dijous, 23 de juliol de 2009

Atenció

Tot té el seu moment,
sota el cel hi ha un temps
per a cada cosa.

Hi ha un temps d’infantar
i un temps de morir,
un temps de plantar
i un temps de collir.

Un temps de matar
i un temps de guarir,
un temps d’enrunar
i un temps de construir.

Un temps de plorar
i un temps de riure,
un temps de plànyer-se
i un temps de dansar.

Un temps de tirar pedres
i un temps d’aplegar-ne,
un temps d’abraçar
i un temps d’estar-se’n.

Un temps de cercar
i un temps de perdre,
un temps de guardar
i un temps de llençar.

Un temps d’esquinçar
i un temps de cosir,
un temps de callar
i un temps de parlar.

Hi ha un temps d’estimar
i un temps d’odiar,
hi ha un temps de guerra
i un temps de pau.


Cohèlet 3, 1-8


Sí, cada cosa té el seu moment, i el seu bon moment també, com quan va sorgir aquesta esplendorosa flor. I és que tot moment conté la seva cosa (realitat), de la mateixa manera que tot passa per alguna cosa.

12 comentaris:

Anna ha dit...

Bon dia Gemma.
Quanta raó hi ha en aquest escrit.
La ironia en tot plegat, però, és que la natura ens va atorgar el do i l'instint de l'oportunitat i el saber fer, i nosaltres, amb un munt de generacions, l'hem anat aviciant fins a perdre'l i ara necessitem Déu i ajuda per aprendre allò que en la resta d'espècies animals encara els es natural.
Recordo ma mare dient (dels meus fills quan eren mes petits) si no té mes gana no el forcis, si no es queixa de fred no l'abriguis, si no demana aigua no l'atabalis, la canalla, quan són petits, saben millor que nosaltres que és bo per ells i en quin moment, som els adults que ho espatllem.
Quina raó i saviesa!
Que passis un bon dia!

Ester ha dit...

ja ho dic jo que tot te el seu temps...pero cullons amb aquest temps...hehehehehe
Salut!!

òscar ha dit...

reitero l'encertada afirmació de l'ester: tot té el seu temps però ... collons, quin temps que està fent! :)

estrip ha dit...

temps era temps, deia la cançó.
Ara podem dir temps és temps!

annna ha dit...

Amb aquest escrit ens recorda, o ens fa pensar en tot allò que el món ens ha posat davant des de fa un munt d'anys i nosaltres hem anat capgirant i cargolant... i resulta que al final, res de res, tot tant senzill com que cada cosa al seu temps! senzill! no cal complicar les coses, sino intentar simplificar-les!
El temps és sabi.
Escrit molt maco!!!

:)))

Cris ha dit...

Gemma,

gràcies per aquest escrit. Fa un temps que vaig rebuscar-lo i no l'havia trobat sencer.
I gràcies sobretot perquè llegir-lo avui m'ha anat bé, perquè potser em vulgui transmetre que arribarà un temps de tranquilitat a la meva vida...
Una tranquilitat anhelada i que no acaba d'arribar de tants esdeveniments negatius encadenats.
Avui m'han trucat de gerència dient-me que dimarts he de passar a signar l'acomiadament.
Retallada pressupostària.
De manera que a l'agost començaré vacances indefinides...
Total que m'ha agafat a contrapeu i estic enfonsada.
Suposo que reaccionaré, però ara mateix és així com em sento.
Un petó

Joan ha dit...

Si tot te el seu temps, tu nomes pots jugar a intentar canviar-lo, que per altre banda d’entrada ja es una batalla que tens perduda

GEMMA ha dit...

QUINA CALOR, ara toca suar (quin remei), tot té el seu moment, oi? Jaja!!

Bon dia a tots!

PD: Cris, bonica, endavant, no t'enfonsis que després hauràs de tornar a pujar, no val la pena, intenta estalviar-te el desgast. Prent-ho com una oportunitat que et dóna la vida per anar a millor i estar millor. Una forta abraçada preciosa! (ja saps on sóc...)

Ester ha dit...

ANIMS CRIS!!!!

Cris ha dit...

Gràcies guapes!

Gemma ha dit...

Amunt Cris, segur que és per anar a millor...ànims.

Gemma crec que és cert..tot passa per alguna cosa, tot té el seu lloc i el seu moment.

esteve ha dit...

Anim CRIS!!!