divendres, 5 de juny de 2009

Koan

A Orient, a més de l'arròs, els estels, els haikus (poemes brevis), els fideus, el paper higiènic, la pólvora que tant va contribuir al progrés d'Occident, li devem el Budisme Zen i aquest conté els koans.

Els koans no són relats o diàlegs platònics interminables; són breus, clars, aguts i precisos. Són famosos perquè compten històries que impacten la ment, que revolucionen els conceptes apresos. Són frases enfront a les que la ment és estrella i, com no pot solucionar la seva paradoxa seguint esquemes conceptuals, ha d'obrir-se a la intuïció.

Aquí en tens un:

Dos monjos anaven cap al seu monestir quan en passar un riu van escoltar els crits d'una dama que demanava auxili. Era una jove que estava en perill d'ofegar-se. Un dels monjos es va tirar a l'aigua, va agafar a la bella jove entre els seus braços i la va posar fora de perill a la vora del riu. Després d'acomiadar-se els monjos van continuar el seu camí. Transcorreguda una estona el que no havia fet res va dir:
- Hauries de saber que les nostres normes no permeten tocar cap dona.
- Jo vaig agafar a aquesta jove amb els meus braços i després la vaig deixar a la vora del riu. Tu encara la portes a sobre.


8 comentaris:

Joan ha dit...

Tens raó els Koans, et fan veure la vida tal com es, simple i senzilla, et deixo la meva aportació.

Nan-in, un mestre japonès durant la era Meiji (1862-1912), va rebre a un professor d’universitat que va venir a preguntar sobre el Zen.
Nan-in va servir el te. Va omplir totalment la tassa del visitant, i no va parar de posar te.
El professor va observar el vessament fins que no va poder contenir-se. “Ja està plena. No n’hi entrarà més!”
“Com aquesta tassa,” va dir Nan-in, “ets ple de les teves pròpies opinions y especulacions. Com puc mostrar-te Zen a menys que buidis primer la teva tassa?”
Bon jour
Joan :-)))

Ester ha dit...

gràcies per aquests contes

Anna ha dit...

Gemma,
una preciositat de conte.
Cada dia s'apren una cosa nova!
Els contes que m'explicava el meu pare i que a la vegada li havia explicat la seva mare (la nipona, recordes?) res tenen a veure amb aquests, eren llaaaaargs i detallats, això si, tots reflexius i amb un doble sentit a cada frase, com totes les coses orientals!
Un petó.

GEMMA ha dit...

Gràcies macos per les vostres aportacions i comentaris.

Que important són aquelles fonts que ens provoquen l'exercici de la reflexió. I jo crec que els orientals en saben un munt, o almenys a mi ems transmeten moltissim, transfereixen una saviesa que m'alimenta l'ànima.

Petons!

Siempre al filo de lo pisable ha dit...

Molt bonic, com sempre.

Una abraçada

GEMMA ha dit...

Hola Esther, que bé que t'agradi, m'agrada que passegis per aquí, com sempre! Petons

annna ha dit...

Especial, net, lleuger, eteri, com la majoria de coses orientals.
Ens queden moltes coses per apendre d'aquesta civilització que tenim a l'altra banda de món.

Sempre aprenc coses noves amb tu
Gemma, gràcies!

annna:)
ptnt

GEMMA ha dit...

Sort que tenim sempre el APRENDRE!!! Ens salva de molt, bé, de TOT!! Gràcies Annneta, som un feedback. Petons