dijous, 11 de juny de 2009

Xocant

No sé si has sentit parlar del Dr Hamer i la seva Nova Medicina. Hi ha molta informació per la xarxa, només transcric de manera resumida el seu cas:

Fa més de vint anys, el Dr Ryke Geerd Hamer, un doctor alemany amb oficina a la ciutat italiana de Roma, va rebre una trucada telefònica enmig de la nit. El seu fill Dirk, de 17 anys havia estat tirotejat durant unes vacances pel Mediterrani. Tres mesos més tard Dirk va morir i poc després, el Dr Hamer, qui havia estat sa durant tota la seva vida, però totalment aclaparat per aquesta catàstrofe, va descobrir que patia d'un càncer testicular. Aleshores sospità que això no era mera coincidència, i va decidir investigar les històries personals dels pacients de càncer per veure si és que havien patit algun xoc conflictiu, angoixa o trauma anteriorment a la seva malaltia.

Amb el temps, i després d'una intensa recerca amb milers de pacients, el Dr Hamer finalment va aconseguir demostrar que la malaltia només és causada per un xoc que ens agafa totalment desprevinguts. Si d'alguna manera aconseguim preparar-nos per l'esdeveniment xocant, evitarem malalts. De fet, el Dr Hamer prefereix no dir 'càncer'. Més aviat, és una resposta biològica especial a una situació insòlita, i quan la situació de 'xoc' es resol, el cos s'apressa per tornar al que és normal.

Va presentar el seu treball a la universitat alemanya amb la qual estava afiliat. Ells, però, sense explorar o comprovar les seves hipòtesis li van demanar negar les seves troballes. Com a conseqüència li va ser treta la llicència per practicar medicina, situació que persisteix fins al dia d'avui. Encara que la universitat de Tubinga fou ordenada per la cort a que dugués a terme les proves necessàries per comprovar la teoria, aquest procediment mai es va dur a terme.


La vida del Dr Hamer ha estat un remolí d'esdeveniments des d'aleshores, portant fins i tot a sentència el seu empresonament de divuit mesos a Alemanya. Gran part de les contrarietats que va patir procedien del fet que les bales que van matar al seu fill havien estat disparades pel príncep de Savoia, l'últim rei d'Itàlia.


Dibuix de l'il.lustrador anglès Leonard Beard.

3 comentaris:

Cris ha dit...

Tot plegat resulta difícil d'analitzar...Els científics mai admetran com a certs esdeveniments que no poden provar. El què és cert i que tampoc admetran, és que en molts àmbits estem encara a les baceroles...De manera que qui s'atreveix a negar fets com aquest tan categòricament?

Personalment sóc del parer que l'ensurt, el xoc que va patir en saber la mort del seu fill el va deixar en un estat debilitat, i aleshores es deuria desenvolupar el càncer.
Fa anys, quan es començava a parlar del virus de la SIDA es van fer estudis on es comprovà que al donar-los la notícia de que tenien el VIH, el sistema immunitari d'aquests pacients disminuïa en un 70 % !!!!!

Encara ens falta molt per conèixer, i potser d'aquí uns anys quan el cervell humà deixi de ser tan enigmàtic per a nosaltres, ens quedarem sorpresos del poder de les emocions i de la ment sobre el nostre cos.

Petonets per reforçar el sistema immunitari!

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Aixó em sembla super interesant. Un amic em va enviar l'entrevista que li van fer a la "2".

Jo creec que la seva teoria podria tenir molt de veritat...tan debò poguéssim concienment controlar les nostres emocions fins aquest punt.

Un petò

GEMMA ha dit...

Hola Cris, bonica, quins petons més revitalitzants que m'envies!! Gràcies. Interessant la teva reflexió. La idea de que un trauma pot dur a manifestar una malaltia, jo la comparteixo, som un cos i una ment que van unides. La ciència mana massa avui en dia, i tot ha de passar pel seu sedàs, aquí també les dificultats i les traves per arribar a acceptar altres visions, altres medicines.

El cervell és un múscul super_enigmàtic, a veure com ens anirà sorprenent a mida que el desxifrin!!

Petonàs de bon dia!

Hola Esther, sé que existeix aquest video sobre un enregistrament que li van fer d'una entrevista a TV2, de fet està a youtube, interessant com bé dius tu. Gràcies per citar-lo.

Bones emocions pel dia d'avui i dels següents!! Gran petonàs.