dimecres, 22 de juliol de 2009

Paper pintat

Les modes apareixen, desapereixen i de vegades tornen reinterpretades sota el signe dels nous temps. És el cas de les parets decorades amb paper pintat.

Van aparèixer al s.XVIII a les cases nobles com a substitut més econòmic dels tapissos, les teles, les pells o els panells de fusta. Els avenços en la impressió mecànica i els rotllos continus de paper van permetre produir-ho en sèrie i d'aquesta manera va sorgir de les mansions i palaus.

Als anys 40 van aparèixer els papers pintats rentables, tallats en tires i molt més fàcls d'aplicar. Des del s.XIX i fins els anys 70 no va haver casa que no hi lluís parets estampades en paper. Però després va venir l'oblit i tornaren les parets nues o amb pintuta texturada.

No obstant avui el paper torna a instalar-se a les parets amb força renovada. I tornen també els vinils -abans reservats per a ròtuls o senyalitzacions-, que s'enganxen a les parets, vidres o qualsevol superfície llisa com si es tractés de tatuatges.



La fotografia no és meva, però fa poc podria haver fet una per l'estil. L'habitació on dormia de petita a casa als pares, ja fa anys, un dia de cop i volta la varen reformar per substituir el paper pintat de tons blau cel per uns materials ben diferents: làmines de formica, plafons de suro i espais de paret pintada. Altres parts de la casa la pintaren amb el típic estucat d'aleshores.

I vés per on que fa poc, no fa masses setmanes, van tornar a reformar aquesta mateixa habitació (nova etapa, noves generacions) i sota els materials citats es veia aquell paper pintat de quan jo tenia uns 6 anys! No tenia present aquest blavós detall fins que la vista va copsar unes tonalitats que m'eren rarament familiars, em va fer il.lusió viatjar anys enrera a través del traç estètic ja viscut.

4 comentaris:

Ester ha dit...

Bon dia al de mati ....si, si els papers son màgics i porten records sorprenents.....Jo vaig poder contemplar els papers amb uns dibuixos de flors d'una tonalitat grisosa pel pas del temps,...de les parets d'un pis de Gràcia a Barcelona, ja fa uns anys....quins papers...deixaven anar una olor de tancat i del pas dels anys...quina feinada treure'ls...quanta historia tenia aquella paret. A poc a poc vaig anar treien les tires de paper per substituir-ho per pintura. Com dius Gemma...nova generació, nous paisatges, nova llum....SI LES PARETS PARLESSIN!!!??? heheheeheh

Cris ha dit...

Teniu tota la raó! A casa meva també n'hi havia d'aquests papers a les parets.
I com en tota moda, sembla ser que tornen...
A mi però una casa tota amb papers estampats m'atabala, m'estimo més la discreció d'una paret en un color llis.
Però per a gustos...i mai millor dit, els colors, oi?

Un petó a les dues! (Esther i Gemma!)

annna ha dit...

Hola!
Sembla increible que aquells papers de paret amb flors, gegants a colors, i que nosaltres recordem tant bé, ara tornin a "portar-se", siguin l'útim crit i "lomasin".
Aki veiem que el món, és un cercle, la història sempre és va repetin, pantalons de pota d'elefant, samarretes curtes... i si ens posem a divagar no vegis...en la moda, en el cinema, en cultura, en música.....
Reload!!!!
:)))))

GEMMA ha dit...

Ester si les parets parlessin... no callarien!! Petonets bonica

Cris, jo si optés per paper pintat me'l posaria en llocs concrets per donar un toc de contrast amb els tons que hagués pintat les parets, hi ha moltla varietat d'estampats i colors, els atabaladors jo també els descartaria!! Petonàs

Anna, el món funciona com un cercle i la Terra és elíptica!! Quin mareig, jaja! Petons a "lomasin"