dilluns, 14 de setembre de 2009

Enigmes

El viatge, aclareix una mica l'enigma de l'espai, i una ciutat de nom màgic i irreal (...) es fa realitat en l'instant en que entrem en ella i la toquem amb el nostre viu alè.

Extret del llibre de la suïssa Annemarie Schwarzenbach "Todos los caminos están abiertos", un curt relat on es narra la descripció del recorregut d'un viatge de dues dones suïsses iniciat a Ginebra i amb destí a Afganistan a finals anys 30 (títol per altra banda molt suggerent, que m'inspiraria ara a escriure algunes ratlles, seduïda i transportada vers algun fi, serà però en una altra ocasió).


Aquesta idea del paràgraf que he extret d'una de les pàgines del llibre, el fet de descobrir un espai i omplir-lo d'imatges i contingut, m'encanta. Rebre el despertar que suposa l'acció d'inaugurar sensacions i engendrar nous arxius de vida sempre m'és captivador. Ampliar el mapa de rutes sabudes, expandir-se, traçar nous móns dins del propi equipatge de vivències, dotar els topònims de rastre, és un vibrar extasiant.

Destapar enigmes sacseja el jardí dels sentits.

2 comentaris:

Joana ha dit...

El jardí del sentits és un ecant que vibra, brolla i encisa l'espèrit. Et fa un somriure i saps perduda la consciència per un instant i en retornar s'ompli de formiguetes(letres)el paper.

Mot maco el que has scrit.
Una abraçada.

GEMMA ha dit...

Hola bella formigueta, gràcies pel comentari, per les teves ben traçades paraules. Una abraçada!