dimecres, 3 de juny de 2009

Art Casual

M'ha cridat l'atenció aquest tipus d'art:

"Un home emprèn un treball ardu i convençut de la seva capacitat descura alguns detalls, aquests el fan fracassar." Així comença el poema El fracàs, síntesi perfecte del procés de definició i no promoció de l'Art Casual, poema i nou art de creació de l'escriptor F. Ferrer Lerín (Barcelona, 1942). A continuació pots llegir el manifest telegràfic, i l'extracte d'una entrevista radiofònica que li van fer fa uns anys:

Què és:

1) El que es dóna en objectes o grup d'ells, materials sense vocació artística, que per la seva ubicació, col.locació o combinació produeixen en l'observador un plaer visual sense haver-ho pretès el responsable de la situació.
2) Tot el que és capaç de crear una "emoció estètica" partint d'elements no "naturals" però no "pensats", en la seva construcció i / o en la seva col.locació, amb "mentalitat artística".

Característiques:

1) Casualitat, espontaneïtat, involuntarietat de l'Obra.
2) Transitorietat, temporalitat, fugacitat del Fet Artístic.
3) Adogmàic, obert, subjectiu, infinit, impredictible, aleatori.
4) Popular, lliure, democràtic, públic, comunitari.

Reflexions:

1) No és sarcàstic; no es burla (de l'art actual).
2) No és revengista; no venga un afrontament a l'art.
3) No és crític.
4) No és iconoclasta.
5) Sinó que és deutor de l'art últim perquè aquest ens ha ensenyat a veure, a apreciar la descontextualització, les sèries, els nous agrupaments d'objectes, els acotaments de l'espai, els empaquetaments, els apilaments, l'atzar com a font de plaer estètic.

Entrevista a la S.E.R el 1997:

A finals dels vuitanta defineixo l'Art Casual (A.C), formulació que necessita suport fotogràfic o una visita urgent, donat el seu caràcter efímer, al lloc en el que es dóna la manisfestació del mateix. La fotografia no és l'Art Casual sinó un mitjà per acostar la manifestació d'A.C, convertint a l'espectador en Artista Casual, ja que el Fet Artístic es produeix sempre en l'ull del descobridor, encara que en aquest cas sigui un descobridor forçat. Entre les qüestions que suscita la sistematització d'A.C estan les que pertoquen a la Propietat de l'Obra Artística i la seva autoria. Sempre A.C es manifesta en objectes, grups d'objectes, instal.lacions, acotaments etc... en els que no hi hagi una intencionalitat artística per part de la persona que els va fabricar, els manipulà i els col.locà.


(Font: El Pais; el creador d'aquest art té un blog)

A casa meva he trobat un acostament d'Art Casual (ho considero només una aproximació perquè en aquest cas el que suposaria ser A.C es troba dins un espai privat i no públic, per tant no compleix una de les seves característiques), aquí tens doncs una aparença d'aquest tipus d'art:


T'agrada?

Que consti que ja hi era al meu pati, no ho acabo de crear pel post.

5 comentaris:

Joan ha dit...

Hola Gemma, mirar d’art crec que per una sèrie de
circumstàncies n’he vist molt, lo que no vol dir que sigui un gran expert pro crec que alguna cosa hi entenc.
Però com que he vist tantes animalades això de “l’art casual” no en sorprèn però art art no, primera per a mi no hi ha art sinó artistes, així dons com una persona que no volia crear art ho ha fet???. ;Ahhh il•luminació divina, la Verge també va ser mare sense gaudir dels plaers carnals.
I mira emoció estètica com que no, pot ser emoció paisatgística, o d’altres perquè també trobaràs algú que un enterro li provoca “emoció estètica”.
Be es la meva opinió però com que quant en venen amb performances i derivats no trago.
Bona i plàcida nit

Joan :-))

Joan ha dit...

Bon jour he llegit el blog del Francisco aquet i deixa unes perles com aquesta, en la que no saps si un esta mes sonat de lo normal o es ell que fuma massa jjejje.

((el caso, por ejemplo, de un frigorífico que nunca sabremos si al cerrar la puerta se apaga la luz); segundo, permite disfrutar con la idea de que allí dentro hay algo maravilloso aunque no lo comtemplemos (como pensar, en invierno, ya en la cama, con que ahí afuera, en los montes que nos rodean, hay lobos, esa fiera mítica que, lo más seguro, no vayamos a ver en lo que nos queda de vida))

Bon dia.

Joan. :-))

PD.
Jo us puc assegurar que quan tancó la nevera la llum s’apaga, si un no s’ho creu dons que la tanqui amb ell a dins.

GEMMA ha dit...

Hola Joan, veig que has fet un nou amic eh! Jaja!!

Com bé dic en el meu post, em va cridar l'atenció aquest tipus d'art, és segur una proposta diferent que activa el coco de qui ho llegeix. Art art com tu també dius no ho considero (però un tipus d'art? ho deixo amb punts suspensius...) i l'emoció estètica és una impressió personal i per tant possible de que es produeixi en algú.

El concepte d'art m'és complex i també confús, és un obert món on reflexionar-hi, l'art se sent, és emoció i sentiment, és una plasmació de sensacións vives, que ens activa i ens provoca una reacció, i no ha de ser necessariament de plaer...

M'aporta la reacció estètica, connecto amb aquest tipus de llenguatge.

Dius que no hi ha art, sinó artistes... hi pensaré, gràcies per la teva aportació, de veras.

Petons

Anònim ha dit...

Aixo no ho habia vist mai a casa teva.
¿A sorgit per generacio espontania?
Aixo es un nou tipus d'art: Espontaneus Generation Art, "EGA"

GEMMA ha dit...

Deu ser doncs posterior a la teva darrera visita. Ha sorgit fruit de la necessitat de subjectar un cable de llum! Aix!