dissabte, 19 de setembre de 2009

Transcurs

calmat, asserenat, respirant bona diligència; pel seu bon desenvolupament, a l'espera del fruit, la recompensa.


No em deixo de sorprendre.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Els xicotets detalls, com la preciosa flor que ens regales, sempre porten una gran sorpresa endins i tenir la sort de poder-la apreciar ens fa iure la vida de manera més plena. Gaudir de les "insignificances" és un plaer de la natura.
Una abraçada.

Cris ha dit...

El transcurs abans d'arribar a la recompensa és també un temps per gaudir-ne, saber alimentar l'espera d'il·lusió però alhora sense presses, deixant que tot flueixi...Tot un aprenentatge.

És bo no perdre aquesta capacitat per sorprendre's!

Un petonàs Gemmeta!

GEMMA ha dit...

Hola Joana, "apreciar"... quan valor té aquesta acció!! Gràcies. Petons

Hola Cris, "gaudir"... com més ho sapiguem fer, més satisfacció n'obtindrem!! Gràcies. Petonàs i a veure si ens veiem aviat.