dimarts, 21 de juliol de 2009

Obsequiar

El do del temps ocorre sovint en les relacions més quotidianes i de manera molt senzilla. A més d'aquells casos més emblemàtics de donació lligats a l'estimació, a l'amistat o a l'altruisme, ens trobem amb moltes altres situacions. A la feina, amb els companys, en una trobada casual..., hi ha persones davant de les quals et sents com atrapat, sense temps, sense possibilitats de fer una pausa o un silenci, que no et deixen relaxar, ni gairebé respirar. Es tracta, ben segur, de persones que no tenen temps i per això mateix no en poden donar; més aviat al contrari: desprenen i transmeten intranquil.litat, pressa, incomoditat. Efectivament, només qui en dóna, en té.


(Fragment extret del llibre El respirar dels dies, de Josep Maria Esquirol)

I és que hi ha relacions humanes del tot plàcides.

4 comentaris:

Joan ha dit...

Gemma, bon post, però tenim eines per tal d’evitar aquesta incomoditat; Si tu no vols ningú et pot fer renunciar a un silenci, em de acostumar el cervellet a aquestes situacions, aquet s’ha adapta a tot, nomes cal acostumar-lo a que nomes faci cas de lo que volem. (paperera de reciclatge).
Si nomes pot donar qui te, però perquè volem una persona que no te re??, en tot cas el que no te re àuria de buscar el qui li pot donar, per invertir la situació.
Perdona per el rotllo.
Joan

Dr. Flasche ha dit...

Realment, m'agradat molt aquesta reflexió.

Gràcies!!

Anna ha dit...

Bona nit Gemma.
Ostres, jo en conec de gent que em causa aquesta sensació d'estres i/o mal estar, bones persones però mal organitzades fins l'extrem!
En fi, cadascú és com és... segurament nosaltres no som del gust de tothom però es el que toca.
M'ha agradat molt aquest fragment que has extret.
Un petó.

GEMMA ha dit...

Hola bell trio d'AS!

Desitjo que tingueu DO DE TEMPS per tal de poder donar pau als demés (que implica sentir-la a la vostra pròpia pell) perquè... oi que és essencial aquesta vibració de bona armonia?

Bells i còmodes respirs.