dilluns, 8 de juny de 2009

Argot


La veritat de cadascú la sap cadascú, ningú té el poder d'estar dins de l'altre.

El temps ens cura i només un mateix pot saber on està en cada moment.

Cal reconéixer que no tots parlem el mateix llenguatge i per tant el desencontre pot arribar en algún moment.

Però sempre amunt, i a seguir amb força, això sí... cada cop més curtits.

Per què qui creu que la vida és un camí de roses?

Suposo que aleshores seria tot massa avorrit!!

5 comentaris:

Joan ha dit...

Gemma crec de que lo mes maco i que indica la evolució personal es que un no sigui ni pensi igual els 40 que els 30 i 50 que els 40 , això es lo que importa, jo quan parlo amb algú que diu “tota la vida he penat lo mateix”¡¡¡¡¡, malament.

Bon dia.
Joan :-))

Anna ha dit...

El temps ens cura i ens curteix!
Quanta raó que tens en tot el que dius... cadascú és un món, amb tota la seva riquesa i pobresa... d'això es tracta l'ofici de viure!
I com en tots els oficis, hi ha qui decideix que mai en sap prou i observa i participa amb nova inquietud i afany d'aprendre i hi ha qui decideix que el món ja no te res mes per oferir-li...
Al final de cadascú depèn per on i com decideix caminar i aprofitar el que se'ns ha donat.
Un petó i que tinguis un gran i Profitós dia!

Anònim ha dit...

Estic amb tu Gemma!
Entre la màgia del viure està l'interrogant de cada dia.
Cal tenir el ulls oberts sense por a aprendre i canviar. Atents als altres i al nostre jo. Quin munt d'experiències encara ens esperem, quina joia saber que l'espurna del viure té una barreja de colors que em d'esbrinar.

Un petó nou!

estrip ha dit...

bona veritat aquesta!
i ben mirat pot ser un camí de roses, amb les seves punxes i tot!

GEMMA ha dit...

Hola Joan, som un constant canvi i continu evolucionar, no entenc les persones que no ho senten així, però confiem en que ho descobreixin en un moment o altre. Petons!

Hola Anna, comparteixo plenament el que comentes, l'ofici de viure és un camí d'aprenentatges, justament aquests dies m'estic llegint el llibre "El silenci" de Gaspar Hernàndez, un llibre del tot inspirador, suposo que saps que l'autor és qui dirigeix un programa de ràdio que duu aquest nom: l'Ofici de viure. Petonàs!

Hola visita anònima, quines paraules més certes, plenes de complicitat. Belles espurnes per a tu!

Hola Estrip, benvingut a viatge plural, tens raó podríem definir també la vida com un camí de roses amb les seves pròpies i alliçonadores punxes. Bona aportació, gràcies! Ens llegim!