ha dit...

...el tot concentrat en tactes.

te'n envio un!

Cris ha dit...

Encara que sigui 'virtual' te n'envio un amb tot el cor. Cal predicar amb l'exemple!!!!

Muack!

Cris

Gemma ha dit...

Moníssims els de la foto, aquets son els petonets més tendres i dolços. Saps? mai m'ho havia plantejat com un gest històric...m'ha agradat aquesta observació. Espero Gemmeta que facis molta història.

Petonets guapa.

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint sobren les paraules

Anna ha dit...

Gran frase, tant certa com bella.
Una besada per tu també, bonica!

Tonina ha dit...

Preciós. Quina imatge més tendra!
UN per a tu, bonica.
SAlutacions

GEMMA ha dit...

Doncs un "tendre gest històric" per vosaltres (Joana, Òscar, Estrip, Annna, Diurf, Cris, Gemma, Jesús, Anna i Tonina):

Gràcies per la vostra calidesa i per engrandir el sentit d'aquest post!