diumenge, 7 de juny de 2009

Sabor

Entre les meves pel.lícules preferides, de les que en guardo un bon record per tot el que em van transmetre en un moment donat i encara avui en són una part de mi, està "El sabor de las cerezas" del director iraní Abbas Kiarostami, que s'ha convertit desde fa temps en un dels meus directors de cinema preferits, per les seves personals propostes i per a mi magnífiques obres d'art. És una pel.licula que no és lenta, és lentíssima, però aquest pausat compàs forma part de la seva particular màgia. La vida la pots viure a molts ritmes, i la lentitud n'és un, i sé que aquest pas sovint pot agobiar, però a mi m'encanta, sóc bona aliada del viatge lent.

No fa massa vaig tornar a veure-la, i segueixo pensant el mateix que des del dia que la vaig descobrir (a la filmoteca de Barcelona), segueixo trobant-la plena de candor, deixa empremta. És un senzill però profund poema, per gaudir-lo sense presses, i remarco que possiblement pot arribar a ser tot un martiri pels sers impacients però qui sap, potser passi a ser tot un descobriment cinematogràfic pel menys imaginat.


La història transcorre per aquests paratges de l'Iran.

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Gràcies per la teva proposta, a mí personalment m'agrada també com tú disfrutar en ocasions d'aquest lentitut qüasi bè agraïda i necessària motivada sobretot per les presses de la vida qüotidiana. Ptser per això ens agrada més gaudir d'aquesta "lentitut", com sempre estimada Gemma, encertes! Un petó.

Cris ha dit...

Doncs no conec la pel.lícula, però n'he sentit parlar i la tinc a la "carpeta de pendents" ;-)

Pel què fa a la lentitud...doncs per tarannà sempre havia anat molt atabalada, fins que el meu cos va dir prou...I des d'aleshores, per imperatiu de salut vaig haver d'aprendre a viure d'una altre manera, sense aquelles presses insanes,i sabeu? Ha estat un aprenentage molt profitós i bo! Les coses s'assaboreixen d'una altra manera i en gaudeixes molt més!!!!
Llàstima que a vegades haguem d'esperar in extremis per aprendre les coses!

Ah! i una darrera recomanació, el llibre "L'Art de Viure la Lentitud" de Pierre Sansot.

Gràcies Gemma!
Petons

annna ha dit...

Hola Gemma, faries bona parella cinèfila amb una amic meu, q és una espècie en extinció degut als seus gustos en relació a les pelis, amb el teu permís li recomanaré aquesta, en té aproximada ment uns 1cent o duecentes, de les mes lentes, estrambotiques, antigues, peculiars i recarcolades i especials que he vist mai, segur que li agradarà, a mi quan hem convida primer demano SEMPRE el programa CINÈFIL que ens espera,jejejej i mira que soc adicte al cinema, eh!!!!

Espero que tot vagi molt bé!
ptnt!
annna:)

GEMMA ha dit...

Hola Gemma, la lentitud és necessària si, i sinó el que passa és que tard o d'hora pren un protagonisme primordial, obligat. Petó motivant

Hola Cris, si, com deia ara a la Gemma, el cos és savi i té mecanismes per avisar-nos de que modifiquem certs hàbits. Normalment aprenem moltes coses a base de cops, toc-toc... i tant!!! Gràcies per la recomanació. I desitjo que les teves carpetes de coses pendents vagin passant a ser "coses ja fetes". I bons nous aprenentatges bonica!!! Petonàs

Hola Annna, em permetràs que et digui que la lentitud i el fet estrambòtic no tenen perquè anar lligats, que lo sepas!!! De totes maneres ja em diràs quines et recomana ell per saber si coincidim dins del mateix nivell d'estil, per tu categoritzat com a recargolat, deuen haver segur graus de recargolament!! Jaja!! Petons ben accelerats i descargolats per
compensar tot plegat

Annabel M. Z. ha dit...

Hola Gemma, vas arribar al meu blog buscant alguna cosa d'esta pel·lícula, sí que en tinc una entrada publicada, has de mirar en l'etiqueta "en moviment".

Gràcies pel comentari que vas deixar-me. Espere vore't prompte de nou per allí, si vols. :))

GEMMA ha dit...

Hola Annabel, benvinguda! Gràcies per l'aclariment, després cercaré aquest post que tens sobre la peli. Ens llegim! Petonet

Dr. Flasche ha dit...

El meu avi era d'una comarca veïna de la del Jerte, d'on són les millors cireres de l'estat [amb permís de les de l'alt maresme]...

T'ho dic com pròleg dels meus agraïements pel teu comentari

gràcies,

david

GEMMA ha dit...

Hola David, no sabia de Jerte, ara ja si (una vall situada a prop de la Sierra de Gredos), m'encanten les cireres, ja fa un temps que s'han convertit en la meva fruita preferida. De res!