dijous, 24 de setembre de 2009

Henna

La henna és un arbust originari de la Índia que pot arribar als cinc metres d'altura. Es cultiva en tot Orient Mitjà i en el Nord d'Àfrica. El seu principi colorant resideix en les fulles que es recollen a l'estiu i després es posen a secar.

El botànic Michel Adanson qui va documentar la planta en el segle XVIII la va descriure així: es fa una pasta que es manté de quatre a sis hores sobre les ungles i els proporciona sense cap dolor un bonic color vermelló que es manté durant gairebé sis mesos.


Durant l'edat mitjana, les dones utilitzaven ja la henna barrejant-la amb vi per tenyir-se el cabell o les ungles. A l'Àfrica negra es tenyien en fred les teles. La henna no es menciona en el Coràn, però la tradició explica que el Profeta acansellava el seu us, i Alà va poder haver-se-la endut al paradís. La llegenda explica que la primera dona que la va utilitzar va ser Fàtima, la filla del Profeta, amb ocasió del seu casament. Al trobar-la el seu pare li va dir: "surt i agafa la primera planta que trobis". I així va ser com ella va descobrir la henna, convertint-la en senyal d'alegria i bendició. Com a tint corporal ocupa un lloc preponderant a les cerimònies del món àrab islàmic, on es tracta amb deferència. Es col.loca sobre la ferida de la circumcisió perquè és hermostàtica i cicatritzant, i protegeix simbolicament al nen. La henna està molt present també al Magreb doncs se li atribueix el poder d'expulsar els mals esperits.


És un exemple d'un dels usos que es fa del color vermell; inauguro així el primer post sobre l'us dels pigments i tints, en la recerca dels colors. La font és del llibre d'Anne Varichon Colors, escriptora i comissària d'exposicions, autora d'un seguit de llibres dedicats a l'art o l'etnologia. Un llibre del tot inspirador, preciós tan per les històries com per les imatges, una publicació fantàstica.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Molt interessant aquesta informació, li la passré a la meua amiga Empar, quea ella li agradn molt totes aquestes coses. Li diré que et visite.
Gràcies.

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Hola Gemma!

Molt xulo el teu post d'avui, com sempre ens apropes a les coses mes maques i interesants del mon...

A la clase de dança àrab, on sempre fem quelmom especial al final...varem tatuar-nos amb henna.

Va ser fantàstic! Els cartutxus per fer-ho, es poden aconseguir molt fàcilment a alguns herbolaris o botigues àrabs y son molt econòmics.

Una abraçada

estrip ha dit...

una història molt ben acolorida.

GEMMA ha dit...

Hola Joana, ok, a veure doncs si li agrada també a l'Empar.

Hola Esther, que maco el que dius, moltes gràcies, una vegada en un taller em van imprimir en henna un dibuix molt atractiu a una de les màns, el que no sabia era que aquesta planta té propietats medicinals.

Hola Estrip, què fariem sense colors... m'encanta l'acoloriment. Gràcies maco i fructífera meditació.