dijous, 2 de juliol de 2009

Social

En tota la història de la humanitat, no es troben subjectes aïllats. No hi ha en la història de la cultura humana cap forma de vida que no sigui duta socialment.

De la mateixa manera, la relació de la mare i el nen representa, més que l'embrió de tota vida humana, el prototipus de la civilització: probablement li debem al sentiment del contacte matern la major part del sentiment social de la humanitat i, d'aquesta manera, el fons essencial de la civilització humana.

L'home no és el bastant fort com per a viure sol, d'aquí neix la necessitat del viure en comú.



Idees exposades per Alfred Adler, psicòleg austríac, extret del llibre de Tzvetan Todorov, La vida en común, un assaig sobre antropologia general que em vaig llegir ja fa anys i que avui he rescatat perquè recordo que la seva lectura em va aportar visions interessants. Aquests paràgrafs que he transcrit són un dels molts que tenia subratllats, i sé per què, perquè em relaciona el paper matern amb la sociabilitat, i em dóna algún element més per poder entendre més la meva pròpia habilitat social.

7 comentaris:

Anna ha dit...

Bon dia...o tarda ja!
Quan es toca un tema d'aquests sempre em fa rumiar, i això acostuma a ser positiu.
Si el llibre el vas trobar interessant poder me'l llegeixi.
Una abraçada.

Jesús M. Tibau ha dit...

sols som febles, tot i que de tant en tant necessitem un apetita dosi de solitud desitjada

Joan ha dit...

Un nen el solen educar entre dos pero una dita africana diu que "per educar un nen fa falta una tribu."
El aillament ja ens el f'hem nosaltres de bon començament.

Joan :-))

GEMMA ha dit...

Hola Anna, és una lectura plena de reflexió, e'l pots fullejar i decidir si és del teu interés. Petons bonica!

Hola Jesús, benvingut a viatge plural! Som febles per naturalesa doncs? La solitud crec que és necessària, com sempre tot està en la bona mesura.

Crec que ens necessitem, sense els demés no són ningú, encara que l'estat de felicitat dependrà sempre d'un mateix, de la seva adaptació vital.

Salutacions, ens llegim!

Hola Joan, desevolucionem o senzillament és la nostra manera d'evolucionar? Tot resulta de la selecció natural? Com som! Interessant aportació. Bon dia!

annna ha dit...

En primer lloc hola!
I en segon hauré de llegir aqt llibre, xq jo sóc una humana que viu bastant aïllada, voluntariament, de la resta de la gent...per gust i potser ara per poca força i energia, que suposo que arribarà.
Està clar que els humans estan creats per viure en grup, en societat...x això solo tenir fama de "rara avis".
Li faré una ullada a aquest llibre que fa refeència antropológica a la soledat o no de forma de viure de l'home!
Gràcies, al teu blog sempre aprenc coses!

annna:)

Dr. Flasche ha dit...

No obstant això, si et fixes, la tendència actual és a fer-nos pensar que podem viure sols, que no necessitem a ningú, i que per tant, no cal renunciar a res i que ho podem tenir tot.

Bé, potser tot plegat exagero, però estic segur de que saps de que parlo...

salutacions!

GEMMA ha dit...

Hola Anna, si creus que el llibre pot ser del teu interés doncs endavant amb la lectura, fes-hi una ullada i decideix, ja em diràs, aquí només he extret una de les moltíssimes idees que s'exposen en el llibre.

Hola David, crec que si entenc la teva idea, el teu comentari em fa pensar amb la tendència actual de cert egoisme, individualisme?? Salutacions!