dimecres, 21 d’octubre de 2009

Bellugadís

Ja fa temps que tenia i segueixo tenint la banda sonora de la pel.lícula Round Midnight, i aquest cd l'he anat escoltant bastant, a més de tenir-li un carinyo especial perquè va ser un dels meus primers àlbums de jazz.

Doncs bé, ahir vaig tenir el gran gust de meravellar-me amb la pel.lícula, posar imatge a la música que havia anat escoltant. Ha estat una gran descoberta, si ho arribo a saber no hagués trigat tant en viatjar-la. No explico l'argument, tan sols dir que el protagonista està cansat de tot menys de la música; la seva vida és la música; el seu amor és la música; les seves 24 hores són música.


Un film de gènere musical de l'any 1986 dirigit per Bertrand Tavernier i protagonitzada pel músic de jazz Dexter Gordon. Inspirada en les vides del saxofonista Lester Young i el pianista Bud Powell. Qui li agradi el jazz o ja l'haurà vist o l'ha de veure sense falta.

Magnífica, inundada tota ella de jazz, de reals bons músics, amb interpretacions en directe a l'escenari dels clubs, amb un fil argumental que no escapa ni de la poesia ni d'un sensible drama en uns personatges que es fan estimar. M'ha encantat el que transmet la peli, la sensibilitat que traspassa la seva música, l'ambient que es respira, tota una comunicació de sensacions creades a partir de bategs íntims, de diàlegs amb ànima jazzística.

Després del darrer fotograma un sentiment de pèrdua s'ha apoderat de mi. Sort que la tinc gravada i la podré veure tants cops com vulgui. I és que el que mou el jazz també em mou a mi.

5 comentaris:

Anna ha dit...

Bon dia Gemma.
Moltes gràcies pel consell-recomanació, en prenc nota de seguida.
Un petó ben gran.

òscar ha dit...

no sóc massa fanàtic del jazz i, segurament, per sobirana ignorància. sembla una bona oportunitat per començar a acostar-se a aquesta música.

Joan Sol ha dit...

Hola, Gemma.

Fa molt de temps que no escolto el disc “Round Midnight” i encara en fa molt més des que vaig veure la pel•lícula, que deuria ser quan la van estrenar, a finals dels 80. Però la teva entrada m’ha fet venir ganes de recuperar tant l’un com l’altra. No recordo haver vist gaires pel•lícules sobre el món del jazz. A banda d’aquesta, només me’n recordo de “Bird”, el biopic de Clint Eastwood sobre Charlie Parker. Bé, i la del Glenn Miller, “Música y lágrimas”, que sovint la fan per la tele.

Però sí que recordo unes quantes pel•lícules amb molt bona música de jazz. Per exemple, del mateix Eastwood, “Els ponts de Madison”, una bona peli, molt millor que el llibre pel meu gust, que em va fer descobrir Johnny Hartman. I aquest em va portar a John Coltrane (el disc de balades de tots dos és sensacional!), i aquest a Bill Evans, i aquest... M’agrada això d’estirar d’un fil i descobrir un músic que et porta fins a un altre, i aquest a un altre, i així anar descobrint nous paisatges sonors. També és molt bona la banda sonora de “Buenas noches y buena suerte”, la peli del George Clooney, amb cançons de Dianne Reeves. I tot un clàssic: “Ascensor para el cadalso”, de Louis Malle, amb música de Miles Davis.

Jeanne Moreau & Miles Davis. París 1958

Crec que la gamma de gèneres i estils del jazz és ran rica i variada que no cal ser-ne un entès per trobar un espai en què t’hi sentis còmode, però reconec que hi ha intèrprets i peces que poden resultar una mica durs o difícils. Suposo que és qüestió d’anar-hi entrant. Jo acostumo a escoltar jazz sempre que faig coses amb l’ordinador, com ara (en aquests moments en la meva emissora de Last.fm sona “Try your wings”, un tema deliciós de Blossom Dearie). A la nit o en aquelles tardes de pluja, que ve tant de gust quedar-se a casa, escrivint, retocant fotos o fent el que sigui, és fantàstic gaudir de la companyia d’un bon saxo o d’algun solo de piano dels meus admirats Bill Evans, Keith Jarrett o Brad Mehldau.

Ara mateix em poso a remenar discos a veure si recupero “Round Midnight”.

A reveure!

Joana ha dit...

Has fet una bona selecció. Gràcies per oferir-nos aquesta oportunitat.
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Anna a veure si t'agrada i quina impressió en treus tu. Gràcies a tu per compartir-ho.

Òscar, estaria bé que t'agradés, perquè això voldria dir que hauries passat una bona estona, i sinó fos així, tan és perquè hi ha molt més a descobrir, cadascú és cridat per la sonoritat particular d'unes notes!

Hola Joan, mariner, benvingut a viatgeplural! Quina presentació tan extensa i apetitosa jazzisticament parlant. Moltes gràcies per les teves recomanacions i aportacions. Anirem doncs estirant fils, que com bé dius es tracta d'un joc de descobriments i intercanvis que segur serveixen per gestar nous teixits. Ens llegim. Passejaré pel teu blog, que ja he fet una primera ullada i s'olora el mar a cada clic. Salut!

Joana, celebro que t'agradi, gràcies a tu bonica per fer-te present per aquí.