dimecres, 2 de setembre de 2009

Prosseguir

Tinc el meu entorn persones conegudes que es troben en situació d'atur , i una d'elles és la Cris, una fidel bloguerista lectora d'aquest blog que ha optat per crear un nou blog La feina de buscar feina que respon a la seva nova situació. És tota una acció de positiva reacció, admirable, és una iniciativa del tot encertada, fer de la circumstància personal un procés d'aprenentatge, treure profit d'allò que ens passa, una espera activa plena d'estimuls motivants. Moure's, buscar solucions, rebre amb empenta la nova oportunitat que se'ns presenta dia a dia, seguir desperts, creixent en cada etapa que la vida ens brinda. Un molt bon exemple a seguir, endavant Cris, i endavant també a aquells qui es trobin en una situació semblant.


Per cert, una persona que m'és propera, després de patir mesos de sequera laboral, ha trobat feina! i és que en un o altre moment sona la desitjada campaneta, cling!!!

8 comentaris:

Rosana ha dit...

Hola Gemma!!
Segur que la Cris sortirà disparada cap amunt, és una crack en temes multimèdia i té un currículum que fa enveja de brillant que és :D
Potser que amb tots els seus seguidors i els teus trobi algo interessant... i això creix de forma exponencial! Aquí tenim el veritable poder de les xarxes socials com a eina.

Per altre banda G... molt bé l'estiu, no?
Bona reentré!

òscar ha dit...

és allò d'aprendre dels mals moments. la gaita és que tots prefeririem aprendre bevent d'altres fonts.

sigui com sigui ... amb ànims!

Cris ha dit...

Hola Gemmeta!

M'has emocionat saps?
Poc m'esperava jo que avui pretendries donar-me un cop de mà des d'aquest espai teu...Gràcies, de debò!

Avui llegia als diaris (a tots ho porta) la notícia de la pujada d'aturats al mes d'agost. Les xifres són efereïdores, però no em puc permetre fer-ne cas...No perquè no siguin certes, sino perquè si pensessim que està tot perdut només podria creuar-me de braços, asseure'm al sofà i convertir-me en un vegetal.

No puc i no podem -els que com jo estan a l'atur- permetre'ns enfonsar-nos per la situació, per les estadístiques.
Sóc partidària de l'esforç, del treball a l'ombra, constant i incansable...Perquè si hi ha una sola possibilitat, per petita i escassa serà dels que estiguem en el camí, actius, sense defallir.

Animo des d'aquí a que participin en el meu blog, que compartim l'experiència, de segur que podrem aprendre coses els uns dels altres i sortir-ne reforçats.

L'atur és una situació gens desitjada, però si t'hi veus abocat només pots prendre l'opció de donar-li la volta: creure que és un temps per formar-te, per fer cursos de matèries que completin la teva formació, per fer córrer la veu (sovint és el millor networking), per tenir temps per a tu, per a llegir els llibres pendents, per dedicar-te més als amics i extreure'n la força de tot ells -com tu dius- per PROSSEGUIR.

Avui tu Gemma, m'has donat una injecció de moral. GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES de tot cor!!!!!

Un petonàs amb tota l'ànima!

(I gràcies també al generós comentari de la Rosana. A veure si a aquestes alçades aconseguireu treure'm els colors... ;-) )

Anònim ha dit...

Ànim Cris! veure la part positiva del que tenim, optimistes sempre, jo també crec que es la manera d'arribar a aconseguir la fita, no "quedar-se al sofà"
Petons i sort!!!

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Es sens dubte la millor manera d'afrontar els canvis. Amb iniciativa, creativitat i energia.

Que tinguem sort...

Una abraçada

Ester ha dit...

AMUNT CRIS!!!! sort i fins ben aviat
Salut!!

Joana ha dit...

Acabe de trobar el teu blog i m'ha semblat d'una sensibilitat increïble el fet d'animar a la teua compnya dedicant-li un post i fent-li costat amb el seu problema.
Vaig a donar un cop d'ull, crec que serà un bon lloc on passar una estona.

GEMMA ha dit...

I tant que la CRIS s'ensortirà, i amb el suport que li estem donant tots, tot li serà més lleu.

Valentia per a tots!!

PD: Benvinguda Joana, gràcies pel teu comentari, de debò. Qui té la capacitat de captar sensibilitat és que és sensible, i m'encanta coincidir en això, perquè m'és vital poder rodejar-me i alimentar-me d'aquests tipus de vibracions. Ara em toca a mi passejar pel teu bloc. Ens llegim! Petons