divendres, 19 de juny de 2009

Asserenador

En general, els ritmes ens asserenen, llevat dels massa ràpids, encara que siguin els d'un mateix. Així, per exemple, ens asserena més prestar atenció al ritme de la nostra respiració que no pas al dels batecs del cor. Aquesta menor o major rapidesa dels ritmes és el que anomenem freqüència. La dels batecs del cor és d'aproximadament setanta per minut, mentre que la freqüència respiratòria és d'entre dotze i quinze inspiracions i expiracions per minut. Aquest darrer, i no l'altre, és un ritme asserenador.

La música tranquil.la calma, mentre que la música amb ritmes molt ràpids excita. La primera "calma els ànims més alterats" precisament perquè proporciona un model al qual s'ajusten els nostres ritmes. El ritme és només un dels elements de la música, però és probablement el que més la uneix de manera directa al cos humà. Així, quan el ritme que escoltem té una freqüència superior fins i tot a les nostres pulsacions, és quan es pot produir l'excitació o també el desgrat (força gent gran, en escoltar "música màquina", no es disgusta només per l'eventual volum, sinó per les esgotadores pulsacions del seu ritme).


El caràcter rítmic de la música, doncs, asserena. I també apaivaga, calma: Orfeo, tocant la lira, amansia els animals més ferotges. Ens ha quedat la dita: "La música amanseix les feres".

6 comentaris:

Joan ha dit...

Jo també donaria molta importància a l’entorn al qual s’escolta la musica, la percepció del cos humà, com animal que es canvia molt de un lloc a un altre o d’un entorn a un ‘altre entorn..
Bon dia.

Joan :-))

Anna ha dit...

Bon dia Gemma.
Estic absolutament d'acord amb el que ens escrius avui, en mi és quasi medicinal l'efecte de la música.
De tota manera hi ha un efecte que no m'he sabut explicar mai, i és aquell que fa que, en estranyes ocasions, la música suau ens altera de mala manera, be, mes que res ens fa posar nerviosos i provoca la necessitat de deixar-la d'escoltar... i no perquè no ens agradi la peça en qüestió, mes aviat és el moment en qüestió que no és adient.... no he entès mai aquest efecte, i tot i que em passa molt poques vegades, no puc negar que m'ha passat.
Un tema que sempre he trobat, si mes no, curiós.
Una bona i sedant abraçada.

estrip ha dit...

així doncs notar la respiració calma.

Núria Borràs ha dit...

I quan estas calmat i asserenat, pots sentir que formes part de l'Univers, que estas íntimament lligat a ell i a tots els sers i a l'energia que el conformen.

Dr. Flasche ha dit...

Això, em recorda al fenòmem de ressonància que va derribar el famós pont...

Per cert, algun dia si et ve de gust, podries parlar més de l'estat de flux...vaig trobar el tema molt interessant!

salut!

GEMMA ha dit...

I llegir-vos també asserena!

La música és veritat que és un llenguatge universal i és fantàstic, és així de privilegiat, increible. Tot té el seu so, tot desprèn la seva música, i el silenci només és una manera d'englobar tot un inacabable repartori de partitures musicals meravelloses, el sentir té so, la sensació té so!

Petons i bon ritme!

Gràcies, maques aportacions...