dimecres, 16 de setembre de 2009

Singularitat

He llegit una entrevista que li ha fet el magazine de La Vanguardia al matemàtic nord-americà John Nash, com que l'he trobada molt interessant trasllado part de les seves paraules aquí:

Va estar 25 anys fora de la realitat, la seva esquizofrenia el va allunyar de la racionalitat, però de tornada a aquesta va rebre el premi nobel d'Economia i va aconseguir -i segueix encara avui- traduir a llenguatge matemàtic una àmplia llista de complexes relacions humanes. Molts el coneixen per la pel.lícula “Una mente maravillosa”, per a ell una bona història de ficció, encara que sap que el seu excepcional cervell l'ha ajudat a donar grans passes en el coneixement.


Nash ens diu: La bogeria és un somni del que es pot despertar./ És agradable sentir que els demés et perceben com posseïdor d'un cervell excepcional, però només és un concepte social./ A partir dels 66 anys, pocs científics han fet grans aportacions, però com em vaig interrompre 25 anys, tal vegada jo sigui una excepció./ Em vaig curar ignorant les veus. Les sentia, però va arribar un moment en que ja no els hi feia cas, em vaig fartar del pensament irracional i el vaig combatre amb fortes dosis de pensament racional, feia càlculs, operacions... feia amb afany altres coses i al final van desaparèixer./ Als joves els diria que trobin la felicitat en l'activitat acadèmica en sí, que no depenguin dels resultats. I que s'arrisquin, perquè, com en els negocis, si te la jugues i guanyes, el benefici és espectacular./ ...

6 comentaris:

òscar ha dit...

una (bona) dosi de risc sempre és necessària per les coses que fem. el més difícil és saber situar perfectament la frontera entre el risc i la inconsciència.

estrip ha dit...

la vaig llegir. Molt interessant escoltar a personatges així. Que han superat grans problemes i amb nota molt alta.

Joana ha dit...

El risc és molt atractiu però surtit de situacions límit és ben difícil.

GEMMA ha dit...

Hola Òscar, tens raó en el què dius, trobar la mida justa, el risc és necessari però tocant de peus a terra. Si es vol avançar, progrssar, si es volen canvis, resultats... un ha d'arriscar sempre. Salut!

Hola Estrip, de vegades topes amb bones entrevistes i és un gust i un plaer llegir-les. Vides!

Hola Joana, si, poder sortir de situacions límit com és el cas de John Nash és un cas excepcional, penso ara que tenir un coco tan virtuós l'ha permés curar-se, s'ha de tenir una bona màquina neuronal per trobar sortida a segons quins laberints... Chapeau! Admirable...

Rosana ha dit...

Una ment brillant, sens dubte. Impressionant! Gràcies Gemma per compartir l'entrevista, no m'havía enterat.

GEMMA ha dit...

De res Rosana! Muack